Canvis

1497 bytes afegits ,  20:56 6 abr 2015
sense resum d'edició
Llínea 12: Llínea 12:  
|superfície = 127 km2
 
|superfície = 127 km2
 
|altitut = 359 m.
 
|altitut = 359 m.
|població = 36368 hab.
+
|població = 36.974 hab.
 
|densitat = 290,02 hab./km²
 
|densitat = 290,02 hab./km²
 
|gentilici = ontinyentí/na
 
|gentilici = ontinyentí/na
Llínea 18: Llínea 18:  
|còdic_postal = 46870
 
|còdic_postal = 46870
 
|festes = 3er dilluns d'agost (embaixades moros i cristians 3er dilluns de Novembre (fira) i la Concepció en Decembre
 
|festes = 3er dilluns d'agost (embaixades moros i cristians 3er dilluns de Novembre (fira) i la Concepció en Decembre
|alcalde = Lina Insa Rico
+
|alcalde = Jorge Rodríguez Gramage [[PSPV-PSOE]]
 
|uep = [http://www.ontinyent.es Web Oficial de l'ajuntament]
 
|uep = [http://www.ontinyent.es Web Oficial de l'ajuntament]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
 
'''Ontinyent''' (en [[castellà]] ''Onteniente'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la comarca de la [[Vall d'Albaida]] de la [[Província de Valéncia]].
 
'''Ontinyent''' (en [[castellà]] ''Onteniente'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la comarca de la [[Vall d'Albaida]] de la [[Província de Valéncia]].
 +
 +
== Història==
 +
La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centre-meridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu [[Clariano]].
 +
 +
L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts.
 +
Recialles de finals del neolític, com són l’arenal de la Costa, de l’edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l’actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, on ara es troba el polideportiu municipal.
 +
 +
De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals només perduraren fins a mitat o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al [[sigle V]] d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent.
 +
Cap dels assentaments romans coneguts s’ubica en lo que després serà lo núcleu urbà medieval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment [[romà]] al Llombo –zona immediata al sur de l’actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà medieval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l’obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.
 +
 +
Dels primers segles de l'época andalusa –d'al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.
 +
 +
Escampades pel terme trobem una série d’alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l’hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com  Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del [[Pou Clar]] o [[covetes dels Moros]] dels barrancs entre Ontinyent i [[Bocairent]], destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.
 +
 +
En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des del [[sigle XI]], en que és citat per [[Ibn al-Abbar]] com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el [[sigle XII]], al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de [[Múrcia]] cap a [[Valéncia]]. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.
 +
 +
==Administració==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Rafael Tortosa Vañó
 +
  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_2 = Rafael Tortosa Vañó
 +
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_3 = Rafael Tortosa Vañó
 +
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_4 = Vicent Requena i Albert
 +
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_5 = Vicent Requena i Albert
 +
  | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_6 = Mª Lina Insa Rico (Mocion de censura octubre 2001)/Rafael Martí Portero i Tortosa
 +
  | Partit_6 = [[PPCV]]<br />[[BNV]]
 +
  | Alcalde_7 = Manuel Reguart Penadés
 +
  | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_8 = Mª Lina Insa Rico
 +
  | Partit_8 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_9 = Jorge Rodríguez Gramage
 +
  | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]<br />[[Compromís]]
 +
 +
}}
 +
 +
==Demografia==
 +
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
 +
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
 +
 +
![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2009]] !! [[2010]] !! [[2011]] !! [[2013]]
 +
|-
 +
| align=center| 13.564 || align=center| 14.689 || align=center| 18.787 || align=center| 23.685 || align=center| 28.123 || align=center| 29.511 || align=center| 31.343 || align=center| 36.368 || align=center| 36.695 || align=center| 37.735 || align=center| 38.222 || align=center| 37.606 || align=center| 36.974
 +
|}
    
== Monuments==  
 
== Monuments==  
Llínea 50: Llínea 97:  
*[[José Maria Ferrero Pastor]] : Mestre de Musica i compositor
 
*[[José Maria Ferrero Pastor]] : Mestre de Musica i compositor
   −
== Història==
  −
La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centre-meridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu [[Clariano]].
  −
  −
L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts.
  −
Recialles de finals del neolític, com són l’arenal de la Costa, de l’edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l’actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, on ara es troba el polideportiu municipal.
  −
  −
De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals només perduraren fins a mitat o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al [[sigle V]] d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent.
  −
Cap dels assentaments romans coneguts s’ubica en lo que després serà lo núcleu urbà medieval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment [[romà]] al Llombo –zona immediata al sur de l’actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà medieval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l’obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.
  −
  −
Dels primers segles de l'época andalusa –d'al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.
  −
  −
Escampades pel terme trobem una série d’alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l’hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com  Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del [[Pou Clar]] o [[covetes dels Moros]] dels barrancs entre Ontinyent i [[Bocairent]], destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.
  −
  −
En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des del [[sigle XI]], en que és citat per [[Ibn al-Abbar]] com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el [[sigle XII]], al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de [[Múrcia]] cap a [[Valéncia]]. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.
      
{{Municipis de la Vall d'Albaida}}
 
{{Municipis de la Vall d'Albaida}}
211

edicions