La '''[[química analítica]] '''és la branca de la [[química]] que consistix en l'[[Anàlisis química|anàlisis]] de mostres de substàncies diverses per determinar-ne la seua composició química; així com l'estudi de les tècniques per fer anàlisis i estudiar les dades ([[quimiometria]]). Hi ha dos tipos principals d'anàlisis química:
+
Es denomina '''efecte hivernàcul''' al fenomen pel qual determinats [[gas]]os, que són components de l'[[atmòsfera]] planetaria, retenen part de l'energia que la [[Superfície terrestre|superfície planetaria]] emet per haver segut calfada per la [[radiació solar|radiació estelar]]. Afecta a tots els [[Planeta terrestre|cossos planetaris rocosos]] dotats d'atmòsfera. Este fenomen evita que l'energia rebuda constantment torne immediatament a l'espai, produint a escala planetaria un efecte similar a l'observat en un [[hivernàcul]].
−
* '''Anàlisis qualitativa''', que pretén establir la presència o absència d'un determinat [[elements químics|element]] o [[compost químic]] en la mostra per sobre d'un determinat nivell.
+
−
* '''Anàlisis quantitativa''', que pretén mesurar la quantitat o proporció exacta d'un determinat [[elements químics|element]] o [[compost químic]] en la mostra. Este és el tipo d'anàlisis més freqüent en la química analítica moderna.
+
En el [[sistema solar]], els planetes que presenten efecte hivernàcul són [[Venus (planeta)|Venus]], la [[Terra]] i [[Mart (planeta)|Mart]].
+
+
D'acort en la majoria de la comunitat científica, l'efecte hivernàcul s'està veent accentuat en la [[Terra]] per l'emissió de certs gasos, com el [[diòxit de carbono]] i el [[metà]], [[antropogènic|degut a l'activitat humana]].