Canvis

Fon un dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] del [[sigle XIX]] en [[Valéncia]] impulsor de la [[Renaixença valenciana]]. Va destacar per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits, de caràcter filològic com la reedició del ''Diccionari Escrig'' en un ensaig nou d'ortografia, un compendi biobibliogràfic d'autors valencians: ''Los fills de la morta viva''; texts de caràcter polític, epigrames i publicacions periòdiques que destaquen per l'humorisme i la sàtira, a més d'obres de creació com poesia o teatre.

Fon un dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] del [[sigle XIX]] en [[Valéncia]] impulsor de la [[Renaixença valenciana]]. Va destacar per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits, de caràcter filològic com la reedició del ''Diccionari Escrig'' en un ensaig nou d'ortografia, un compendi biobibliogràfic d'autors valencians: ''Los fills de la morta viva''; texts de caràcter polític, epigrames i publicacions periòdiques que destaquen per l'humorisme i la sàtira, a més d'obres de creació com poesia o teatre.

Llombart va ser un personage molt actiu en la [[Valéncia]] de finals del [[sigle XIX]], en una dimensió social que cap atre escritor va poder conseguir. Políticament fon republicà i amic personal de [[Vicent Blasco Ibáñez]], a qui va convèncer per a que escriguera en [[valencià]] les primeres noveles. A ell es deu la creació de l'associació [[Lo Rat Penat]], el primer intent d'aplegar a [[valencianistes]] de totes les classes interessats per la cultura valenciana, en un cert deix reivindicatiu.

Llombart va ser un personage molt actiu en la [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] de finals del [[sigle XIX]], en una dimensió social que cap atre escritor va poder conseguir. Políticament fon republicà i amic personal de [[Vicent Blasco Ibáñez]], a qui va convèncer per a que escriguera en [[valencià]] les primeres noveles. A ell es deu la creació de l'associació [[Lo Rat Penat]], el primer intent d'aplegar a [[valencianistes]] de totes les classes interessats per la cultura valenciana, en un cert deix reivindicatiu.

== Biografia ==

== Biografia ==

== Llombart i la llengua valenciana ==

== Llombart i la llengua valenciana ==

No ha faltat qui ha vist en Llombart un símbol de l’unitarisme entre les llengües valenciana, catalana i mallorquina. Es podria dir que és més be al contrari. El seu pensament gira al voltant de que els tres idiomes formen, o son tres branques d’una llengua mare comuna, a la que nomenarà '''llemosina'''. Es per això que, involucrat en eixe moviment de Renaixença, que efectivament despegarà, encara que un moviment paralel ho farà en més força en Catalunya. D'este modo Llombart buscà una sana colaboració entre escritors, a més de [[Valéncia]], de [[Balears]], de [[Catalunya]] i inclús del [[Rosselló]]. Este serà el cas de la publicació del ''Periódich Lliterari Quincenal Lo Rat-Penat'', convertit en orgue oficial de la [[Societat d’Amadors de les Glories Valencianes]].

No ha faltat qui ha vist en Llombart un símbol de l’unitarisme entre les llengües valenciana, catalana i mallorquina. Es podria dir que és més be al contrari. El seu pensament gira al voltant de que els tres idiomes formen, o son tres branques d’una llengua mare comuna, a la que nomenarà '''llemosina'''. Es per això que, involucrat en eixe moviment de Renaixença, que efectivament despegarà, encara que un moviment paralel ho farà en més força en Catalunya. D'este modo Llombart buscà una sana colaboració entre escritors, a més de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], de [[Balears]], de [[Catalunya]] i inclús del [[Rosselló]]. Este serà el cas de la publicació del ''Periódich Lliterari Quincenal Lo Rat-Penat'', convertit en orgue oficial de la [[Societat d’Amadors de les Glories Valencianes]].

Ricard Blasco ha fet un ample estudi al respecte d’esta publicació, de la qual s’editaren huit números, del 15 de decembre de 1884 al 15 d’abril de 1885, autor que afirma que Llombart no identifica [[català]] i [[llemosí]]. En el mateix discurs fundacional de [[Lo Rat Penat]] cap pensar en una identificació del terme [llemosí]], que és el que més utilisa Llombart a l’hora de referir-se a la llengua, en la llengua antiga, en l’usada pels reis de la [[Corona d’Aragó]], que en definitiva és la que té el propòsit de recuperar per considerar-la més culta. Sent aixina i tot que, en les més de 31 referències que fa a la llengua, la nomena normalment llemosina, barrejant-la en les expressions “nostre idioma”, “nostra materna llengua”, “nostre matern idioma”, “nostra nativa llengua” i, com no podia ser d’una atra manera, “aquella mateixa noble llengua llemosina…apellada valenciana” o “llengua llemosina-valenciana”. D’esta manera busca la coneixó en els escritors clàssics valencians que substantivaren la llengua en que escrivien nomenant-la valenciana. No escapa, a pesar de tot lo indicat, a la terminologia de llengua d’Oc, en referir-se a l’orige de la llengua, i al [[llemosinisme]].

Ricard Blasco ha fet un ample estudi al respecte d’esta publicació, de la qual s’editaren huit números, del 15 de decembre de 1884 al 15 d’abril de 1885, autor que afirma que Llombart no identifica [[català]] i [[llemosí]]. En el mateix discurs fundacional de [[Lo Rat Penat]] cap pensar en una identificació del terme [llemosí]], que és el que més utilisa Llombart a l’hora de referir-se a la llengua, en la llengua antiga, en l’usada pels reis de la [[Corona d’Aragó]], que en definitiva és la que té el propòsit de recuperar per considerar-la més culta. Sent aixina i tot que, en les més de 31 referències que fa a la llengua, la nomena normalment llemosina, barrejant-la en les expressions “nostre idioma”, “nostra materna llengua”, “nostre matern idioma”, “nostra nativa llengua” i, com no podia ser d’una atra manera, “aquella mateixa noble llengua llemosina…apellada valenciana” o “llengua llemosina-valenciana”. D’esta manera busca la coneixó en els escritors clàssics valencians que substantivaren la llengua en que escrivien nomenant-la valenciana. No escapa, a pesar de tot lo indicat, a la terminologia de llengua d’Oc, en referir-se a l’orige de la llengua, i al [[llemosinisme]].

''“Respecto a la división del tiempo…, y establecer tres diferentes géneros de lenguaje: uno correspondiente al pasado, ó sea el lemosín arcaico; otro al presente, que podría llamarse lemosín literario, y ha de ser el que con el actual renacimiento se forme; y, por último, el dialecto valenciano, especie de caló, corruptela de nuestra antigua lengua valenciana, y que hoy ordinariamente usamos. [...] Este es, á nuestra manera de entender, el más factible medio de llegar, en no lejano día, á poder sistematizarse nuestro lenguaje, y establecer, como se pretende, exactas reglas, por las cuales puedan los valencianos aprender con prontitud á leer y escribir bien nuestra materna lengua”.''

''“Respecto a la división del tiempo…, y establecer tres diferentes géneros de lenguaje: uno correspondiente al pasado, ó sea el lemosín arcaico; otro al presente, que podría llamarse lemosín literario, y ha de ser el que con el actual renacimiento se forme; y, por último, el dialecto valenciano, especie de caló, corruptela de nuestra antigua lengua valenciana, y que hoy ordinariamente usamos. [...] Este es, á nuestra manera de entender, el más factible medio de llegar, en no lejano día, á poder sistematizarse nuestro lenguaje, y establecer, como se pretende, exactas reglas, por las cuales puedan los valencianos aprender con prontitud á leer y escribir bien nuestra materna lengua”.''

Aprofitant-se d'açò se promou l'ortografia de les [[Normes de Castelló]] de [[1932]], utilisades inclús per l'associació de [[Lo Rat Penat]]. Estes normes es vengueren com una solució a eixe esperit unificador d'una suposta nova [[llengua llemosina]], pero eren en realitat un Cavall de Troya per a introduïr la normativa catalana de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] en [[Valéncia]]. Algo que, en vore cóm seria amprat pel [[pancatalanisme]] posteriorment, seria rebujat pel [[valencianisme]] i alguns dels mateixos firmants d'eixa ortorafia, ya que des-de la burgesia catalana s'utilisà açò per a impondre a la llengua valenciana la normativa [[fabriana]] de l'[[IEC]] i subjugar la [[llengua valenciana]] al [[català]], deixant-la com un simple [[dialecte]] d'esta, traïcionant la voluntat del propi Llombart.<ref>[2] "Constanti Llombart i els fonaments del valencianisme" http://www.rogleconstantillombart.com/DOCUMENTS/MONOGRAFICS/Constanti%20Llombart.htm</ref>

Aprofitant-se d'açò se promou l'ortografia de les [[Normes de Castelló]] de [[1932]], utilisades inclús per l'associació de [[Lo Rat Penat]]. Estes normes es vengueren com una solució a eixe esperit unificador d'una suposta nova [[llengua llemosina]], pero eren en realitat un Cavall de Troya per a introduïr la normativa catalana de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] en [[Comunitat Valenciana|Valéncia]]. Algo que, en vore cóm seria amprat pel [[pancatalanisme]] posteriorment, seria rebujat pel [[valencianisme]] i alguns dels mateixos firmants d'eixa ortorafia, ya que des-de la burgesia catalana s'utilisà açò per a impondre a la llengua valenciana la normativa [[fabriana]] de l'[[IEC]] i subjugar la [[llengua valenciana]] al [[català]], deixant-la com un simple [[dialecte]] d'esta, traïcionant la voluntat del propi Llombart.<ref>[2] "Constanti Llombart i els fonaments del valencianisme" http://www.rogleconstantillombart.com/DOCUMENTS/MONOGRAFICS/Constanti%20Llombart.htm</ref>

== Obres ==

== Obres ==