Canvis

12 bytes eliminats ,  17:46 30 abr 2015
m
Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
Llínea 10: Llínea 10:  
Se produïren un total de 6,7 millons de tonellades de café anualment entre els anys  [[1998]] i [[2000]], i s'espera que s'eleve la sifra a 7 millons de tonellades anualment en [[2010]].  
 
Se produïren un total de 6,7 millons de tonellades de café anualment entre els anys  [[1998]] i [[2000]], i s'espera que s'eleve la sifra a 7 millons de tonellades anualment en [[2010]].  
   −
A partir de la llavor torrada i mòlta s'elabora l'[[infusió]] coneguda pel mateix nom. En [[Costa Rica]], [[Espanya]], [[Portugal]] i [[Rio de la Plata]] es freqüent el consum de café torrat o torrefacte (torrat en presència de sucre). Sol prendre's com desdejuni o en la sobretaula després de les menjades, i és una de les begudes sense alcohol més socialisadores en molts països. Existixen casi tantes maneres de preparar esta beguda com consumidors, pero la més popular, a banda de pendre'l a soles, és el que du [[llet]], encara que també se li sol afegir [[crema]] o [[nata]], llet condensada, [[chocolate]] o algun licor. Se servix habitualment calent, pero també se pot pendre [[gelat]] o en gel.  
+
A partir de la llavor torrada i mòlta s'elabora l'[[infusió]] coneguda pel mateix nom. En [[Costa Rica]], [[Espanya]], [[Portugal]] i [[Rio de la Plata]] es freqüent el consum de café torrat o torrefacte (torrat en presència de sucre). Sol prendre's com desdejuni o en la sobretaula despuix de les menjades, i és una de les begudes sense alcohol més socialisadores en molts països. Existixen casi tantes maneres de preparar esta beguda com consumidors, pero la més popular, a banda de pendre'l a soles, és el que du [[llet]], encara que també se li sol afegir [[crema]] o [[nata]], llet condensada, [[chocolate]] o algun licor. Se servix habitualment calent, pero també se pot pendre [[gelat]] o en gel.  
    
== Botànica i el café ==
 
== Botànica i el café ==
Llínea 64: Llínea 64:  
En [[1670]] s'obrí la primera cafeteria en Berlin. En [[París]], el café Procope fon el primer en obrir, en [[1686]], inventant una nova manera de preparar el café: fent passar aigua calenta a través d'un filtre en café mòlt.  
 
En [[1670]] s'obrí la primera cafeteria en Berlin. En [[París]], el café Procope fon el primer en obrir, en [[1686]], inventant una nova manera de preparar el café: fent passar aigua calenta a través d'un filtre en café mòlt.  
   −
El café creuà l'Atlàntic en [[1689]], en l'apertura del primer establiment en Boston. La beguda guanyà popularitat i obtingué el ranc de beguda nacional, després de que els rebels llançaren al mar el [[té]] sobretaxat per la Corona Britànica durant el motí del té de Boston. Esta operació clau se preparà en la cafeteria Drac Vert.  
+
El café creuà l'Atlàntic en [[1689]], en l'apertura del primer establiment en Boston. La beguda guanyà popularitat i obtingué el ranc de beguda nacional, despuix de que els rebels llançaren al mar el [[té]] sobretaxat per la Corona Britànica durant el motí del té de Boston. Esta operació clau se preparà en la cafeteria Drac Vert.  
    
El café alcançà la seua completa acceptabilitat social en el [[sigle XVIII]]. Pronte els grans cultius desplaçaren a [[Ceilà]] i [[Indonèsia]], consolidant-se posteriorment en [[Amèrica del Sur]].  
 
El café alcançà la seua completa acceptabilitat social en el [[sigle XVIII]]. Pronte els grans cultius desplaçaren a [[Ceilà]] i [[Indonèsia]], consolidant-se posteriorment en [[Amèrica del Sur]].  
Llínea 99: Llínea 99:  
==== Collita ====
 
==== Collita ====
   −
Quan els fruts apleguen a la madurea, de 6 a 8 mesos després de la floració per a l'aràbica, de 9 a 11 mesos per al robusta, pot escomençar la collita del café. Se gasten dos métodos: la recolecció o el despalillat.  
+
Quan els fruts apleguen a la madurea, de 6 a 8 mesos despuix de la floració per a l'aràbica, de 9 a 11 mesos per al robusta, pot escomençar la collita del café. Se gasten dos métodos: la recolecció o el despalillat.  
    
La recolecció consistix en replegar manualment només les cireres madures en son punt. Es la tècnica més costosa, que obliga a passar durant dies varies voltes sense interrupció pel mateix arbust pero que obté les millors calitats del café. El despalillat consistix en raspar les rames de les cireres. Este método pot ser mecanisat. Se repleguen per esta tècnica expeditiva una mescla heterogénea de cireres més o manco madures, i es l'orige de cafens més àcits (degut als fruts encara verts).  
 
La recolecció consistix en replegar manualment només les cireres madures en son punt. Es la tècnica més costosa, que obliga a passar durant dies varies voltes sense interrupció pel mateix arbust pero que obté les millors calitats del café. El despalillat consistix en raspar les rames de les cireres. Este método pot ser mecanisat. Se repleguen per esta tècnica expeditiva una mescla heterogénea de cireres més o manco madures, i es l'orige de cafens més àcits (degut als fruts encara verts).  
Llínea 116: Llínea 116:  
==== Método humit ====
 
==== Método humit ====
   −
Per una atra banda, el procés humit, que s'utilisa per a obtindre el café Aràbic de més alta calitat, pot provocar seria contaminació. Els grans madurs se llaven primer per a eliminar els més llaugers i el fem, després se reduïxen a polpa per a llevar la capa exterior i part del mucílac que se troba baix d'esta. En seguida, es menester fermentar els grans, recent reduïts a polpa, en els tancs respectius. Este procés enzimàtic descompon les atres capes de mucílac, format un afluent que pot causar sérios problemes de contaminació, al descarregar-lo directament a les rieres o rius. En acabant d'un llavat final, el café ara nomenat "vitela", se seca al sol o artificialment. Després, el café se descorfa per a llevar la capa platejada i la de vitela, produint el café en gra "net" o "vert" que se comercialisa internacionalment.  
+
Per una atra banda, el procés humit, que s'utilisa per a obtindre el café Aràbic de més alta calitat, pot provocar seria contaminació. Els grans madurs se llaven primer per a eliminar els més llaugers i el fem, despuix se reduïxen a polpa per a llevar la capa exterior i part del mucílac que se troba baix d'esta. En seguida, es menester fermentar els grans, recent reduïts a polpa, en els tancs respectius. Este procés enzimàtic descompon les atres capes de mucílac, format un afluent que pot causar sérios problemes de contaminació, al descarregar-lo directament a les rieres o rius. En acabant d'un llavat final, el café ara nomenat "vitela", se seca al sol o artificialment. Després, el café se descorfa per a llevar la capa platejada i la de vitela, produint el café en gra "net" o "vert" que se comercialisa internacionalment.  
    
La major part del café vert del món passa per algun tipo de procés de llavat, entre ells la majoria del café de calitat superior.  
 
La major part del café vert del món passa per algun tipo de procés de llavat, entre ells la majoria del café de calitat superior.  
Llínea 124: Llínea 124:  
El procés humit requerix una gran cantitat d'aigua i pot provocar sérios problemes de contaminació. Se pot reciclar la majoria de cabal per a economisar aigua, i al fer açò, se concentra el contingut d'enzimes en l'aigua per al procés de producció de la polpa, i açò facilita la fermentació. L'aigua utilisada per al llavat final pot abocar-se directament als rius, pero l'atre afluent deu passar pels pous de filtració.  
 
El procés humit requerix una gran cantitat d'aigua i pot provocar sérios problemes de contaminació. Se pot reciclar la majoria de cabal per a economisar aigua, i al fer açò, se concentra el contingut d'enzimes en l'aigua per al procés de producció de la polpa, i açò facilita la fermentació. L'aigua utilisada per al llavat final pot abocar-se directament als rius, pero l'atre afluent deu passar pels pous de filtració.  
   −
Després del secat o el llavat, el gra de café se troba encara tancat en el núcleu del frut (l'endocarpi): és el café coque (després de secat) o el café parche o vitela (després del llavat). Es necessari classificar-lo, en el fi d'eliminar qualsevol fava descomposta, descolorida o danyada. La selecció pot mecanisar-se, en les instalacions industrials, en ajuda de càmares en CCD, pero esta operació se fa a sovint manualment, en els països en desenroll.  
+
Després del secat o el llavat, el gra de café se troba encara tancat en el núcleu del frut (l'endocarpi): és el café coque (despuix de secat) o el café parche o vitela (despuix del llavat). Es necessari classificar-lo, en el fi d'eliminar qualsevol fava descomposta, descolorida o danyada. La selecció pot mecanisar-se, en les instalacions industrials, en ajuda de càmares en CCD, pero esta operació se fa a sovint manualment, en els països en desenroll.  
    
el café pot conservar-se protegit per la seua pròpia corfa durant un cert temps. Algunes collites inclús s'envellixen per a millorar el sabor del café.  
 
el café pot conservar-se protegit per la seua pròpia corfa durant un cert temps. Algunes collites inclús s'envellixen per a millorar el sabor del café.  
Llínea 152: Llínea 152:  
Per a intentar conseguir un sabor paregut a l'anterior, part del café s'envellia en grans almagasens a l'aire lliure en els ports durant sis o més mesos en un intent de simular els efectes dels llarcs viages en mar.  
 
Per a intentar conseguir un sabor paregut a l'anterior, part del café s'envellia en grans almagasens a l'aire lliure en els ports durant sis o més mesos en un intent de simular els efectes dels llarcs viages en mar.  
   −
Encara que hui en dia se debat àmpliament, se creu que certs tipos de café vert milloren en els anys; especialment aquells valorats per la seua baixa acidea, com els cafens d'[[Indonèsia]] o [[Índia]]. Varis dels productors d'estos cafens venen grans de café que ha segut envellits uns 3 anys, i alguns apleguen inclús a 8 anys. No obstant, la major part dels experts en café estan d'acort en que el punt més alt de sabor i frescor del café se conseguix un any després de la collita, ya que els grans de café envellits en excés perden gran part del seu contingut en olis essencials.   
+
Encara que hui en dia se debat àmpliament, se creu que certs tipos de café vert milloren en els anys; especialment aquells valorats per la seua baixa acidea, com els cafens d'[[Indonèsia]] o [[Índia]]. Varis dels productors d'estos cafens venen grans de café que ha segut envellits uns 3 anys, i alguns apleguen inclús a 8 anys. No obstant, la major part dels experts en café estan d'acort en que el punt més alt de sabor i frescor del café se conseguix un any despuix de la collita, ya que els grans de café envellits en excés perden gran part del seu contingut en olis essencials.   
    
=== Varietats de grans de café ===
 
=== Varietats de grans de café ===
Llínea 251: Llínea 251:  
El café instantàneu i soluble és café sec en pols o granulat, que es pot dissoldre ràpidament en [[aigua]] calenta per a ser consumit.
 
El café instantàneu i soluble és café sec en pols o granulat, que es pot dissoldre ràpidament en [[aigua]] calenta per a ser consumit.
 
El café soluble instantàneu és creat en [[1909]] pel mege guatemaltec Federico Lehnhoff . Este tipo de café actualment és demandat per la seua facilitat, baix cost i rapidea en la seua preparació. La denominació café soluble es reserva al producte sec que resulta de l'extracció del café torrat per mig d'aigua potable i que conté exclusivament els principis solubles, sàpits i aromàtics del café.
 
El café soluble instantàneu és creat en [[1909]] pel mege guatemaltec Federico Lehnhoff . Este tipo de café actualment és demandat per la seua facilitat, baix cost i rapidea en la seua preparació. La denominació café soluble es reserva al producte sec que resulta de l'extracció del café torrat per mig d'aigua potable i que conté exclusivament els principis solubles, sàpits i aromàtics del café.
Per a obtindre el café soluble s'utilisen dos processos distints: El secat per aspersió i la liofilisació. En els dos cassos, el torrat del café es fa a menor temperatura (entre 190 i 210 °C) i a continuació és mòlt i solubilisat en aigua calenta. El líquit obtingut se centrifuga i després se seca. El secat per aspersió es realisa per aire calent, mentres que en la liofilisació es realisa per congelació brusca a baixes temperatures.
+
Per a obtindre el café soluble s'utilisen dos processos distints: El secat per aspersió i la liofilisació. En els dos cassos, el torrat del café es fa a menor temperatura (entre 190 i 210 °C) i a continuació és mòlt i solubilisat en aigua calenta. El líquit obtingut se centrifuga i despuix se seca. El secat per aspersió es realisa per aire calent, mentres que en la liofilisació es realisa per congelació brusca a baixes temperatures.
 
El café obtingut equival aproximadament a una tercera part del pes del café vert.
 
El café obtingut equival aproximadament a una tercera part del pes del café vert.
 
Gràcies a [[Nestlé]], que va desenrollar el seu café soluble [[Nescafé]] en [[1938]], els soldats nort-americans van poder prendre café en els seus llocs de combat durant la [[II Guerra Mundial]].
 
Gràcies a [[Nestlé]], que va desenrollar el seu café soluble [[Nescafé]] en [[1938]], els soldats nort-americans van poder prendre café en els seus llocs de combat durant la [[II Guerra Mundial]].
Llínea 265: Llínea 265:  
==Salut i farmacologia del café==
 
==Salut i farmacologia del café==
 
    
 
    
És conegut l'efecte contrari a la son del café en cafeïna, encara que el possible insomni pot evitar-se si es realisa un consum moderat de café i si s'evita el mateix després de la vesprada (en el moment que la intenció siga dormir de nit; d'una atra manera, per a evitar l'insomni provocat per la cafeïna sempre convé evitar el consum de café al manco unes quatre hores abans d'intentar anar a dormir).
+
És conegut l'efecte contrari a la son del café en cafeïna, encara que el possible insomni pot evitar-se si es realisa un consum moderat de café i si s'evita el mateix despuix de la vesprada (en el moment que la intenció siga dormir de nit; d'una atra manera, per a evitar l'insomni provocat per la cafeïna sempre convé evitar el consum de café al manco unes quatre hores abans d'intentar anar a dormir).
    
Es coneixen efectes positius de la cafeïna per a disminuir o sedar directament les cefalees, lo qual  explica existixquen fàrmacs com la cafiaspirina.
 
Es coneixen efectes positius de la cafeïna per a disminuir o sedar directament les cefalees, lo qual  explica existixquen fàrmacs com la cafiaspirina.
Llínea 290: Llínea 290:  
L'extracte de café s'utilisa en confiteria i en rebosteria com a aromatisant en gelats, bombons, etc. Així com per a fer el moka tradicional (un bescuit cobert d'una grossa capa de crema en manteca, sucre i café).
 
L'extracte de café s'utilisa en confiteria i en rebosteria com a aromatisant en gelats, bombons, etc. Així com per a fer el moka tradicional (un bescuit cobert d'una grossa capa de crema en manteca, sucre i café).
   −
La cafeïna, que pot ser extreta del café, entra, per les seues propietats estimulants, en la composició d'alguns refrescs. Els grans de café, després del torrat i l'infusió, són destilats a fi de produir cremes o licor de café.
+
La cafeïna, que pot ser extreta del café, entra, per les seues propietats estimulants, en la composició d'alguns refrescs. Els grans de café, despuix del torrat i l'infusió, són destilats a fi de produir cremes o licor de café.
    
Ademés, en l'actualitat hi ha multitut de medicaments en cafeïna, tant assoles com associada en atres principis actius com en el cas dels analgèsics. Aquells medicaments que només contenen cafeïna estan indicats oficialment per a cassos d'astènia (cansament d'orige intelectual o físic), encara que se sol recórrer ad ells quan és necessari mantindre's despert, com per eixemple el cas dels transportistes.
 
Ademés, en l'actualitat hi ha multitut de medicaments en cafeïna, tant assoles com associada en atres principis actius com en el cas dels analgèsics. Aquells medicaments que només contenen cafeïna estan indicats oficialment per a cassos d'astènia (cansament d'orige intelectual o físic), encara que se sol recórrer ad ells quan és necessari mantindre's despert, com per eixemple el cas dels transportistes.
Llínea 302: Llínea 302:  
==Estadístiques econòmiques==
 
==Estadístiques econòmiques==
   −
El café és la segona mercaderia comercialisada en el món, després del petròleu. S'estima en 125 millons el número de persones que viu del cultiu del café, incloent 25 millons de chicotets productors. Cada any es beuen 400.000 millons de tasses de café. Per tant, en joc n'hi han molts interessos econòmics i socials extremadament importants. Respecte al café, l'unitat de mida és la bossa de 60 Kg. La producció mundial és superior a 100 millons de bosses des de fa diversos anys (120 millons en 2002, 102 millons en [[2003]]). D'esta producció, s'exporten més de 80 millons de bosses cada any (88 millons en [[2002]], 84 millons en 2003).Els majors exportadors del café són els Suramericans. Colòmbia i Brasil han exportat des de fa décades millons de tonellades d'este producte a tot el món. Diuen que de cada 10 llars del món en que es consumix café en 9 d'ells el café prové d'Amèrica Llatina, més específicament [[d'Amèrica del Sur]], de [[Colòmbia]], [[Brasil]] o el [[Perú]]. També en la llista estan [[Equador]] i [[Veneçuela]] com a productors. Hi ha que tindre en conte que el cultiu del café en [[Vietnam]] no és realment tradicional (en [[1987]], estava en la 31a posició mundial), els vietnamites són només consumidors. L'accés a esta posició de primer productor de robusta és en realitat el resultat d'una voluntat política, fomentat pel Banc Mundial. L'arribada extremadament agressiva de Vietnam al mercat del café combinada en l'enorme extensió del cultiu en Brasil són les dos principals raons alegades per a explicar la caiguda del curs a mijan dels anys 90. El descens dels preus va cessar des de [[2004]]. Les dos raons alegades són l'aument del consum en [[China]] i a [[Rúsia]] d'una banda, i una reducció de la producció mundial per una atra. Este aument de preus permet ara als chicotets productors viure del producte de la venda de la seua collita.
+
El café és la segona mercaderia comercialisada en el món, despuix del petròleu. S'estima en 125 millons el número de persones que viu del cultiu del café, incloent 25 millons de chicotets productors. Cada any es beuen 400.000 millons de tasses de café. Per tant, en joc n'hi han molts interessos econòmics i socials extremadament importants. Respecte al café, l'unitat de mida és la bossa de 60 Kg. La producció mundial és superior a 100 millons de bosses des de fa diversos anys (120 millons en 2002, 102 millons en [[2003]]). D'esta producció, s'exporten més de 80 millons de bosses cada any (88 millons en [[2002]], 84 millons en 2003).Els majors exportadors del café són els Suramericans. Colòmbia i Brasil han exportat des de fa décades millons de tonellades d'este producte a tot el món. Diuen que de cada 10 llars del món en que es consumix café en 9 d'ells el café prové d'Amèrica Llatina, més específicament [[d'Amèrica del Sur]], de [[Colòmbia]], [[Brasil]] o el [[Perú]]. També en la llista estan [[Equador]] i [[Veneçuela]] com a productors. Hi ha que tindre en conte que el cultiu del café en [[Vietnam]] no és realment tradicional (en [[1987]], estava en la 31a posició mundial), els vietnamites són només consumidors. L'accés a esta posició de primer productor de robusta és en realitat el resultat d'una voluntat política, fomentat pel Banc Mundial. L'arribada extremadament agressiva de Vietnam al mercat del café combinada en l'enorme extensió del cultiu en Brasil són les dos principals raons alegades per a explicar la caiguda del curs a mijan dels anys 90. El descens dels preus va cessar des de [[2004]]. Les dos raons alegades són l'aument del consum en [[China]] i a [[Rúsia]] d'una banda, i una reducció de la producció mundial per una atra. Este aument de preus permet ara als chicotets productors viure del producte de la venda de la seua collita.
    
En [[2005]] els preus del café pujaren (en miges mensuals de l'índex ICO d'entre 78,79 cèntims de dólar nort-americà per lliura al setembre i 101,44 al març). Esta pujada fon causada provablement per un aument del consum en [[Rúsia]] i [[China]], aixina com una collita entre un 10% i un 20% inferior a la registrada en anys anteriors. Ara molts agricultors de café poden viure dels seus productes, pero no en totes les etapes, puix l'aument del preu del petròleu encarix els costs de transport, la torrefacció i l'empaquetat dels grans de café. S'espera que els preus es mantinguen o que inclús pugen encara més en [[2006]].
 
En [[2005]] els preus del café pujaren (en miges mensuals de l'índex ICO d'entre 78,79 cèntims de dólar nort-americà per lliura al setembre i 101,44 al març). Esta pujada fon causada provablement per un aument del consum en [[Rúsia]] i [[China]], aixina com una collita entre un 10% i un 20% inferior a la registrada en anys anteriors. Ara molts agricultors de café poden viure dels seus productes, pero no en totes les etapes, puix l'aument del preu del petròleu encarix els costs de transport, la torrefacció i l'empaquetat dels grans de café. S'espera que els preus es mantinguen o que inclús pugen encara més en [[2006]].
Llínea 329: Llínea 329:  
===Comerç just===
 
===Comerç just===
   −
El café és un dels principals productes del nomenat comerç just. L'etiqueta Max Havelaar fon dedicada inicialment a este producte. Fon triat com a símbol perque era el producte més exportat després del petròleu i perque el seu preu es fixava en la bossa dels mercats internacionals, encara que siga produït majoritàriament per chicotets llauradors i empreses familiars.
+
El café és un dels principals productes del nomenat comerç just. L'etiqueta Max Havelaar fon dedicada inicialment a este producte. Fon triat com a símbol perque era el producte més exportat despuix del petròleu i perque el seu preu es fixava en la bossa dels mercats internacionals, encara que siga produït majoritàriament per chicotets llauradors i empreses familiars.
 
Els compradors que disponen d'esta etiqueta es comprometen a comprar el café a un preu mínim inclús encara que els preus mundials siguen inferiors a este llímit màxim (el preu de compra seguix el tipos de canvi del mercat quan este supera el llímit màxim, com fon el cas entre 1994 i 1997). Este preu mínim, junt en una prefinançament de les collites i una garantia de compra sobre diversos anys va permetre a numerosos chicotets productors millorar les seues condicions de vida i no quedar-se en la misèria en la crisis del café de [[1997]] quan l'enorme caiguda de les bosses (-65%), causada per la superproducció, va deixar el preu de compra per davall del cost de producció.
 
Els compradors que disponen d'esta etiqueta es comprometen a comprar el café a un preu mínim inclús encara que els preus mundials siguen inferiors a este llímit màxim (el preu de compra seguix el tipos de canvi del mercat quan este supera el llímit màxim, com fon el cas entre 1994 i 1997). Este preu mínim, junt en una prefinançament de les collites i una garantia de compra sobre diversos anys va permetre a numerosos chicotets productors millorar les seues condicions de vida i no quedar-se en la misèria en la crisis del café de [[1997]] quan l'enorme caiguda de les bosses (-65%), causada per la superproducció, va deixar el preu de compra per davall del cost de producció.