Es considera que els estudis dialectals varen començar cap a finals del [[segle XIX]]. Esta idea d'estudi dialectal s'atribuïx a [[Georg Wenker]], que envià en l'any [[1876]] uns qüestionaris per correu a una gran part del nort d'[[Alemanya]]. No obstant això la preocupació per la varietat llingüística (o dialectal) ya s'havia plasmat anteriorment en enquestes en l'estat francés (com per eixemple l'enquesta Coquebert de Montbret). Els qüestionaris contenien un llistat de frases escrites en [[alemà]] estàndart i s'havien de transcriure a la varietat local. A partir d'aquell moment, es feu una enquesta semblant en França l'enquesta [[Julien Sacaze|Sacaze]] i estimulà els estudis dialectals de pertot. En el segle següent, els estudis dialectals es revolucionarien en la creació dels [[atles llingüístic]]s, dels quals fon el precursor l'[[Atlas Linguistique de la France]] d'[[Edmond Edmont]] i [[Jules Gilliéron]]. Després han seguit moltíssims atres atles a sovint més reduït (com l{{'}}''Atlas Linguistique du Massif Central'' per l'[[occità]], l'Atles ''Lingüístic de la Comunitat Valenciana'' pel [[valencià]], l{{'}}''Atlante Linguistico del Piemonte Occidentale'' per l'occità, el [[piamontés]] i el [[francoprovençal]] etc.) | Es considera que els estudis dialectals varen començar cap a finals del [[segle XIX]]. Esta idea d'estudi dialectal s'atribuïx a [[Georg Wenker]], que envià en l'any [[1876]] uns qüestionaris per correu a una gran part del nort d'[[Alemanya]]. No obstant això la preocupació per la varietat llingüística (o dialectal) ya s'havia plasmat anteriorment en enquestes en l'estat francés (com per eixemple l'enquesta Coquebert de Montbret). Els qüestionaris contenien un llistat de frases escrites en [[alemà]] estàndart i s'havien de transcriure a la varietat local. A partir d'aquell moment, es feu una enquesta semblant en França l'enquesta [[Julien Sacaze|Sacaze]] i estimulà els estudis dialectals de pertot. En el segle següent, els estudis dialectals es revolucionarien en la creació dels [[atles llingüístic]]s, dels quals fon el precursor l'[[Atlas Linguistique de la France]] d'[[Edmond Edmont]] i [[Jules Gilliéron]]. Després han seguit moltíssims atres atles a sovint més reduït (com l{{'}}''Atlas Linguistique du Massif Central'' per l'[[occità]], l'Atles ''Lingüístic de la Comunitat Valenciana'' pel [[valencià]], l{{'}}''Atlante Linguistico del Piemonte Occidentale'' per l'occità, el [[piamontés]] i el [[francoprovençal]] etc.) |