− | Els '''verps incoatius''' son els verps que presenten morfemes verbals irregulars en una ix- en la primera, segona i tercera forma del singular i la tercera del plural dels present d'indicatiu i subjuntiu. | + | Els '''verps incoatius''' són els verps que presenten morfemes verbals irregulars en una ix- en la primera, segona i tercera forma del singular i la tercera del plural dels present d'indicatiu i subjuntiu. |
| Alguns verps de la conjugació que termina en -er son ''nàixer'', ''créixer'', ''meréixer'' i ''paréixer''. | | Alguns verps de la conjugació que termina en -er son ''nàixer'', ''créixer'', ''meréixer'' i ''paréixer''. |
− | Verps de la conjugació en -ir que no se conjuguen com incoatius son pocs: ''bollir'', ''collir'', ''cosir'', ''eixir'', ''fugir'', ''morir'', ''obrir'', ''omplir'', ''sentir'', ''tossir'', alguns com ''tossir'' i ''cosir'' son irregulars con canvi d'''O'' a ''U''. | + | Verps de la conjugació en -ir que no se conjuguen com incoatius són pocs: ''bollir'', ''collir'', ''cosir'', ''eixir'', ''fugir'', ''morir'', ''obrir'', ''omplir'', ''sentir'', ''tossir'', alguns com ''tossir'' i ''cosir'' són irregulars con canvi d'''O'' a ''U''. |