Canvis

=== Accessos ===

=== Accessos ===

Des de [[Castelló]] s’accedix a esta localitat a través de la [[N-340]], prenent després la [[CV-10]], seguint per la CV-224 i finalment la CV-230.

Des de [[Castelló]] s’accedix a esta localitat a través de la [[N-340]], prenent despuix la [[CV-10]], seguint per la CV-224 i finalment la CV-230.

Des de [[Valéncia]] direcció nort per la [[A-7]], eixida  [[la Vall d’Uxó]], direcció [[Soneja]][[Títul de l'enllaç]], creuarem esta localitat, CV-230, camí de [[Soneja]] i passant per damunt de les [[Grutes de Sant Josep]], arribarem a Alfondeguella.

Des de [[Valéncia]] direcció nort per la [[A-7]], eixida  [[la Vall d’Uxó]], direcció [[Soneja]][[Títul de l'enllaç]], creuarem esta localitat, CV-230, camí de [[Soneja]] i passant per damunt de les [[Grutes de Sant Josep]], arribarem a Alfondeguella.

== Història ==

== Història ==

Els primers núcleus que es van establir van ser romans, dels que hui en dia queden restes pero van ser els àraps els que van crear l’actual emplaçament, després de la conquista va pertànyer als comtes de Ripalda i al Ducat de [[Medinaceli]]. Al ser lloc de moriscs la seua demografia es va vore sériament afectada per l’expulsió ya que es va reduir la seua població a la mitat entre [[1602]] i [[1646]]. No obstant això, el creiximent demogràfic va ser molt important durant el [[segle XIX]], época en que es va intentar explotar els jaciments de mercuri i cobalt existents en el seu terme municipal. Aixina, mentres que en [[1795]] la seua població era de 180 habitants, en [[1900]] conseguia la sifra de 943 habitants. En el [[segle XX]] (+- 1938) esta zona va tindre importància en la disputa de la [[Guerra Civil espanyola]], sent l'últim reducte del Front de l'Ebre en el que l'Eixercit Republicà va cedir davant dels Nacionals.

Els primers núcleus que es van establir van ser romans, dels que hui en dia queden restes pero van ser els àraps els que van crear l’actual emplaçament, despuix de la conquista va pertànyer als comtes de Ripalda i al Ducat de [[Medinaceli]]. Al ser lloc de moriscs la seua demografia es va vore sériament afectada per l’expulsió ya que es va reduir la seua població a la mitat entre [[1602]] i [[1646]]. No obstant això, el creiximent demogràfic va ser molt important durant el [[segle XIX]], época en que es va intentar explotar els jaciments de mercuri i cobalt existents en el seu terme municipal. Aixina, mentres que en [[1795]] la seua població era de 180 habitants, en [[1900]] conseguia la sifra de 943 habitants. En el [[segle XX]] (+- 1938) esta zona va tindre importància en la disputa de la [[Guerra Civil espanyola]], sent l'últim reducte del Front de l'Ebre en el que l'Eixercit Republicà va cedir davant dels Nacionals.

Els veïns d’este municipi han de desplaçar-se a atres localitats per a treballar en oficis diversos ya que en este municipi no hi ha polígon industrial, les empreses que hi han són de caràcter familiar.  

Els veïns d’este municipi han de desplaçar-se a atres localitats per a treballar en oficis diversos ya que en este municipi no hi ha polígon industrial, les empreses que hi han són de caràcter familiar.  

Antigament, fins a [[1992]], els veïns es desplaçaven fins a la fàbrica Segarra (la [[Vall d’Uxó]]), després IMEPIEL, per a treballar en el calçat, en un principi baixaven a peu a la Vall d’Uxó, posteriorment en coches.

Antigament, fins a [[1992]], els veïns es desplaçaven fins a la fàbrica Segarra (la [[Vall d’Uxó]]), despuix IMEPIEL, per a treballar en el calçat, en un principi baixaven a peu a la Vall d’Uxó, posteriorment en coches.

Antigament alguns artesans es dedicaven a la fabricació de "trena d’espart" (Aixereta), i les dones es dedicaven a fer "espardenyes d’espart", en l’actualitat estos oficis s’han extinguit.

Antigament alguns artesans es dedicaven a la fabricació de "trena d’espart" (Aixereta), i les dones es dedicaven a fer "espardenyes d’espart", en l’actualitat estos oficis s’han extinguit.

*Festes Patronals a Sant Bertomeu i Sant Francesc Xavier en fira de productes de la zona per venda ambulant. Estes festes tenen lloc sempre el segon fi de semana de novembre.

*Festes Patronals a Sant Bertomeu i Sant Francesc Xavier en fira de productes de la zona per venda ambulant. Estes festes tenen lloc sempre el segon fi de semana de novembre.

*Festa del Santíssim Crist del Calvari el tercer dumenge de novembre. En processó al Calvari i missa en l’ermita. A esta festa acodixen moltes persones, inclús d’atres pobles, perque hi ha molta devoció pel Crist, cada any la festa la realisen famílies o grups de quintos.

*Festa del Santíssim Crist del Calvari el tercer dumenge de novembre. En processó al Calvari i missa en l’ermita. A esta festa acodixen moltes persones, inclús d’atres pobles, perque hi ha molta devoció pel Crist, cada any la festa la realisen famílies o grups de quintos.

*Romeria de Sant Vicent, recuperada des de fa ya diversos anys consistix en la pujada des de la plaça de l’ajuntament a la cova del dit nom, en la qual es berena en les típiques "rollets i [[mistela]]" (rollets i mistela) i després es baixa pel camí que nos porta fins a la carretera d’entrada al poble.

*Romeria de Sant Vicent, recuperada des de fa ya diversos anys consistix en la pujada des de la plaça de l’ajuntament a la cova del dit nom, en la qual es berena en les típiques "rollets i [[mistela]]" (rollets i mistela) i despuix es baixa pel camí que nos porta fins a la carretera d’entrada al poble.

== Monuments ==

== Monuments ==

*'''Castell de Castro'''. Fortificació àrap, construït poc abans de l’era Cristiana, esta fortificació seria una torre de sentinela, les restes actuals pertanyen a la civilisació islàmica i es troben en estat d’abandó. L’emplaçament es troba en una penya en la cima homònima a 789 metros sobre el nivell de la mar i domina un camp visual impressionant que comprén des de les Agulles de Santa Àgueda en [[Benicàssim]] fins al [Cap de la Nau ]des de]; Penyagolosa fins a les [[Illes Columbretes]]. El castell esta entre dos barrancs profunts; la seua posició tan estratègica nos permet endevinar hui com de difícil seria la seua conquista en époques passades. La defensa del castell aprofitava totalment l’accidentada orografia, la part de '''porten-te??''' posseïx tres sistemes defensius diferents, el primer obstàcul és un tallat de difícil superació, el segon és una muralla compacta de tàpia, i el tercer, una gran muralla de 65 metros de llongitut, el restant del conjunt és un inaccessible penya-segat sobre el qual s’assenta una compacta muralla. El castell, ocupa una superfície d’uns 2000 m2, podem diferenciar clarament dos parts: El primer espai, nomenat albacar, era el lloc fortificat a on la població es refugiava en cas de perill, tot amurallat i en el que existien dos entrades al castell, franquejades per tres torres, dos quadrades i una redona, per mig d’una entrada en arc de ferradura s’accedia des de l’albacar al segon espai, al castell pròpiament dit, que al mateix temps se subdividia en dos parts: una, la més baixa, en restes d’habitacions i l’atra, la més alta, a on estaven les dependències pròpies del castell, habitacions, cellers, pou,... tot presidir per la torre de l’homenage, derruïda en [[juliol]] de [[1938]] per l’aviació franquista durant la [[guerra civil espanyola]], entre els penyascars, per davall d’esta torre, es troba la tercera entrada al recint amurallat.

*'''Castell de Castro'''. Fortificació àrap, construït poc abans de l’era Cristiana, esta fortificació seria una torre de sentinela, les restes actuals pertanyen a la civilisació islàmica i es troben en estat d’abandó. L’emplaçament es troba en una penya en la cima homònima a 789 metros sobre el nivell de la mar i domina un camp visual impressionant que comprén des de les Agulles de Santa Àgueda en [[Benicàssim]] fins al [Cap de la Nau ]des de]; Penyagolosa fins a les [[Illes Columbretes]]. El castell esta entre dos barrancs profunts; la seua posició tan estratègica nos permet endevinar hui com de difícil seria la seua conquista en époques passades. La defensa del castell aprofitava totalment l’accidentada orografia, la part de '''porten-te??''' posseïx tres sistemes defensius diferents, el primer obstàcul és un tallat de difícil superació, el segon és una muralla compacta de tàpia, i el tercer, una gran muralla de 65 metros de llongitut, el restant del conjunt és un inaccessible penya-segat sobre el qual s’assenta una compacta muralla. El castell, ocupa una superfície d’uns 2000 m2, podem diferenciar clarament dos parts: El primer espai, nomenat albacar, era el lloc fortificat a on la població es refugiava en cas de perill, tot amurallat i en el que existien dos entrades al castell, franquejades per tres torres, dos quadrades i una redona, per mig d’una entrada en arc de ferradura s’accedia des de l’albacar al segon espai, al castell pròpiament dit, que al mateix temps se subdividia en dos parts: una, la més baixa, en restes d’habitacions i l’atra, la més alta, a on estaven les dependències pròpies del castell, habitacions, cellers, pou,... tot presidir per la torre de l’homenage, derruïda en [[juliol]] de [[1938]] per l’aviació franquista durant la [[guerra civil espanyola]], entre els penyascars, per davall d’esta torre, es troba la tercera entrada al recint amurallat.

*'''Castell d’Alfandech'''. D’orige àrap, darrere del poble en el barri del castellet.

*'''Castell d’Alfandech'''. D’orige àrap, darrere del poble en el barri del castellet.

*'''Ermita Calvari del Crist '''. enclavada en la part de la montanya darrere del poble en la seua part alta. La qual va ser rehabilitada després de la guerra civil, ya que va patir diverses destrosses.

*'''Ermita Calvari del Crist '''. enclavada en la part de la montanya darrere del poble en la seua part alta. La qual va ser rehabilitada despuix de la guerra civil, ya que va patir diverses destrosses.

*'''Nevera de Castro'''. Construcció per a l’almagasenament de neu i posteriorment l’obtenció de gel, neu arreplegada de les proximitats del Castell del mateix nom. També conegut com [[Pou de neu]]. A 800 metros sobre el nivell del mar l’any va ser reconstruïda, construcció de pou circular de 12,50 m de profunditat, excavat en la roca en parets de pedra arreglada en morter, sent la cara interna brillant en calç per a aïllar millor la neu, el pou es tanca en una cúpula en sendes obertures laterals per a la introducció de la neu i extracció del gel, tenint un perímetro exterior de 32 m. i en capacitat per a 420 m.3 En tota la [[Comunitat Valenciana]] existixen al voltant de 200, sent en esta Serra d’Espadà, 5, les catalogades.

*'''Nevera de Castro'''. Construcció per a l’almagasenament de neu i posteriorment l’obtenció de gel, neu arreplegada de les proximitats del Castell del mateix nom. També conegut com [[Pou de neu]]. A 800 metros sobre el nivell del mar l’any va ser reconstruïda, construcció de pou circular de 12,50 m de profunditat, excavat en la roca en parets de pedra arreglada en morter, sent la cara interna brillant en calç per a aïllar millor la neu, el pou es tanca en una cúpula en sendes obertures laterals per a la introducció de la neu i extracció del gel, tenint un perímetro exterior de 32 m. i en capacitat per a 420 m.3 En tota la [[Comunitat Valenciana]] existixen al voltant de 200, sent en esta Serra d’Espadà, 5, les catalogades.