Canvis

[[Image:Zaidia4.JPG‎|right|275px|thumb|Marbre de Recort de Na Teresa en el Real Monasteri de la Zaidia]]

[[Image:Zaidia4.JPG‎|right|275px|thumb|Marbre de Recort de Na Teresa en el Real Monasteri de la Zaidia]]

'''Teresa Gil de Vidaure''',(?? - Valéncia, 15 de juliol de 1285) reina consort d'[[Aragó]] pel seu matrimoni, celebrat en secret en [[Girona]], en [[Jaume I el Conquistador]], de qui fon la tercera esposa.

'''Teresa Gil de Vidaure''',(?? - [[Valéncia]], [[15 de juliol]] de [[1285]]) reina consort d'[[Aragó]] pel seu matrimoni, celebrat en secret en [[Girona]], en [[Jaume I el Conquistador]], de qui fon la tercera esposa.

== Orígens familiars ==

== Orígens familiars ==

== Biografia ==

== Biografia ==

L'any [[1255]] es va iniciar la seua relació en [[Jaume I el Conquistador]], prometent-li el rei que es casaria en ella, com aixina va succeir en la catedral de Girona ocultament, l'acte de la qual autorisà el bisbe, dos testics i els padrins, i en el mateix any, el rei li va fer donació del [[Castell de Jérica]].  

En l'any [[1255]] es va iniciar la seua relació en [[Jaume I el Conquistador]], prometent-li el rei que es casaria en ella, com aixina va succeir en la catedral de Girona ocultament, l'acte de la qual autorisà el bisbe, dos testics i els padrins, i en el mateix any, el rei li va fer donació del [[Castell de Jérica]].  

Dos anys més tart li otorgà el senyoriu de les localitats de [[Llíria]], [[Altura]], [[Andilla]] i [[Bejís]]. L'any [[1265]] la reina Teresa va contraure la llepra i es va recloure en el Real [[monasteri de Zaidia|Monasteri de la Saïdia]], de [[Valéncia]], que havia segut fundat per ella mateixa en [[1260]], ya que el rei, davant de la malaltia que va contraure ella, i davant de la relació que havia mamprés en una atra dama, va decidir separar-se d'ella.

Dos anys més tart li otorgà el senyoriu de les localitats de [[Llíria]], [[Altura]], [[Andilla]] i [[Bejís]]. En l'any [[1265]] la reina Teresa va contraure la [[llepra]] i es va recloure en el Real [[monasteri de Zaidia|Monasteri de la Saïdia]], de Valéncia, que havia segut fundat per ella mateixa en [[1260]], ya que el rei, davant de la malaltia que va contraure ella, i davant de la relació que havia mamprés en una atra dama, va decidir separar-se d'ella.

== Sepultura ==

== Sepultura ==

El cadàver de la reina Teresa va rebre sepultura en el Real Monasteri de la Saïdia, de Valéncia, que ella havia fundat alguns anys abans.  L'òbit de Senyora Teresa, va succeir el dia 15 de juliol de 1285, que ho  va poder comprovar al maig de 1963, per l'existència d'una lapida mortuòria de marbre color negre,  que hi havia fins llavors en el desaparegut Real monasteri de la Saïdia, de [[Marchalenes]], Valéncia.

El cadàver de la reina Teresa va rebre sepultura en el Real Monasteri de la Saïdia, de Valéncia, que ella havia fundat alguns anys abans.  L'òbit de Senyora Teresa, va succeir el dia 15 de juliol de 1285, que es va poder comprovar en [[maig]] de [[1963]], per l'existència d'una lapida mortuòria de marbre color negre,  que hi havia fins llavors en el desaparegut Real monasteri de la Saïdia, de [[Marchalenes]], Valéncia.

{{cita| La V.Sª. Rª Senyora Teresa Gil de Vidaure, fundadora d'este Real monasteri per a senyores nobles que volgueren ser Religioses Cistercenques, el monasteri de la qual va consagrar a Maria Santíssima de Gràcia, i en ell mai va voler ser Abadesa, pero va admetre gustosa l'ocupació de Portera, que va morir a 15 De Juliol de 1285}}

{{cita| La V.Sª. Rª Senyora Teresa Gil de Vidaure, fundadora d'este Real monasteri per a senyores nobles que volgueren ser Religioses Cistercenques, el monasteri de la qual va consagrar a Maria Santíssima de Gràcia, i en ell mai va voler ser Abadesa, pero va admetre gustosa l'ocupació de Portera, que va morir a 15 De Juliol de 1285}}

L'any [[1655]], a causa d'un milacre supostament dut a terme per intercessió de la reina Teresa, que descansava sepultada en l'Altar Major de l'iglésia del monasteri, se va exhumar el seu cadàver i se va trobar incorrupte. I lo mateix va ocórrer en [[1782]], quan van tornar a examinar-se les restes, trobant-se de nou el cadàver incorrupte.  

L'any [[1655]], a causa d'un milacre supostament dut a terme per intercessió de la reina Teresa, que descansava sepultada en l'Altar Major de l'iglésia del monasteri, se va exhumar el seu cadàver i se va trobar incorrupte. I lo mateix va ocórrer en [[1782]], quan varen tornar a examinar-se els restos, trobant-se de nou el cadàver incorrupte.  

En [[1809]], durant la [[Guerra de la Independència]], el monasteri fon demolit per a evitar que en ell pogueren atrincherar-se els francesos. Les religioses van arreplegar les restes de la reina Teresa i quan van tornar al monasteri edificat de nou, van tornar a acomodar-los en la capella, junt en els de [[Jaume de Xérica]], fill de la Reina Teresa i de [[Jaume I el Conquistador]], i junt en la seua esposa, [[Elsa Álvarez d'Azagra]], que es trobava sepultat en un sepulcre pròxim al de la seua mare, consistent en un lluquet de marbre, que es va construir a principis del sigle XX.

En [[1809]], durant la [[Guerra de la Independència]], el monasteri fon demolit per a evitar que en ell pogueren atrincherar-se els francesos. Les religioses varen arreplegar els restos de la reina Teresa i quan varen tornar al monasteri edificat de nou, varen tornar a acomodar-los en la capella, junt en els de [[Jaume de Xérica]], fill de la Reina Teresa i de [[Jaume I el Conquistador]], i junt en la seua esposa, [[Elsa Álvarez d'Azagra]], que es trobava sepultat en un sepulcre pròxim al de la seua mare, consistent en un lluquet de marbre, que es va construir a principis del [[sigle XX]].

Una vegada edificat el nou monasteri, el cos incorrupte de la Reina Teresa fon colocat en una urna forrada de domàs carmesí i ornada en galons d'or. La tapa davantera, a través d'un vidre, permetia contemplar les restes de la reina, que es trobava vestida en hàbit de monja.  

Una vegada edificat el nou monasteri, el cos incorrupte de la Reina Teresa fon colocat en una urna forrada de domàs carmesí i ornada en galons d'[[or]]. La tapa davantera, a través d'un vidre, permetia contemplar els restos de la reina, que es trobava vestida en hàbit de monja.  

En [[1962]] la comunitat de monges es va traslladar a un nou convent, situat en el municipi de [[Benaguasil]]. En una capella lateral de l'iglésia del nou temple, localisada a la dreta del presbiteri i, coberts per una làpida de marbre negre, es troben actualment les restes de la reina Teresa. En la placa de marbre negre que fa la funció d'epitafi, una inscripció recorda que allí reposen les restes de l'amant i esposa del rei Conquistador.

En [[1962]] la comunitat de monges es va traslladar a un nou convent, situat en el municipi de [[Benaguasil]]. En una capella lateral de l'iglésia del nou temple, localisada a la dreta del presbiteri i, coberts per una làpida de marbre negre, es troben actualment els restos de la reina Teresa. En la placa de marbre negre que fa la funció d'epitafi, una inscripció recorda que allí reposen els restos de l'amant i esposa del rei Conquistador.

== Relacions i descendents ==

== Relacions i descendents ==