Canvis

== The Wailers ==

== The Wailers ==

Mentrestant, la mare de Bob, Cedella, s'havia casat novament i s'havia mudat a [[Delaware]], [[Estats Units]], després d'un important esforç econòmic. Ella desijava donar a Bob una nova vida en este país, pero abans del viage, ell conegué a [[Rita Anderson]] i el [[10 de febrer]] de [[1966]] es van casar. '''Bob Marley''' va passar apenes huit mesos en sa mare en [[Wilmington (Delaware)|Wilmington]], Delaware. Allí conseguix un treball en la tanda de nit d'una planta d'automòvils de [[DaimlerChrysler|Chrysler]]. Bob aplegà a [[Kingston]] en octubre de [[1966]], apenes sis mesos després de la visita de Sa majestat Imperial, o Emperador [[Hailè Selassiè]], de [[Etiopia]], que va impulsar i va renovar l'important moviment [[rastafari]] de l'illa. L'acostament de Bob en la creença Rastafari comença a reflectir-se en la seua música. Bob, mentrestant, cridà a Peter i Bunny per a formar una nova banda, els mítics "[[The Wailers]]". Rita també començava la seua carrera com a cantant en un important èxit cridat "Pied Piper", una versió d'una cançó pop anglesa. En [[Jamaica]], la frenètica onada del [[ska]] estava donant lloc a un ritme més lent i sensual cridat [[rocksteady]]. Les creences rastafari dels Wailers chocaren en Dodd i estos fundaren el seu propi [[sagell discogràfic]], "Wail'N'Soul". A pesar de conseguir alguns èxits, el sagell no respon a les expectatives i fa fallida en [[1967]]. El grup sobreviu eixercint com a compositors d'una companyia associada a un cantant nortamericà, Johnny Nash, el qual en la década següent tindria un gran èxit en la cançó "Stir It Up", de Bob.

Mentrestant, la mare de Bob, Cedella, s'havia casat novament i s'havia mudat a [[Delaware]], [[Estats Units]], despuix d'un important esforç econòmic. Ella desijava donar a Bob una nova vida en este país, pero abans del viage, ell conegué a [[Rita Anderson]] i el [[10 de febrer]] de [[1966]] es van casar. '''Bob Marley''' va passar apenes huit mesos en sa mare en [[Wilmington (Delaware)|Wilmington]], Delaware. Allí conseguix un treball en la tanda de nit d'una planta d'automòvils de [[DaimlerChrysler|Chrysler]]. Bob aplegà a [[Kingston]] en octubre de [[1966]], apenes sis mesos despuix de la visita de Sa majestat Imperial, o Emperador [[Hailè Selassiè]], de [[Etiopia]], que va impulsar i va renovar l'important moviment [[rastafari]] de l'illa. L'acostament de Bob en la creença Rastafari comença a reflectir-se en la seua música. Bob, mentrestant, cridà a Peter i Bunny per a formar una nova banda, els mítics "[[The Wailers]]". Rita també començava la seua carrera com a cantant en un important èxit cridat "Pied Piper", una versió d'una cançó pop anglesa. En [[Jamaica]], la frenètica onada del [[ska]] estava donant lloc a un ritme més lent i sensual cridat [[rocksteady]]. Les creences rastafari dels Wailers chocaren en Dodd i estos fundaren el seu propi [[sagell discogràfic]], "Wail'N'Soul". A pesar de conseguir alguns èxits, el sagell no respon a les expectatives i fa fallida en [[1967]]. El grup sobreviu eixercint com a compositors d'una companyia associada a un cantant nortamericà, Johnny Nash, el qual en la década següent tindria un gran èxit en la cançó "Stir It Up", de Bob.

Els Wailers van conéixer llavors un home que revolucionaria el seu treball: [[Lee Perry]]. L'associació entre Perry i els Wailers comportaren alguns dels èxits més notables de la banda com "Soul Rebel", "Duppy Conqueror", "400 Years" i "Small Axe", clàssics del futur [[reggae]]. En [[1970]], dos dels músics més reconeguts de l'illa, Aston 'Family Man' Barrett i son germà Carlton ([[baixiste|baix]] i [[bateria|bateria]], respectivament) s'uniran als Wailers, els que en aquell moment arrasaven en el [[Carib]], pero internacionalment continuaven sent desconeguts.

Els Wailers van conéixer llavors un home que revolucionaria el seu treball: [[Lee Perry]]. L'associació entre Perry i els Wailers comportaren alguns dels èxits més notables de la banda com "Soul Rebel", "Duppy Conqueror", "400 Years" i "Small Axe", clàssics del futur [[reggae]]. En [[1970]], dos dels músics més reconeguts de l'illa, Aston 'Family Man' Barrett i son germà Carlton ([[baixiste|baix]] i [[bateria|bateria]], respectivament) s'uniran als Wailers, els que en aquell moment arrasaven en el [[Carib]], pero internacionalment continuaven sent desconeguts.

En els [[Anys 1970|anys 70]] Jamaica vivia un empijorament de la seua ya típica violència política; la situació va degenerar en una guerra civil del carrer entre colles de pistolers militants dels dos grans [[partits polítics]] tradicionals, el [[Partit Nacional del Poble]] ([[socialiste]] democràtic) i el [[Partit Laboriste de Jamaica]] ([[centredreta]] [[conservador]]). L'eixèrcit i la Policia de Jamaica prengueren els carrers, pero no varen poder contindre la violència entre els dos bandos enfrontats.  

En els [[Anys 1970|anys 70]] Jamaica vivia un empijorament de la seua ya típica violència política; la situació va degenerar en una guerra civil del carrer entre colles de pistolers militants dels dos grans [[partits polítics]] tradicionals, el [[Partit Nacional del Poble]] ([[socialiste]] democràtic) i el [[Partit Laboriste de Jamaica]] ([[centredreta]] [[conservador]]). L'eixèrcit i la Policia de Jamaica prengueren els carrers, pero no varen poder contindre la violència entre els dos bandos enfrontats.  

'''Bob Marley''' era llavors un pacifiste [[no-polític]] en [[Jamaica]], un [[músic]] ya consagrat i un autèntic propulsor de la fe [[rastafari]]. Bob Marley va decidir participar en un concert gratuït en el parc dels Héroes Nacionals de Kingston, el [[5 de decembre]] de [[1976]]  per a promoure la pau i la reconciliació nacional, i aixina ajudar a frenar la violència. Pero sectors del llavors opositor Partit Laboriste de Jamaica criticaren el concert perque pensaven que estava parcialisat i en realitat era un acte de soport al [[Primer ministre]] i líder del Partit Nacional del Poble, [[Michael Manley]] (senyalat com a amic de '''Bob Marley'''); de fet Michael Manley era l'organisador darrere de l'acontenyiment. Després de l'anunci del concert, el govern de Manley va convocar eleccions per al dia [[15 de decembre]] (en un clar intent de traure profit polític del mateix en plena campanya electoral). El [[3 de decembre]] de [[1976]], dos dies abans de “Smile Jamaica”, Bob, la seua esposa Rita, Lewis Griffith i el mànager El senyor Taylor foren ferits en un atentat per pistolers desconeguts dins de sa casa en 56 Hope Road, Jamaica; es pensa que l'atentat fon una represàlia dels sectors polítics que rebujaven el concert pel seu supost caràcter de soport al govern de Manley, encara que alguns creents en teories conspiratives remenen la possibilitat que estiguera la [[CIA]] involucrada (ya que Michael Manley s'havia acostat molt a la [[Cuba]] de [[Fidel Castro]]). Bob fon ferit per tirs d'arma de foc en el pit (molt prop del cor) i un braç, la seua esposa Rita en el cap, Lewis Griffith en l'estòmec i el mànager El senyor Taylor també fon hospitalisat per encreuar-se en la llínea de foc. Afortunadament després d'un temps es recuperaren per complet. Dos dies després de l'atentat, Bob es va muntar en la tarima i cantà. Quan li van preguntar el perqué, ell va dir: “La gent que està tractant de fer este món pijor no es pren ni un dia lliure, com podria prendre-me'l yo? Allumena la foscor.” Fon l'última presentació de Bob en Jamaica durant els pròxims 18 mesos. Tement un atre atentat, va deixar el país per a anar-se'n a viure a [[Londres]], on gravà el seu següent àlbum, "Exodus", un dels més importants de la seua carrera i del [[reggae]].

'''Bob Marley''' era llavors un pacifiste [[no-polític]] en [[Jamaica]], un [[músic]] ya consagrat i un autèntic propulsor de la fe [[rastafari]]. Bob Marley va decidir participar en un concert gratuït en el parc dels Héroes Nacionals de Kingston, el [[5 de decembre]] de [[1976]]  per a promoure la pau i la reconciliació nacional, i aixina ajudar a frenar la violència. Pero sectors del llavors opositor Partit Laboriste de Jamaica criticaren el concert perque pensaven que estava parcialisat i en realitat era un acte de soport al [[Primer ministre]] i líder del Partit Nacional del Poble, [[Michael Manley]] (senyalat com a amic de '''Bob Marley'''); de fet Michael Manley era l'organisador darrere de l'acontenyiment. Després de l'anunci del concert, el govern de Manley va convocar eleccions per al dia [[15 de decembre]] (en un clar intent de traure profit polític del mateix en plena campanya electoral). El [[3 de decembre]] de [[1976]], dos dies abans de “Smile Jamaica”, Bob, la seua esposa Rita, Lewis Griffith i el mànager El senyor Taylor foren ferits en un atentat per pistolers desconeguts dins de sa casa en 56 Hope Road, Jamaica; es pensa que l'atentat fon una represàlia dels sectors polítics que rebujaven el concert pel seu supost caràcter de soport al govern de Manley, encara que alguns creents en teories conspiratives remenen la possibilitat que estiguera la [[CIA]] involucrada (ya que Michael Manley s'havia acostat molt a la [[Cuba]] de [[Fidel Castro]]). Bob fon ferit per tirs d'arma de foc en el pit (molt prop del cor) i un braç, la seua esposa Rita en el cap, Lewis Griffith en l'estòmec i el mànager El senyor Taylor també fon hospitalisat per encreuar-se en la llínea de foc. Afortunadament despuix d'un temps es recuperaren per complet. Dos dies despuix de l'atentat, Bob es va muntar en la tarima i cantà. Quan li van preguntar el perqué, ell va dir: “La gent que està tractant de fer este món pijor no es pren ni un dia lliure, com podria prendre-me'l yo? Allumena la foscor.” Fon l'última presentació de Bob en Jamaica durant els pròxims 18 mesos. Tement un atre atentat, va deixar el país per a anar-se'n a viure a [[Londres]], on gravà el seu següent àlbum, "Exodus", un dels més importants de la seua carrera i del [[reggae]].

[[Image:200px-Bob-Star.jpg|thumb|200px|Bob Marley té la seua pròpia estrela en el [[passeig de la Fama de Hollywood]].]]

[[Image:200px-Bob-Star.jpg|thumb|200px|Bob Marley té la seua pròpia estrela en el [[passeig de la Fama de Hollywood]].]]

Llançat en l'estiu d'aquell any, "Exodus" va consolidar l'estatus internacional de la banda, permaneixent en les llistes d'Anglaterra durant 56 semanes seguides i tenint els tres 'singles' - "Waiting In Vain", "Exodus" i "Jamming'" - com a grans èxits mediàtics. En [[1978]] la banda conseguí un nou èxit en "Kaya", que conseguí el quart lloc en [[Anglaterra]] a la semana següent al seu llançament. De l'àlbum foren extrets dos 'singles': "Satisfy Mi Soul" i "Is This Love?". En abril de [[1978]] va tornar a Jamaica per al "One Love Peace Concert", quan conseguí que el Primer ministre Michael Manley i el líder de l'oposició [[Edward Seaga]] es donaren la mà en l'escenari, en un esforç per a frenar la violència política i promoure la reconciliació nacional. Fon llavors invitat per a anar a la seu de les [[nacions Unides]], en [[Nova York]], per a rebre la [[Medalla de la Pau]]. I, a finals d'any, Bob viajà a [[Àfrica]] per primera vegada, visitant inicialment [[Kenya]] i després [[Etiopia]], llar espiritual [[rastafari]]. La banda havia acabat recentment una gira per Europa i els Estats Units, d'on es va traure material per al segon àlbum en viu: "Babylon By Bus". "Survival", el nové àlbum de Bob Marley en Island fon llançat en l'estiu de [[1979]]. Incloïa "Zimbabwe", un himne per a [[Rodèsia]], que després seria lliberada, junt en "So Much Trouble In The World", "Ambush In The Night" i "Àfrica United". Com indica la portada, que conté les banderes de les nacions independents, "Survival" fon un àlbum en homenage a la causa [[Panafricanisme|Panafricana]]. En abril de [[1980]], el grup fon convidat oficialment pel govern del recentment llibertat [[Zimbabwe]] per a tocar en la cerimònia d'independència de la nova nació.  

Llançat en l'estiu d'aquell any, "Exodus" va consolidar l'estatus internacional de la banda, permaneixent en les llistes d'Anglaterra durant 56 semanes seguides i tenint els tres 'singles' - "Waiting In Vain", "Exodus" i "Jamming'" - com a grans èxits mediàtics. En [[1978]] la banda conseguí un nou èxit en "Kaya", que conseguí el quart lloc en [[Anglaterra]] a la semana següent al seu llançament. De l'àlbum foren extrets dos 'singles': "Satisfy Mi Soul" i "Is This Love?". En abril de [[1978]] va tornar a Jamaica per al "One Love Peace Concert", quan conseguí que el Primer ministre Michael Manley i el líder de l'oposició [[Edward Seaga]] es donaren la mà en l'escenari, en un esforç per a frenar la violència política i promoure la reconciliació nacional. Fon llavors invitat per a anar a la seu de les [[nacions Unides]], en [[Nova York]], per a rebre la [[Medalla de la Pau]]. I, a finals d'any, Bob viajà a [[Àfrica]] per primera vegada, visitant inicialment [[Kenya]] i despuix [[Etiopia]], llar espiritual [[rastafari]]. La banda havia acabat recentment una gira per Europa i els Estats Units, d'on es va traure material per al segon àlbum en viu: "Babylon By Bus". "Survival", el nové àlbum de Bob Marley en Island fon llançat en l'estiu de [[1979]]. Incloïa "Zimbabwe", un himne per a [[Rodèsia]], que despuix seria lliberada, junt en "So Much Trouble In The World", "Ambush In The Night" i "Àfrica United". Com indica la portada, que conté les banderes de les nacions independents, "Survival" fon un àlbum en homenage a la causa [[Panafricanisme|Panafricana]]. En abril de [[1980]], el grup fon convidat oficialment pel govern del recentment llibertat [[Zimbabwe]] per a tocar en la cerimònia d'independència de la nova nació.  

El següent disc de la banda, "Uprising", fon llançat en maig de [[1980]] i va tindre un èxit immediat en "Could You Be Loved?". L'àlbum també portava "Coming In From The Cold", "Work" i la famosa "Redemption Song". Els Wailers mentrestant s'embarcaven en la seua major gira europea, trencant récorts d'assistència en un concert. L'agenda incloïa un concert per a 100.000 persones en [[Milà]], el major de l'història de la banda. Bob Marley & The Wailers eren la major banda en gira d'aquell any i "Uprising" estava en totes les llistes d'[[Europa]]. Era un periodo de màxim optimisme i estaven fent plans per a una gira als Estats Units en companyia de [[Stevie Wonder]] al final de l'any.

El següent disc de la banda, "Uprising", fon llançat en maig de [[1980]] i va tindre un èxit immediat en "Could You Be Loved?". L'àlbum també portava "Coming In From The Cold", "Work" i la famosa "Redemption Song". Els Wailers mentrestant s'embarcaven en la seua major gira europea, trencant récorts d'assistència en un concert. L'agenda incloïa un concert per a 100.000 persones en [[Milà]], el major de l'història de la banda. Bob Marley & The Wailers eren la major banda en gira d'aquell any i "Uprising" estava en totes les llistes d'[[Europa]]. Era un periodo de màxim optimisme i estaven fent plans per a una gira als Estats Units en companyia de [[Stevie Wonder]] al final de l'any.

"El senyor és el meu pastor, res em faltara, en llocs de delicats pasts em farà descansar"

"El senyor és el meu pastor, res em faltara, en llocs de delicats pasts em farà descansar"

== Bob Marley després de la seua mort ==

== Bob Marley despuix de la seua mort ==

En [[2005]], [[Rita Anderson]], viuda de Marley, escrigué una biografia en que va criticar duríssimament a qui fon el seu espós. En ''No Woman, No Cry'', com es titula el llibre. Segons Rita, la parella vivia en una cabanya, Bob només tenia un parell de calçons, que ella llavava cada nit. També afirma que l'estrela del [[reggae]] se n'anà a una mansió en [[Kingston]], on vivia en diverses amants (una d'elles va arribar a convertir-se en [[Miss món]]) i inclusivament arribà a criar a alguns dels fills que Bob va tindre en eixes dònes.

En [[2005]], [[Rita Anderson]], viuda de Marley, escrigué una biografia en que va criticar duríssimament a qui fon el seu espós. En ''No Woman, No Cry'', com es titula el llibre. Segons Rita, la parella vivia en una cabanya, Bob només tenia un parell de calçons, que ella llavava cada nit. També afirma que l'estrela del [[reggae]] se n'anà a una mansió en [[Kingston]], on vivia en diverses amants (una d'elles va arribar a convertir-se en [[Miss món]]) i inclusivament arribà a criar a alguns dels fills que Bob va tindre en eixes dònes.