Canvis

* '''[[XHTML]] ''' (o '''[[HTML]] ''') i [[fulls d'estils en cascada]] (CSS) per al disseny que acompanya a l'informació.

* '''[[XHTML]] ''' (o '''[[HTML]] ''') i [[fulls d'estils en cascada]] (CSS) per al disseny que acompanya a l'informació.

* [[Document Object Model]] (DOM) accedit en un llenguage de scripting per part de l'usuari, especialment implementacions [[ECMAScript]] com [[JavaScript]] i [[JScript]], per a mostrar i interactuar dinàmicament en l'informació presentada.

* [[Document Object Model]] (DOM) accedit en un llenguage de scripting per part de l'usuari, especialment implementacions [[ECMAScript]] com [[JavaScript]] i [[JScript]], per a mostrar i interactuar dinàmicament en l'informació presentada.

* L'objecte '''[[XMLHttpRequest]] ''' per a intercanviar dades de forma asíncrona en el servidor web. En alguns [[framework]]s'i en algunes situacions concretes, s'usa un objecte <tt>[[iframe]]</tt> en lloc del XMLHttpRequest per a realisar els dits intercanvis.

* L'objecte '''[[XMLHttpRequest]] ''' per a intercanviar senyes de forma asíncrona en el servidor web. En alguns [[framework]]s'i en algunes situacions concretes, s'usa un objecte <tt>[[iframe]]</tt> en lloc del XMLHttpRequest per a realisar els dits intercanvis.

* [[XML]] és el [[format]] usat generalment per a la transferència de senyes solicitades al servidor, encara que qualsevol format pot funcionar, incloent HTML preformatat, text pla, [[JSON]] i fins a [[EBML]].

* [[XML]] és el [[format]] usat generalment per a la transferència de senyes solicitades al servidor, encara que qualsevol format pot funcionar, incloent HTML preformatat, text pla, [[JSON]] i fins a [[EBML]].

== Antecedents d'AJAX ==

== Antecedents d'AJAX ==

A pesar que el terme «AJAX» fòra creat en [[2005]], l'història de les tecnologies que permeten AJAX es remonta a una década abans en la iniciativa de [[Microsoft]] en el desenroll de [[Scripting Remot]]. No obstant, les tècniques per a la càrrega asíncrona de continguts en una pàgina existent sense requerir recarrega completa remonten al temps de l'element <tt>iframe</tt> (introduït en Internet Explorer 3 en [[1996]]) i el tipos d'element <tt>layer</tt> (introduït en Netscape 4 en [[1997]], abandonat durant les primeres etapes de desenroll de Mozilla). Abdós tipos d'element tenien l'atribut <code>src</code> que podia prendre qualsevol direcció [[URL]] externa, i carregant una pàgina que continga [[javascript]] que manipule la pàgina Paterna, poden conseguir-se efectes semblants a l'AJAX.

A pesar que el terme «AJAX» fòra creat en l'any [[2005]], l'història de les tecnologies que permeten AJAX es remonta a una década abans en la iniciativa de [[Microsoft]] en el desenroll de [[Scripting Remot]]. No obstant, les tècniques per a la càrrega asíncrona de continguts en una pàgina existent sense requerir recarrega completa remonten al temps de l'element <tt>iframe</tt> (introduït en Internet Explorer 3 en [[1996]]) i el tipos d'element <tt>layer</tt> (introduït en Netscape 4 en [[1997]], abandonat durant les primeres etapes de desenroll de Mozilla). Abdós tipos d'element tenien l'atribut <code>src</code> que podia prendre qualsevol direcció [[URL]] externa, i carregant una pàgina que continga [[javascript]] que manipule la pàgina Paterna, poden conseguir-se efectes semblants a l'AJAX.

El '''Microsoft's Reme't Scripting''' (o MSRS, introduït en [[1998]]) va resultar un substitut més elegant per a estes tècniques, en enviament de senyes a través d'un [[applet Java]] el qual es pot comunicar en el client usant JavaScript. Esta tècnica va funcionar en abdós navegadors, Internet Explorer versió 4 i Netscape Navigator versió 4. Microsoft la va utilisar en el [[Outlook Web Access]] proveït en la versió [[2000]] de [[Microsoft Exchange Server]].

El '''Microsoft's Reme't Scripting''' (o MSRS, introduït en l'any [[1998]]) va resultar un substitut més elegant per a estes tècniques, en enviament de senyes a través d'un [[applet Java]] el qual es pot comunicar en el client usant JavaScript. Esta tècnica va funcionar en abdós navegadors, Internet Explorer versió 4 i Netscape Navigator versió 4. Microsoft la va utilisar en el [[Outlook Web Access]] proveït en la versió [[2000]] de [[Microsoft Exchange Server]].

La comunitat de desenrolladors web, primer colaborant per mig del [[grup de notícies]] ''[http://groups.google.es/group/microsoft.public.scripting.remote/topics?lnk=gschg&hl=es microsoft.public.scripting.remote]'' i després usant [[blog]]s, van desenrollar una gamma de tècniques de scripting remot per a conseguir els mateixos resultats en diferents navegadors. Els primers eixemples inclouen la llibreria [[Scripting remot en Javascript|JSRS]] l'any 2000, la introducció a la tècnica [[image/cookie]]<ref name="tecnica_imagen_cookie">[http://www.depressedpress.Com/Content/Development/JavaScript/articles/GIFAsPipe/Index.cfm Using a GIF as a Data Pipe], explicació i eixemple d'us de la tècnica image/cookie (en anglés).</ref> en el mateix any i la tècnica [[JavaScript baix demanda]] (JavaScript on Demand)<ref name="js_on_demand">[http://dotvoid.Com/view.php?id=13 Remote scripting with javascript], Explicació i eixemple de processar un archiu JavaScript baix demanda (en anglés).</ref> en 2002. En eixe any, es va realisar una modificació per part de la comunitat d'usuaris<ref name="modif_usuarios_MSRS_applet_por_js">[http://groups.Google.Ca/group/microsoft.public.scripting.remote/browse_thread/thread/99b7e6152b45b2e7/6b3689e2dc7401dc microsoft.public.scripting.remote], substitució de l'applet Java per l'objecte XMLHttpRequest (en anglés).</ref> al ''Microsoft's Remote Scripting'' per a reemplaçar l'applet Java per [[XMLHttpRequest]].

La comunitat de desenrolladors web, primer colaborant per mig del [[grup de notícies]] ''[http://groups.google.es/group/microsoft.public.scripting.remote/topics?lnk=gschg&hl=es microsoft.public.scripting.remote]'' i despuix usant [[blog]]s, varen desenrollar una gamma de tècniques de scripting remot per a conseguir els mateixos resultats en diferents navegadors. Els primers eixemples inclouen la llibreria [[Scripting remot en Javascript|JSRS]] l'any 2000, la introducció a la tècnica [[image/cookie]]<ref name="tècnica_imagen_cookie">[http://www.depressedpress.Com/Content/Development/JavaScript/articles/GIFAsPipe/Index.cfm Using a GIF as a Data Pipe], explicació i eixemple d'us de la tècnica image/cookie (en anglés).</ref> en el mateix any i la tècnica [[JavaScript baix demanda]] (JavaScript on Demand)<ref name="js_on_demand">[http://dotvoid.Com/view.php?id=13 Remote scripting with javascript], Explicació i eixemple de processar un archiu JavaScript baix demanda (en anglés).</ref> en 2002. En eixe any, es va realisar una modificació per part de la comunitat d'usuaris<ref name="modif_usuarios_MSRS_applet_por_js">[http://groups.Google.Ca/group/microsoft.public.scripting.remote/browse_thread/thread/99b7e6152b45b2e7/6b3689e2dc7401dc microsoft.public.scripting.remote], substitució de l'applet Java per l'objecte XMLHttpRequest (en anglés).</ref> al ''Microsoft's Remote Scripting'' per a reemplaçar l'applet Java per [[XMLHttpRequest]].

[[Framework]]s de Scripting Remot com el [[ARSCIF]]<ref name="arscif">[http://arscif.dsi.unimi.it/ ARSCIF], A Framework for Asynchronous Reme't–Script Callback Invocation (en anglés)</ref> van aparéixer en [[2003]] poc abans que [[Microsoft]] introduïra Callbacks en [[Active Server Pages|ASP]]. NET.<ref name="callback_en_ASPNET">[http://msdn.microsoft.com/msdnmag/issues/04/08/CuttingEdge/ Script Callbacks in ASPE.NET (en anglés)]</ref>

[[Framework]]s de Scripting Remot com el [[ARSCIF]]<ref name="arscif">[http://arscif.dsi.unimi.it/ ARSCIF], A Framework for Asynchronous Reme't–Script Callback Invocation (en anglés)</ref> varen aparéixer en [[2003]] poc abans que [[Microsoft]] introduïra Callbacks en [[Active Server Pages|ASP]]. NET.<ref name="callback_en_ASPNET">[http://msdn.microsoft.com/msdnmag/issues/04/08/CuttingEdge/ Script Callbacks in ASPE.NET (en anglés)]</ref>

Des que XMLHttpRequest està implementat en la majoria dels navegadors, rarament s'usen tècniques alternatives. No obstant, encara s'utilisen on es requerix una major compatibilitat, una reduïda implementació, o accés creuat entre llocs web. Una alternativa, el [[Terminal SVG]]<ref name="svgt">[http://networkimprov.net/airwrx/awscene.html protocol SVGT] (en anglés).</ref> (basat en [[Scalable Vector Graphics|SVG]]), utilisa una conexió persistent per a l'intercanvi continu entre el navegador i el servidor.

Des que XMLHttpRequest està implementat en la majoria dels navegadors, rarament s'usen tècniques alternatives. No obstant, encara s'utilisen a on es requerix una major compatibilitat, una reduïda implementació, o accés creuat entre llocs web. Una alternativa, el [[Terminal SVG]]<ref name="svgt">[http://networkimprov.net/airwrx/awscene.html protocol SVGT] (en anglés).</ref> (basat en [[Scalable Vector Graphics|SVG]]), utilisa una conexió persistent per a l'intercanvi continu entre el navegador i el servidor.

== Navegadors que permeten AJAX ==

== Navegadors que permeten AJAX ==

== L'enviament de XML del servidor al client<ref name="xmlsc">[http://www.programacionweb.net/cursos/curso.php?num=2 Curs d'AJAX de ProgramacionWeb.Net] (en espanyol).</ref>==  

== L'enviament de XML del servidor al client<ref name="xmlsc">[http://www.programacionweb.net/cursos/curso.php?num=2 Curs d'AJAX de ProgramacionWeb.Net] (en espanyol).</ref>==  

Tal com s'ha explicat, per la seua pròpia definició, AJAX utilisa [[XML]] per a transmetre les dades del [[servidor]] al [[Client (informàtica)|cliente]], perqué el contingut del document XML siga reconegut com a tal pel client és necessari que des del servidor s'especifique el següent encapçalament per a indicar al navegador que el document que seguix és de tipos XML:

Tal com s'ha explicat, per la seua pròpia definició, AJAX utilisa [[XML]] per a transmetre les senyes del [[servidor]] al [[Client (informàtica)|cliente]], perqué el contingut del document XML siga reconegut com a tal pel client és necessari que des del servidor s'especifique el següent encapçalament per a indicar al navegador que el document que seguix és de tipos XML:

  '''<code>Content-Type: text/xml</code>'''

  '''<code>Content-Type: text/xml</code>'''