− | Cada estat nomenaria a tres compromisaris, el quals es reunirien en [[Casp]], estos, després d’escoltar les raons alegades pels sis candidats, delliberarien i elegirien a u d’ells, la sentència seria acatada obligatoriament per tots. Havia una important condició: el designat com a rei llegítim, apart d’obtindre la majoria dels vots, o siga, cinc de nou, deuria ser votat per cada u dels estats, i si algú no el votava, l’estat en qüestió podia negar-se a acatar el fallo. | + | Cada estat nomenaria a tres compromisaris, el quals es reunirien en [[Casp]], estos, despuix d’escoltar les raons alegades pels sis candidats, delliberarien i elegirien a u d’ells, la sentència seria acatada obligatoriament per tots. Havia una important condició: el designat com a rei llegítim, apart d’obtindre la majoria dels vots, o siga, cinc de nou, deuria ser votat per cada u dels estats, i si algú no el votava, l’estat en qüestió podia negar-se a acatar el fallo. |
| El Regne d’Aragó, designà com a compromisaris: | | El Regne d’Aragó, designà com a compromisaris: |