Canvis

Finlàndia és una democràcia parlamentària. La presidència de la República dispon de bastants poders, pero actualment juga un rol menys marcat en la vida política que fa vint anys. El govern (''valtioneuvosto'' en finés) és dirigit pel primer ministre, que és escollit pel parlament. El govern està constituït pel primer ministre, diferents ministres del govern central i d'un membre d'ofici, el canceller de justícia.

Finlàndia és una democràcia parlamentària. La presidència de la República dispon de bastants poders, pero actualment juga un rol menys marcat en la vida política que fa vint anys. El govern (''valtioneuvosto'' en finés) és dirigit pel primer ministre, que és escollit pel parlament. El govern està constituït pel primer ministre, diferents ministres del govern central i d'un membre d'ofici, el canceller de justícia.

El [[Parlament de Finlàndia]] ([[Eduskunta]] en [[finés]] o Riksdag en [[suec]]) és [[unicameral]], està compost per 200 diputats i posseïx constitucionalment l'autoritat llegislativa suprema en Finlàndia. Pot modificar la constitució, revocar el govern, i opondre's als vetos presidencials. Els seus actes no poden ser judicialment discutits. Les lleis poden ser propostes pel govern o per un dels membres de l'[[Eduskunta]], que són escollits per sufragi proporcional per una duració de quatre anys. El sistema judicial comprén els tribunals de grans instàncies que jutgen afers civils i penals, corts d'apelació i una Cort Suprema. El contenciós administratiu és responsabilitat dels tribunals administratius, de les corts administratives d'apelació i de la Cort administrativa Suprema. Algunes jurisdiccions administratives particulars estan encarregades de tractar llitigis, per eixemple, en el camp de les aigües.

El [[Parlament de Finlàndia]] ([[Eduskunta]] en [[finés]] o Riksdag en [[suec]]) és [[unicameral]], està compost per 200 diputats i posseïx constitucionalment l'autoritat llegislativa suprema en Finlàndia. Pot modificar la constitució, revocar el govern, i opondre's als vetos presidencials. Els seus actes no poden ser judicialment discutits. Les lleis poden ser propostes pel govern o per un dels membres de l'[[Eduskunta]], que són escollits per sufragi proporcional per una duració de quatre anys. El sistema judicial comprén els tribunals de grans instàncies que jutgen assunts civils i penals, corts d'apelació i una Cort Suprema. El contenciós administratiu és responsabilitat dels tribunals administratius, de les corts administratives d'apelació i de la Cort administrativa Suprema. Algunes jurisdiccions administratives particulars estan encarregades de tractar llitigis, per eixemple, en el camp de les aigües.

El parlament, des que el sufragi universal fou instaurat en l'any [[1906]] donant el vot a les dones, ha segut dominat pels partits agraris ''([[Partit del Centre (Finlàndia)|Keskusta]]''), [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]] (''[[Partit Socialdemòcrata de Finlàndia|SDP]]'') i [[socialistes]] [[democràcia|democratics]] ''([[Aliança d'Esquerra (Finlàndia)|Vasemmistoliitto]])''. S'ha de dir que la corrent política ha estat més marcada per la influència de corrents anti-socialistes (en el sentit soviètic) que en atres països similars tenint almenys un contacte en l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|URSS]].  

El parlament, des que el sufragi universal fou instaurat en l'any [[1906]] donant el vot a les dones, ha segut dominat pels partits agraris ''([[Partit del Centre (Finlàndia)|Keskusta]]''), [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]] (''[[Partit Socialdemòcrata de Finlàndia|SDP]]'') i [[socialistes]] [[democràcia|democratics]] ''([[Aliança d'Esquerra (Finlàndia)|Vasemmistoliitto]])''. S'ha de dir que la corrent política ha estat més marcada per la influència de corrents anti-socialistes (en el sentit soviètic) que en atres països similars tenint almenys un contacte en l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|URSS]].