Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''LVII papa. Agapito I, Sant''' | + | '''LVII [[Papa]]. Agapito I, Sant''' |
| | | |
| Va regnar del [[535]]-[[536]]. | | Va regnar del [[535]]-[[536]]. |
Llínea 6: |
Llínea 6: |
| | | |
| ==Resenyes històriques== | | ==Resenyes històriques== |
− | Fon fill de Gordianus, un sacerdot Romà que havia segut assessinat durant els disturbis en els dies del papa [[Symmachus]]. | + | Fon fill de Gordianus, un sacerdot Romà que havia segut assessinat durant els disturbis en els dies del Papa [[Symmachus]]. |
| | | |
| El seu primer acte oficial fon cremar en presència de l'assamblea del clero, l'[[anatema]] que [[Bonifaci II]] havia pronunciat en contra de [[Dioscurus]], el seu últim rival, ordenant fora preservat en els [[archius Romans]]. | | El seu primer acte oficial fon cremar en presència de l'assamblea del clero, l'[[anatema]] que [[Bonifaci II]] havia pronunciat en contra de [[Dioscurus]], el seu últim rival, ordenant fora preservat en els [[archius Romans]]. |
| | | |
− | El va confirmar el decret del [[Concili de Cartago]], després de la lliberació d'[[Àfrica]], de l'encolla de [[Vàndal]], segons els convertits de l'Arrianisme, van ser declarats inelegibles a les Santes Ordenes i aquells ya ordenats, van ser admesos merament per a donar la comunió. | + | El va confirmar el decret del [[Concili de Cartago]], després de la lliberació d'[[Àfrica]], de l'encolla de [[Vàndal]], segons els convertits de l'Arrianisme, van ser declarats inelegibles a les Santes Ordenes i aquells ya ordenats, varen ser admesos merament per a donar la comunió. |
| | | |
| Va acceptar una apelació de [[Contumeliosus]], [[Bisbe de Riez]], a qui un Concili en [[Marsella]] havia condenat per immoralitat, ordenant a [[Sant Caesarius d'Àries]] otorgar a l'acusat un nou juí davant dels delegats papals. Mentrestant, [[Belisarius]], després de la senzilla conquiste de [[Sicília]], es preparava per a una invasió d'[[Itàlia]]. | | Va acceptar una apelació de [[Contumeliosus]], [[Bisbe de Riez]], a qui un Concili en [[Marsella]] havia condenat per immoralitat, ordenant a [[Sant Caesarius d'Àries]] otorgar a l'acusat un nou juí davant dels delegats papals. Mentrestant, [[Belisarius]], després de la senzilla conquiste de [[Sicília]], es preparava per a una invasió d'[[Itàlia]]. |
Llínea 18: |
Llínea 18: |
| Per a pagar els costs de l'embaixada, Agapito es va vore obligat a prometre les naus sagrades de l'[[Iglésia de Roma]]. | | Per a pagar els costs de l'embaixada, Agapito es va vore obligat a prometre les naus sagrades de l'[[Iglésia de Roma]]. |
| | | |
− | Es va embarcar en ple hivern en cinc bisbes i un seguit imponent. Al febrer del 536, va aparéixer en la capital De l'Est i fon rebut en tots els honors que convenen al cap de l'Iglésia Catòlica. | + | Es va embarcar en ple hivern en cinc bisbes i un seguit imponent. En febrer del [[536]], va aparéixer en la capital De l'Est i fon rebut en tots els honors que convenen al cap de l'[[Iglésia Catòlica]]. |
| | | |
− | Com ell havia previst sens dubte, l'objecte aparent de la seua visita fon condenat al fracàs. Justinià no podria ser desviat de la seua resolució per a restablir els drets de l'Imperi a Itàlia. Pero des del punt de vista eclesiàstic, la visita del papa a Costantinoble va marcar un triumf escassament menys memorable que les campanyes de [[Belisario]]. | + | Com ell havia previst sens dubte, l'objecte aparent de la seua visita fon condenat al fracàs. Justinià no podria ser desviat de la seua resolució per a restablir els drets de l'Imperi a Itàlia. Pero des del punt de vista eclesiàstic, la visita del Papa a Costantinoble va marcar un triumf escassament menys memorable que les campanyes de [[Belisario]]. |
| | | |
| El llavors ocupant de la [[Seu Bizantina]] era un cert Anthimus, qui sense l'autoritat dels cànons havia deixat la seua seu episcopal en [[Trebizond]], per a unir el cripto-Monophysites que, en unió en l'[[Emperadriu Teodora]], intrigaven per a socavar l'autoritat del[[ Concili de Calcedònia]]. | | El llavors ocupant de la [[Seu Bizantina]] era un cert Anthimus, qui sense l'autoritat dels cànons havia deixat la seua seu episcopal en [[Trebizond]], per a unir el cripto-Monophysites que, en unió en l'[[Emperadriu Teodora]], intrigaven per a socavar l'autoritat del[[ Concili de Calcedònia]]. |
Llínea 26: |
Llínea 26: |
| Contra les protestes de l'ortodox, l'Emperadriu finalment va assentar a Anthimus en la cadira patriarcal. | | Contra les protestes de l'ortodox, l'Emperadriu finalment va assentar a Anthimus en la cadira patriarcal. |
| | | |
− | No be va haver arribat el papa, la majoria prominent del clero va mostrar càrrecs en contra del nou patriarca, com un intrús i un herètic. Agapito li va ordenar fer una professió escrita de la fe i tornar a la seua seu abandonada; sobre la seua negativa, va rebujar tindre qualsevol relació en ell. | + | No be va haver arribat el Papa, la majoria prominent del clero va mostrar càrrecs en contra del nou patriarca, com un intrús i un herètic. Agapito li va ordenar fer una professió escrita de la fe i tornar a la seua seu abandonada; sobre la seua negativa, va rebujar tindre qualsevol relació en ell. |
| | | |
| Açò va enfadar l'Emperador, que havia sigut enganyat per la seua esposa quant a l'ortodòxia del seu favorit, arribant al punt d'amenaçar al papa en el desterro. | | Açò va enfadar l'Emperador, que havia sigut enganyat per la seua esposa quant a l'ortodòxia del seu favorit, arribant al punt d'amenaçar al papa en el desterro. |
Llínea 42: |
Llínea 42: |
| Per a purificar-ho de qualsevol sospita d'ajudar a l'heregia, Justinià va entregar al papa una confessió escrita de la fe, que l'últim va acceptar en la juïciosa clàusula: | | Per a purificar-ho de qualsevol sospita d'ajudar a l'heregia, Justinià va entregar al papa una confessió escrita de la fe, que l'últim va acceptar en la juïciosa clàusula: |
| | | |
− | {{cita| '''"encara que no poguera admetre en un llaic el dret d'ensenyar la religió, van observar en plaer que l'afany de l'Emperador estava en perfecte acort en les decisions dels Pares"'''.}} | + | {{cita| '''"encara que no poguera admetre en un llaic el dret d'ensenyar la religió, varen observar en plaer que l'afany de l'Emperador estava en perfecte acort en les decisions dels Pares"'''.}} |
| | | |
− | Poc després Agapito va caure malalt i va morir, després d'un gloriós regnat de deu mesos. Els seus restes van ser introduïts en un ataüt i dirigits a Roma, sent depositats en Sant Pere. | + | Poc després Agapito va caure malalt i va morir, després d'un gloriós regnat de deu mesos. Els seus restos varen ser introduïts en un ataüt i dirigits a [[Roma]], sent depositats en Sant Pere. |
| | | |
| La seua memòria es manté el [[20 de setembre]], el dia de la seua deposició. Els grecs ho commemoren el [[22 abril]], dia de la seua mort. | | La seua memòria es manté el [[20 de setembre]], el dia de la seua deposició. Els grecs ho commemoren el [[22 abril]], dia de la seua mort. |
| | | |
| [[Categoria:Religió]] | | [[Categoria:Religió]] |
| + | [[Categoria:Papes]] |