Canvis

1 byte eliminat ,  17:59 30 abr 2015
m
Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
Llínea 37: Llínea 37:  
Les Corts de Valéncia de l'any [[1418]] crega la [[Generalitat Valenciana]], en una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitat del [[sigle XV]] quan les institucions valencianes es troben plenament consolidades.  
 
Les Corts de Valéncia de l'any [[1418]] crega la [[Generalitat Valenciana]], en una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitat del [[sigle XV]] quan les institucions valencianes es troben plenament consolidades.  
   −
En la unificació de les corones de [[Castella]] i de [[corona d'Aragó|Aragó]], les Corts Valencianes van perdent llaugerament poder i es convoquen menys freqüentment durant el [[sigle XVI]]. Açò es fa més evident en el [[sigle XVII]]. De fet, la decadència és clara i les últimes van ser celebrades a Valéncia en [[1645]]. Finalment, després de la [[Guerra de Successió Espanyola]] en [[1707]] i els [[decrets de Nova Planta]], es va abolir el [[dret foral]] valencià.  
+
En la unificació de les corones de [[Castella]] i de [[corona d'Aragó|Aragó]], les Corts Valencianes van perdent llaugerament poder i es convoquen menys freqüentment durant el [[sigle XVI]]. Açò es fa més evident en el [[sigle XVII]]. De fet, la decadència és clara i les últimes van ser celebrades a Valéncia en [[1645]]. Finalment, despuix de la [[Guerra de Successió Espanyola]] en [[1707]] i els [[decrets de Nova Planta]], es va abolir el [[dret foral]] valencià.  
    
Les Corts Valencianes ya no foren convocades ni celebrades en la seua nova implantació per l'Estatut d'Autonomia de [[1982]]. Des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, les Corts tenen un funcionament modern com a quart llegislatiu representativa en sufragi universal. El quart s'ha reunit diverses vegades fora de la ciutat de [[Valéncia]], fet que s'ha impulsat en les últimes llegislatures, per primera vegada en [[2006]] en la ciutat d'[[Elig]].
 
Les Corts Valencianes ya no foren convocades ni celebrades en la seua nova implantació per l'Estatut d'Autonomia de [[1982]]. Des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, les Corts tenen un funcionament modern com a quart llegislatiu representativa en sufragi universal. El quart s'ha reunit diverses vegades fora de la ciutat de [[Valéncia]], fet que s'ha impulsat en les últimes llegislatures, per primera vegada en [[2006]] en la ciutat d'[[Elig]].