3843
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Història ==
== Història ==
Diverses poblacions han habitat l'illa o han estat en contacte en ella. Els [[Antiga Grècia|grecs]] la van denominar ''"Planesia"'' i els [[Antiga Roma|romans]] ''"Planaria"''.
Diverses poblacions han habitat l'illa o han estat en contacte en ella. Els [[Antiga Grècia|grecs]] la varen denominar ''"Planesia"'' i els [[Antiga Roma|romans]] ''"Planaria"''.
Durant els atacs a la costa alacantina dels [[corsari]]s [[berberesc]]s vinguts d'[[Alger]], fon ocupada en multitut d'ocasions per a organisar ''razzies'' des de [[El Campello]] fins a [[Guardamar del Segura]].
Durant els atacs a la costa alacantina dels [[corsari]]s [[berberesc]]s vinguts d'[[Alger]], fon ocupada en multitut d'ocasions per a organisar ''razzies'' des de [[El Campello]] fins a [[Guardamar del Segura]].
Adés de [[1700]] era coneguda com ''Illa de Sant Pau'' i ''Illa Plana'', a pesar que els cronistes insistixen en considerar-la ''Alerons Illa'' i, inclús, illot de ''Santa Pola''.
La seua denominació actual és conseqüència de l'assentament de xixanta-nou famílies d'orige [[Ligurs|ligur]] durant el regnat de [[Carles III d'Espanya|Carles III]], procedents de la chicoteta illa [[Tunis|tunisenc]] de [[Tabarka]], la qual dista uns tres-cents metros de les costes nort-africanes. Dependent de la [[República de Gènova]], la Tabarka africana fon somesa en [[1741]] pel [[bei]] de [[Tunis]] i en [[1756]] va passar a dependre dels algerins.
La seua denominació actual és conseqüència de l'assentament de xixanta-nou famílies d'orige [[Ligurs|ligur]] durant el regnat de [[Carles III d'Espanya|Carles III]], procedents de la chicoteta illa [[Tunis|tunisenc]] de [[Tabarka]], la qual dista uns tres-cents metros de les costes nort-africanes. Dependent de la [[República de Gènova]], la Tabarka africana fon somesa en [[1741]] pel [[bei]] de [[Tunis]] i en [[1756]] va passar a dependre dels algerins.