| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[Image:Verge-maria.jpg|right|thumb|Verge Maria]]
| + | Nomes per a un any? menuda merda d'admins que no poden evitar el vandalisme xDDDD |
| − | | |
| − | Ella està al cap de tots els sants, és la major, la plena de gràcia per la bondat, sabiduria, amor i poder de [[Deu]]; ella és el culmen de tota possible fidelitat a [[Deu]], [[amor]] humà en plenitut. No estranya el calificatiu superlatiu de “santíssima” del poble sancer cristià i és que no n'hi ha en la llengua major potencia de expressió. Mare de Deu i també nostra... i sempre atinguda sa oració.
| |
| − | | |
| − | Els [[evangelis]] parlen d'ella una quinzena de voltes, depén del còmput que se faça dins d'un mateix passage, senyalant una volta o més.
| |
| − | | |
| − | El resum de la seua vida entre mosatros és breu i humil: viu en [[Nazaret]], allà en [[Galilea]], on concebí per obra de [[L'Esperit Sant]] a [[Jesús]] i se desposà en [[Josep]].
| |
| − | | |
| − | Visita la seua parenta [[Isabel]], la mare del futur Precursor, quant està embarassada de modo imprevist i milacres de sis mesos; ab ella conviu, ajudant, i intercanviant diàlecs místics agraïts la temporada que va fins el naiximent de [[Joan]].
| |
| − | | |
| − | Per l'edicte del [[César]], se trasllada a [[Belem]] el breçol dels majors, per a empadronar-se i estar inclosa en el cens junt ab el seu marit. La Providència feu que en eixe moment naixquera el Salvador, donant-li a llum a les afores del poble en la soletat, pobrea, i desconeiximent dels hòmens. Son fill és el Verp encarnat, la Segona Persona de Deu que ha agarrat carn i anima humana.
| |
| − | | |
| − | Després vingué la Presentació i la Purificació en el Temple.
| |
| − | | |
| − | També la fugida a [[Egipte]] per a buscar refugi, perque [[Herodes]] pretenia matar al Chiquet després de la visita dels reis.
| |
| − | | |
| − | Tornant la normalitat en la mort d'[[Herodes]], se va produir el regrés; la família se instala en [[Nazaret]] on ya no n'hi ha res extraordinari, excepció feta de la pelegrinació a [[Jerusalem]] en la que se pert [[Jesús]], quant tenia dotze anys, fins que [[Josep]] i Maria l'encontraren entre els doctors, al cap de tres dies d'angustiosa busca.
| |
| − | | |
| − | Ya, en la etapa de la "vida pública" de [[Jesús]], María aparegué seguint els moviments de son fill en freqüència: en [[Canà]], trau el primer milacre; alguna volta no se li pot aproximar per la multitut.
| |
| − | | |
| − | En el [[Calvari]], al aplegar l'hora impressionant de la redenció per mig del cruent sofriment, està present junt a la creu on patis, s'entrega i mor l'universal salvador que és el seu fill i el seu [[Deu]].
| |
| − | | |
| − | Finalment, està ab els seus nous fills -que estigueren presents en l'Ascensió- ab el "pis de dalt" on se feu present [[L'Esperit Sant]] enviat, el Paràclit promés, en la festa de [[Pentecostés]].
| |
| − | | |
| − | En la llògica desprenguda de l'evangeli i avalada per la tradició, vixqué més tart en [[Joan]], el discípul més jove, fins que muigué o no muigué, en [[Éfeso]] o en [[Jerusalem]], i passà al Cel de modo perfecte, definitiu i cabal pel voler just de [[Deu]] que volia glorificar-la.
| |
| − | | |
| − | Donà al seu fill lo que qualsevol mare dona: el cos, que en el seu cas era per concepció miraculosa i virginal. L'anima humana, espiritual i immortal, la crea i dona [[Deu]] en cada concepció per a que l'home engendrat siga distint i més que l'animal. La divinitat, llògic, no naix per a la seua eternitat.
| |
| − | | |
| − | El chiquet naixcut en [[Belem]] és peculiar. Al temps que és [[Deu]], és home. L'alta teologia classifica lo irrepetible del seu ser, afirmant dos naturalees en única personalitat. El [[Deu]] infinit, invisible, immens, omnipotent en la seua naturalea és ara chicotet, visible, tan llimitat que necessita atenció. Lo invisible de [[Deu]] se fa visible en [[Jesús]], lo etern de [[Deu]] entra en [[Jesús]] en la temporalitat, lo inaccessible de [[Deu]] és ya pròxim en l'humanitat, l'infinitut de [[Deu]] se fa llimitació en lo menudet, la sabiduria sense llímit de [[Deu]] és torpea en el gemit humà del chiquet Jesusset i la omnipotència és ara necessitat.
| |
| − | | |
| − | Maria és mare, amor, servici, fidelitat, alegria, santitat, purea. La Mare de Deu contempla en els seus braços la bellea, la bondat, la veritat en gojós d'admiració i en la certea del impenetrable misteri.
| |
| − | | |
| − | | |
| − | [[Categoria:Religió]]
| |