Canvis

A finals del segle XIX es va descobrir que, en descompondre la llum del Sol, es podien observar multitut de llínies d'espectre (regions en les quals hi havia poca o gens de llum). Experiments en gasos calents van mostrar que les mateixes llínies podien ser observades en l'espectre dels [[gas]]os, llínies específiques corresponents a diferents [[element químic|elements químics]]. D'esta manera es va demostrar que els elements químics en el Sol (majoritàriament [[hidrogen]]) podien trobar igualment en la Terra. De fet, l'[[heli]] va ser descobert primer en l'espectre del Sol i només més tart es va trobar a la Terra, d'aquí el seu nom.

A finals del segle XIX es va descobrir que, en descompondre la llum del Sol, es podien observar multitut de llínies d'espectre (regions en les quals hi havia poca o gens de llum). Experiments en gasos calents van mostrar que les mateixes llínies podien ser observades en l'espectre dels [[gas]]os, llínies específiques corresponents a diferents [[element químic|elements químics]]. D'esta manera es va demostrar que els elements químics en el Sol (majoritàriament [[hidrogen]]) podien trobar igualment en la Terra. De fet, l'[[heli]] va ser descobert primer en l'espectre del Sol i només més tart es va trobar a la Terra, d'aquí el seu nom.

Es va descobrir que les estreles eren objectes molt lluntans i en l'[[espectrómetro]] es va demostrar que eren semblants al Sol, pero en una àmplia gamma de temperatures, masses i grandàries. L'existència de la [[Via Làctea]] com un grup separat d'estreles no es va demostrar sino fins al segle XX, juntament en l'existència de [[galàxia|galàxies]] externes i, poc després, l'expansió de l'univers, observada en l'efecte del corriment al roig. L'astronomia moderna també ha descobert una varietat d'objectes exòtics com els [[quàsar]]s, [[pulsar]]s, [[radiogalàxia|radiogalàxies]], [[forat negre|forats negres]], [[Estrela de neutrons|estreles de neutrons]], i ha utilisat estes observacions per desenrollar teories físiques que descriuen estos objectes. La [[cosmologia]] va fer grans avanços durant el segle XX, en el model del [[Big Bang]] fortament recolzat per l'evidència proporcionada per l'astronomia i la física, com la radiació de fons de microones, la [[Llei de Hubble]] i l'abundància cosmològica dels elements químics.

Es va descobrir que les estreles eren objectes molt lluntans i en l'[[espectrómetro]] es va demostrar que eren semblants al Sol, pero en una àmplia gamma de temperatures, masses i grandàries. L'existència de la [[Via Làctea]] com un grup separat d'estreles no es va demostrar sino fins al segle XX, juntament en l'existència de [[galàxia|galàxies]] externes i, poc despuix, l'expansió de l'univers, observada en l'efecte del corriment al roig. L'astronomia moderna també ha descobert una varietat d'objectes exòtics com els [[quàsar]]s, [[pulsar]]s, [[radiogalàxia|radiogalàxies]], [[forat negre|forats negres]], [[Estrela de neutrons|estreles de neutrons]], i ha utilisat estes observacions per desenrollar teories físiques que descriuen estos objectes. La [[cosmologia]] va fer grans avanços durant el segle XX, en el model del [[Big Bang]] fortament recolzat per l'evidència proporcionada per l'astronomia i la física, com la radiació de fons de microones, la [[Llei de Hubble]] i l'abundància cosmològica dels elements químics.

Durant el segle XX, l'espectrometria va avançar, en particular com a resultat del naiximent de la [[física quàntica]], necessària per comprendre les observacions astronòmiques i experimentals.

Durant el segle XX, l'espectrometria va avançar, en particular com a resultat del naiximent de la [[física quàntica]], necessària per comprendre les observacions astronòmiques i experimentals.