Canvis

2 bytes eliminats ,  18:01 30 abr 2015
m
Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
Llínea 11: Llínea 11:  
|firma = Hitler Signature2.svg
 
|firma = Hitler Signature2.svg
 
}}
 
}}
'''Adolf Hitler''' ([[Braunau am Inn]], [[20 d'abril]] del [[1889]] – [[Berlin]], [[30 d'abril]] del [[1945]]) fon un polític i principal ideòlec del [[nacionalsocialisme]] d'orige [[Àustria|austríac]]. Fon, escollit democràticament, [[Canceller d'Alemanya]], pero progressivament anà eliminant els mecanismes de separació de poders dins de l'estat alemà aglutinant-los en la seua persona i devenint ''de facto'' un dels [[dictadura|dictadors]] més poderosos del [[sigle XX]]. Liderà el [[Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemans]] i va ser [[Canceller d'Alemanya|canceller]] del [[Tercer Reich]]. L'ideari del nacionalsocialisme desenrollat durant el govern de Hitler incloïa la discriminació racial i ideològica en contra especialment el poble judeu, resultant en l'[[Holocaust]] descobert després de la caiguda del règim; el racisme desenrollat per l'estat alemà inclogué atres grups ètnics com gitanos i, en general, qualsevol persona considerada no ària, concepte de purea de raça desenrollat en el seu llibre "''[[Mein Kampf]] ''". A nivell ideològic l'estat alemà i Hitler mateix es postulaven contraris al [[comunisme]]. A nivell internacional Hitler pretenia recuperar, ''manu militari'' quan ho considerà necessari; els territoris de parla alemana que s'havien perdut després de la [[Primera Guerra Mundial]] en el colapse de l'[[Imperi Austro-hongarés]].  
+
'''Adolf Hitler''' ([[Braunau am Inn]], [[20 d'abril]] del [[1889]] – [[Berlin]], [[30 d'abril]] del [[1945]]) fon un polític i principal ideòlec del [[nacionalsocialisme]] d'orige [[Àustria|austríac]]. Fon, escollit democràticament, [[Canceller d'Alemanya]], pero progressivament anà eliminant els mecanismes de separació de poders dins de l'estat alemà aglutinant-los en la seua persona i devenint ''de facto'' un dels [[dictadura|dictadors]] més poderosos del [[sigle XX]]. Liderà el [[Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemans]] i va ser [[Canceller d'Alemanya|canceller]] del [[Tercer Reich]]. L'ideari del nacionalsocialisme desenrollat durant el govern de Hitler incloïa la discriminació racial i ideològica en contra especialment el poble judeu, resultant en l'[[Holocaust]] descobert despuix de la caiguda del règim; el racisme desenrollat per l'estat alemà inclogué atres grups ètnics com gitanos i, en general, qualsevol persona considerada no ària, concepte de purea de raça desenrollat en el seu llibre "''[[Mein Kampf]] ''". A nivell ideològic l'estat alemà i Hitler mateix es postulaven contraris al [[comunisme]]. A nivell internacional Hitler pretenia recuperar, ''manu militari'' quan ho considerà necessari; els territoris de parla alemana que s'havien perdut despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] en el colapse de l'[[Imperi Austro-hongarés]].  
    
Aixina, també perseguí una major expansió a l'est d'[[Europa]] (''Lebensraum'') i en última instància el domini del món. La [[Campanya de Polònia|invasió de Polònia]], el 1939, provocà l'inici de la [[Segona Guerra Mundial]]<ref>{{harvnb|Keegan|1989}}</ref> de la que va ser el màxim diligent dels eixèrcits del Tercer Reich. El curs de la guerra, tot i que favorable als primers anys es tornà en una derrota inexorable que el conduí a suïcidar-se el [[30 d'abril]] del [[1945]], poques hores abans de l'arribada de les tropes soviètiques en el búnquer que hostajava les restes del govern alemà en Berlin per tal d'evitar que li feren presoner <ref>{{cite book | last = Wistrich | first = Robert S. | title = Who's Who In Nazi Germany? | isbn = 978-0415118880 | url = http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/Holocaust/braun.html | accessdate = 07-09-2008 | year = 1995 | publisher = Routledge | location = Londres}}</ref>
 
Aixina, també perseguí una major expansió a l'est d'[[Europa]] (''Lebensraum'') i en última instància el domini del món. La [[Campanya de Polònia|invasió de Polònia]], el 1939, provocà l'inici de la [[Segona Guerra Mundial]]<ref>{{harvnb|Keegan|1989}}</ref> de la que va ser el màxim diligent dels eixèrcits del Tercer Reich. El curs de la guerra, tot i que favorable als primers anys es tornà en una derrota inexorable que el conduí a suïcidar-se el [[30 d'abril]] del [[1945]], poques hores abans de l'arribada de les tropes soviètiques en el búnquer que hostajava les restes del govern alemà en Berlin per tal d'evitar que li feren presoner <ref>{{cite book | last = Wistrich | first = Robert S. | title = Who's Who In Nazi Germany? | isbn = 978-0415118880 | url = http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/Holocaust/braun.html | accessdate = 07-09-2008 | year = 1995 | publisher = Routledge | location = Londres}}</ref>