2012
edicions
Canvis
sense resum d'edició
* [[Història de les comarques valencianes]]
* [[Història de les comarques valencianes]]
* [[:Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana|Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]].
* [[:Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana|Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]].
== Geografia ==
{{AP|Geografia de la Comunitat Valenciana}}
=== Cartografia ===
=== Relleu ===
Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).
El litoral alterna penya-segats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de Valéncia o les de [[Guardamar]].
=== Clima ===
La Comunitat Valenciana esta banyada en tota la seua costa pel [[Mar Mediterràneu]] del que rep el nom el seu clima, que a la Comunitat Valenciana sol ser suau, sobretot en la costa. No obstant, no en tot el territori es dóna el mateix tipos de [[clima mediterràneu]], de manera que trobem:
* '''[[Clima mediterràneu típic]]''': s'estén per tot el litoral nort i centre de la Comunitat, té hiverns no molt frets a causa de la característica suavisadora de temperatura que fa el mar, els estius són llargs prou secs i calorosos, en màximes entorn dels 30ºC; respecte a precipitacions es concentren a la primavera i autumne, en riscs de gota freda en esta última estació. Les ciutats representatives d'este clima són Castelló, Gandia, Torrent, Sagunt i Valéncia.
* '''[[Clima mediterràneu continentalisalisat]]''': és un clima de transició entre el [[clima continental|continental]] i el mediterràneu típic, propi de l'interior de la [[Península Ibèrica]]. Els hiverns són frets, els estius són més càlits que en el clima mediterràneu típic en temperatures màximes que en algunes zones conseguixen els 35ºC, i les precipitacions també escasses pero millor distribuïdes al llarc de l'any, a l'hivern poden ser en forma de neu. Les ciutats representatives d'este clima són Requena i Villena, i en menor grau Alcoy, Elda i Xàtiva.
* '''[[Clima mediterràneu sec]]''': es donen des del nort de la província d'Alacant fins a l'extrem sur llimitant en la regió de Múrcia, les temperatures són molt càlides a l'estiu i a l'hivern són molt suaus 10 a 13 ºC. Les precipitacions són molt escasses: conforme nos dirigim cap al sur de la província d'Alacant apareix un clima més aïna àrit en hiverns molt suaus entorn dels 12ºC, en estius molt llarcs, molt secs i molt calorosos en temperatures màximes de més de 30ºC, les escasíssimes precipitacions que cauen solen donar-se en les estacions de transició (autumne i primavera). Les ciutats més representatives d'este clima són Alacant, Benidorm, Elig, Oriola i Torrevella.
* '''[[Clima de montanya]]''': es dòna en les zones més altes de la Comunitat, junt en el mediterràneu continentalisat. El clima de montanya es rig per l'altitut, factor que influïx en la temperatura i les precipitacions. Estes solen ser més abundants i en forma de neu durant l'hivern. Una ciutat representativa d'este clima és Morella.
=== Hidrografia ===
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=35% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principales rius valencians
|-bgcolor=#efefef
!width=50% |Riu
!width=10% |Llongitut (km)
!width=10% |Conca (icm)
!width=15% |Cabal mig (m³/s)<ref>''Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Masia de Mompó; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Presa de Vilamarchant; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Vinalopó'', Santa Eulàlia; ''Palancia'', Presa de Basal; ''Serpis'', Beniarrés</ref>
!width=15% |Caudal màxim (m³/s)<ref>''Cabal estimat en la màxima creixcuda històrica. Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Alzira; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Valéncia; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Palància'', Sagunt; ''Serpis'', Lorcha</ref>
|-
|[[Xúquer]]||align=right|498||align=right|21.578||align=right|49,22||align=right|16.000||
|-
|[[riu Segura|Segura]]||align=right|325||align=right|19.525||align=right|21,59||align=right|2.000||
|-
|[[Túria]]||align=right|280||align=right|6.394||align=right|14,75||align=right|3.700||
|-
|[[Millars]]||align=right|156||align=right|4.028||align=right|9,06||align=right|3.000||
|-
|[[Vinalopó]]||align=right|81||align=right|1.692||align=right|0,85||align=right| - ||
|-
|[[Palància]]||align=right|85||align=right|911||align=right|0,20||align=right|900||
|-
|[[Serpis]]||align=right|75||align=right|753||align=right|2,59||align=right|770||
|-
|}
Entre els rius [[alòcton]]s, naixcuts fora del territori valencià, cabria destacar a dos com els més importants, el [[riu Segura|Segura]], de 325 km, que naix en [[Font Segura]] ([[província de Jaén (Espanya)|Jaén]]) i el [[Xúquer]], de 498 km, que naix en ''[[Ojuelos de Valdeminguete]]'', ([[província de Conca|Conca]]). També destaquen, encara que en una conca més reduïda, el [[Millars]], de 156 km, que naix en la [[Serra de Gúdar]] ([[província de Terol|Terol]]) i el [[Túria]], de 280 km, que naix en la ''[[Muela de San Juan]]'', en les [[Serra d'Albarrasí|serres d'Albarrasí]] ([[província de Terol|Terol]]) i que desemboca a Valéncia. Excepte el Segura, que naix en les [[Serress Bètiques]], els atres rius ho fan en el [[Sistema Ibèric]].
Estos rius tenen un cabal permanent, si be són acusats els estages i molt temides les seues creixcudes de l'autumne que causen [[inundacions]] en les seues planes aluvials (de nort a sur: la ''Plana'', la ''Horta'', la ''Ribera'' i la ''Vega''). Patixen un intensíssim aprofitament hídric per mig de preses que deriven les seues aigües per al consum humà, industrial, turístic i sobretot agrícola, sent la base dels pròspers regadius valencians.
Els rius autòctons es caracterisen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques chicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, al nàixer en les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans [[estiage]]s, quedant el llit completament sec, i forts creixcudes.
Al nort estan els rius [[Sénia]], limítrof en [[Catalunya]], el [[Cérvol]] i el [[Cervera]]. Naixen en el Sistema Ibèric i el seu cabal és escàs i aprofitat per al regadiu.
En la plana litoral del [[golf de Valéncia]] aboquen les seues aigües el [[Palància]], el [[Serpis]], este últim denominat també riu d'Alcoy, i els chicotets rius [[riu Girona|Girona]] i [[Gorgos]] o Xaló. Tots estos rius, junt en el Túria i al Xúquer, conformen la major plana aluvial del territori valencià. El Xúquer servix de divisòria entre els sistemes
Ibèric i Bètic i cal destacar alguns dels seus afluents com a rius autòctons: el [[riu Magre]] i el [[riu Albaida]] en el [[Canyoles]] i el [[Clariano]]. També són d'importància la [[Rambla de la Viuda]], afluent del Millars, i la [[Rambla Castellarda]], afluent del Túria.
Al sur del masís [[Serra Penibètica|penibètic]] els rius són de cabal molt escàs, llit habitualment sec i presenten llits amplis i pedregosos. Destaquen el [[Riu Algal|Algar]], el [[Amadorio]], el [[Monnegre]], la [[Rambla de las Ovejas]], que desemboca a Alacant i el [[Vinalopó]], en el seu afluent el [[Tarafa]].
Un cas especial de riu autòcton és el [[Bergantes]], que naix prop de la ciutat de [[Morella]] en la zona nort-oest de la [[província de Castelló]] i desemboca en el Guadalupe, que és un afluent del [[Ebre]].
== Referències ==
== Referències ==