Canvis

== Vida d'Aleixandre Magne ==

== Vida d'Aleixandre Magne ==

Als 18 anys, al front de la cavalleria triumfà contra els Mesures en la [[batalla de Queronea]]. Les relacions tempestuoses entre els seus pares fa que Filip desterre a Olimpia a Epiro, qui parti de la ma del seu fill. Assessinat el seu pare a instancies de Paussanias en l'any 336 ac., i als seues 20 anys, accedix, després de el magnicidi al que molts vincularen junt en la seua mare, al tro macedoni. En realitat, la successió correspondía a el seu germanastre Arrideo, fill de [[Filipo]] i una ballarina, pero que patia alguna deficiencia mental que ho relegà de la lluita pel poder. La mort del rei fon l'oportunitat dels grecs d'amollar-se del jou cruel al que els sometia Filip, sublevándose, algunes ciutats, a l'autoritat real. (Després de la [[guerra del Peloponeso]], Filip utilisà la Grècia dividida pels conflictes entre [[Esparta]] i [[Atenes]] per a, en el seu eixercit, reunificar la regió baix els seus designis).

Als 18 anys, al front de la cavalleria triumfà contra els Mesures en la [[batalla de Queronea]]. Les relacions tempestuoses entre els seus pares fa que Filip desterre a Olimpia a Epiro, qui parti de la ma del seu fill. Assessinat el seu pare a instancies de Paussanias en l'any 336 ac., i als seues 20 anys, accedix, despuix de el magnicidi al que molts vincularen junt en la seua mare, al tro macedoni. En realitat, la successió correspondía a el seu germanastre Arrideo, fill de [[Filipo]] i una ballarina, pero que patia alguna deficiencia mental que ho relegà de la lluita pel poder. La mort del rei fon l'oportunitat dels grecs d'amollar-se del jou cruel al que els sometia Filip, sublevándose, algunes ciutats, a l'autoritat real. (Després de la [[guerra del Peloponeso]], Filip utilisà la Grècia dividida pels conflictes entre [[Esparta]] i [[Atenes]] per a, en el seu eixercit, reunificar la regió baix els seus designis).

Tebas fon el cap de l'alçament (a la que se plegaren Grècia, Ambracia, etc) fent correr el rumor de la mort d'Aleixandre, i la primera que chafà quan detingué als rebels. esta és la primera oportunitat, també, en que manifestà una crueltat poc comú, passant per l'armes i venent com esclaus als habitants de les ciutats sublevades. Posada en perill la frontera nort per un enemic molt superior, Aleixandre el Magne se dirigix cap a alli i procedix a l'enfortiment de la mateixa demostrant una notable capacitat estrategica i una tremenda valentia. En l'any 334, als 22 anys, inicià la campanya contra Persia, qui fora l'enemic historic de Grècia, unida per primera volta. A les vores del riu Granicus, en el Asia Menor, gana la batalla homonima contra les forces perses del rei Dari III, la seua primer gran victoria, en la que 31.000 macedonis derrotaren a casi 80.000 asiatics, més el guardia personal de Dari (els “10.000 immortals”).

Tebas fon el cap de l'alçament (a la que se plegaren Grècia, Ambracia, etc) fent correr el rumor de la mort d'Aleixandre, i la primera que chafà quan detingué als rebels. esta és la primera oportunitat, també, en que manifestà una crueltat poc comú, passant per l'armes i venent com esclaus als habitants de les ciutats sublevades. Posada en perill la frontera nort per un enemic molt superior, Aleixandre el Magne se dirigix cap a alli i procedix a l'enfortiment de la mateixa demostrant una notable capacitat estrategica i una tremenda valentia. En l'any 334, als 22 anys, inicià la campanya contra Persia, qui fora l'enemic historic de Grècia, unida per primera volta. A les vores del riu Granicus, en el Asia Menor, gana la batalla homonima contra les forces perses del rei Dari III, la seua primer gran victoria, en la que 31.000 macedonis derrotaren a casi 80.000 asiatics, més el guardia personal de Dari (els “10.000 immortals”).

== Expedicio a l'Índia ==

== Expedicio a l'Índia ==

Decidix partir cap a l'[[Índia]], emulant a la seua admirat deu Baco, ante el descontent dels seus generals que tan soles anhelaven el retorn a les seues llars. A les seues fileres se unen efectius perses i indis. A vores de l'Hispades derrota al rei Poro; arriba a Patala i organisa la tornada a la seua terra de tot l'eixercit. En el cami se casa en atra Barsine, esta, fill de Dari III, assessinada després per Roxana abans de donar a llum a Aleixandre IV. Se casa, també, en Parysatis, fill d'Oco. Els anys finals se caracterisaren per les constants porgues que realisava entre les seues fileres frut de la paranoya que ho afectava.

Decidix partir cap a l'[[Índia]], emulant a la seua admirat deu Baco, ante el descontent dels seus generals que tan soles anhelaven el retorn a les seues llars. A les seues fileres se unen efectius perses i indis. A vores de l'Hispades derrota al rei Poro; arriba a Patala i organisa la tornada a la seua terra de tot l'eixercit. En el cami se casa en atra Barsine, esta, fill de Dari III, assessinada despuix per Roxana abans de donar a llum a Aleixandre IV. Se casa, també, en Parysatis, fill d'Oco. Els anys finals se caracterisaren per les constants porgues que realisava entre les seues fileres frut de la paranoya que ho afectava.

== El final d'Aleixandre Magne ==

== El final d'Aleixandre Magne ==

La crueltat fon part d'ell i els seus descompassaments poc a poc prepararien l'aposema que hauria d'acabar en la seua vida. Una nit, després de una discussió insignificant, Clieto, el seu millor amic i germà de Lenice, la seua institutriu, fon assessinat per Aleixandre al ser qüestionat sobre els seus metodos. Els dos dies en que supostament plorà tancat pel fet, segurament no hagen llavat la sanc de les seues mans. A la seua tornada a [[Suïssa]], “contrau febra” i mor als 32 anys d'edat. En realitat els permenors de la seua mort són motiu de divergencies historiques. Per a alguns mori de paludisme o malaria; per a atres de leucemia; i per a molts, enverinat pel mismísim [[Aristòtil]]. Lo cert és que tota [[Grècia]] ho veïa com un tirà nefast.

La crueltat fon part d'ell i els seus descompassaments poc a poc prepararien l'aposema que hauria d'acabar en la seua vida. Una nit, despuix de una discussió insignificant, Clieto, el seu millor amic i germà de Lenice, la seua institutriu, fon assessinat per Aleixandre al ser qüestionat sobre els seus metodos. Els dos dies en que supostament plorà tancat pel fet, segurament no hagen llavat la sanc de les seues mans. A la seua tornada a [[Suïssa]], “contrau febra” i mor als 32 anys d'edat. En realitat els permenors de la seua mort són motiu de divergencies historiques. Per a alguns mori de paludisme o malaria; per a atres de leucemia; i per a molts, enverinat pel mismísim [[Aristòtil]]. Lo cert és que tota [[Grècia]] ho veïa com un tirà nefast.

L'imperi que ell creà fon el més gran que el món havia conegut. Fundà més de 60 ciutats.

L'imperi que ell creà fon el més gran que el món havia conegut. Fundà més de 60 ciutats.