6408
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «La '''cuina de l'Alacantí''' tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina alacantina. L'Alacantí és una comarca moderna que aplega...».
La '''cuina de l'Alacantí''' tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina [[Alacantí|alacantina]]. L'Alacantí és una comarca moderna que aplega la [[Foya de Xixona]], la ciutat d'[[Alacant]], i part del que es denomina tradicionalment l'[[Horta d'Alacant]]. Es troba en una situació privilegiada, entre el mar [[Mediterràneu]] i les muntanyes d'[[Alcoy]], en una horta històricament important pero ara en gran part urbanisada. Tot açò aporta una rica varietat d'ingredients a la seua cuina tradicional: [[hortaliça|hortalices]] de l'horta, [[torró]] i [[gelat]] d'Alacant i de [[Xixona]], i [[peix]] i [[marisc]] de la mar. A més a més és una cruïlla natural entre l'interior vall del [[Vinalopó]], el [[camp d'Elig]] i la [[La Marina|Marina]] costera. L'alt índex d'immigració a la ciutat d'Alacant ha introduït diverses novetats a la cuina tradicional local, sobretot en la forma de plats de tradició castellana. No obstant això, les comunitats hispanoamericanes, a pesar de ser importants a la capital, no han tingut un sostingut impacte en la cuina de l'Alacantí, on els [[arròs|arrossos]] continuen sent el plat més típic a la taula. A continuació es detallen els elements més destacables de la gastronomia d'esta comarca:
== Gelat ==
La producció de [[gelat]] és històrica a la comarca, i va acompanyada en la llegenda que el gelat mateix fon inventat per un oriünd de [[Xixona]] que regentava una de les antigues [[pou de glaç|neveres]] de gel que es troben a les muntanyes al voltant d'Alcoy. En l'actualitat la producció de gelat és una de les indústries alimentàries principals d'Alacant i Xixona. Vejau [[Asociación de Industrias Alicantinas del Helado y Derivados S.A.]].
== Torró ==
El [[torró]] és el producte més associat en l'Alacantí, i tant és així que és el principal exportador de torró de l'Estat, molt per davant d'altres productors com [[Casinos]] o [[Agramunt]]. N'hi ha dos tipos de torró protegits per [[indicació geogràfica protegida]] (IGP) propis del municipi de [[Xixona]], el [[Torró de Xixona]] i el [[Torró d'Alacant]]. El primer és un torró tou i el segon dur. No obstant això en [[Xixona]] se'n fa de moltes atres classes, coberts de [[chocolate]] o en fruita confitada per eixemple. El torró era fet de manera artesanal a Xixona fins al [[1920]].
== La coca ==
En l'Alacantí, la [[coca (pastiç)|coca]] més típic és la [[coca de tonyina|coca de Sant Joan]]. Són unes coques arredonides i obertes, decorades en un mullador de [[ceba]], [[tonyina]], [[tomaca]] i [[pebrera]]. Són iguals que les [[coca de verdura|coques de verdura]] de la Marina.
Atres coques típiques són la [[coca de sardina]] - en sardines, tomaques i pimentons -, la [[coca en molles]], i la [[coca de ceba]].
== Atres plats típics ==
*En [[Agost]] són típics el [[gaspacho en nyora]], l'[[arròs en caragols]], ''[[migas]]'', [[borreta de abadejo]], la [[pericana]].
*En [[El Campello|Campello]] és a destacar dins de la seua gastronomia l'[[arròs caldós]], que hi rep el nom de ''caldet''.
*En [[Sant Joan d'Alacant]] plats típics són la [[paella]] o Arròs a l'alacantina, l'arròs en ceba, l'[[Ollada|olleta]] i el [[Bullit|Bollitori]]. Entre els dolços figuren els rolles i [[Pastiç|pastiços]] d'armeles.
*En [[Muchamel]], els plats més típics són l'[[Ollada|olleta]], el [[Bullit|Bollitori]], l'[[arròs en faves i bacallà]], l'[[arròs en verdures i abadejo]], la [[pericana]], el [[pa, oli i boix]], i l'[[arròs i conill]]. En dolços, la coca bova, els almendraos, la torta d'armela, la tonya, els bunyols d'arròs, els serenaos, les mantegadetes, els rollos de vi i els d'anís. Cada dolç correspon a una festa, prenent-se i elaborant-se (o comprant) els bunyols d'arròs per a Sant Josep, les mantegadetes (també coneguts com a "mantecaos") i els serenaos per Nadal i la resta de dolços, per les festes de Març (Miracle de la Llàgrima), Agost (El Salvador) i Setembre (Moros i Cristians).
A més, l'horta muchamelera produïx en grans quantitats [[tomaca]] i [[faves]]. De fet, existix una variant de tomaca i de fava coneguda com Muchamel.
== Begudes típiques ==
* Sota la [[DO Alacant]] es produïx diversos [[vi|vins]] a la comarca que en general són blancs.
* La comarca destaca per la producció de refrescs estiuencs com l'[[orchata]] d'armeles, el "café gelat" (café graniçat), l'"aigua-llimó" (llima graniçada) o la [[llet merengada]].
== Ingredients bàsics ==
*Hortalices i llegums de tota classe: [[all]], [[tomata]], [[albargina]], [[pebrera]], [[creïlla]], [[carchofa]], [[fava]], [[bajoca]], [[ceba]].
*[[Armela]] de [[Xixona]].
*[[Peix]] i [[marisc]] de la mar.
*[[Raïm (frut)|Raïm de taula]] d'Agost, en [[denominació d'orige]] propi del [[riu Vinalopó|Vinalopó]].
*[[Nyora]] de [[Guardamar del Segura]]
*[[Tomata]]s de [[Muchamel]]
==Referències==
<references/>
[[Categoria:Gastronomia de l'Alacantí| ]]
== Gelat ==
La producció de [[gelat]] és històrica a la comarca, i va acompanyada en la llegenda que el gelat mateix fon inventat per un oriünd de [[Xixona]] que regentava una de les antigues [[pou de glaç|neveres]] de gel que es troben a les muntanyes al voltant d'Alcoy. En l'actualitat la producció de gelat és una de les indústries alimentàries principals d'Alacant i Xixona. Vejau [[Asociación de Industrias Alicantinas del Helado y Derivados S.A.]].
== Torró ==
El [[torró]] és el producte més associat en l'Alacantí, i tant és així que és el principal exportador de torró de l'Estat, molt per davant d'altres productors com [[Casinos]] o [[Agramunt]]. N'hi ha dos tipos de torró protegits per [[indicació geogràfica protegida]] (IGP) propis del municipi de [[Xixona]], el [[Torró de Xixona]] i el [[Torró d'Alacant]]. El primer és un torró tou i el segon dur. No obstant això en [[Xixona]] se'n fa de moltes atres classes, coberts de [[chocolate]] o en fruita confitada per eixemple. El torró era fet de manera artesanal a Xixona fins al [[1920]].
== La coca ==
En l'Alacantí, la [[coca (pastiç)|coca]] més típic és la [[coca de tonyina|coca de Sant Joan]]. Són unes coques arredonides i obertes, decorades en un mullador de [[ceba]], [[tonyina]], [[tomaca]] i [[pebrera]]. Són iguals que les [[coca de verdura|coques de verdura]] de la Marina.
Atres coques típiques són la [[coca de sardina]] - en sardines, tomaques i pimentons -, la [[coca en molles]], i la [[coca de ceba]].
== Atres plats típics ==
*En [[Agost]] són típics el [[gaspacho en nyora]], l'[[arròs en caragols]], ''[[migas]]'', [[borreta de abadejo]], la [[pericana]].
*En [[El Campello|Campello]] és a destacar dins de la seua gastronomia l'[[arròs caldós]], que hi rep el nom de ''caldet''.
*En [[Sant Joan d'Alacant]] plats típics són la [[paella]] o Arròs a l'alacantina, l'arròs en ceba, l'[[Ollada|olleta]] i el [[Bullit|Bollitori]]. Entre els dolços figuren els rolles i [[Pastiç|pastiços]] d'armeles.
*En [[Muchamel]], els plats més típics són l'[[Ollada|olleta]], el [[Bullit|Bollitori]], l'[[arròs en faves i bacallà]], l'[[arròs en verdures i abadejo]], la [[pericana]], el [[pa, oli i boix]], i l'[[arròs i conill]]. En dolços, la coca bova, els almendraos, la torta d'armela, la tonya, els bunyols d'arròs, els serenaos, les mantegadetes, els rollos de vi i els d'anís. Cada dolç correspon a una festa, prenent-se i elaborant-se (o comprant) els bunyols d'arròs per a Sant Josep, les mantegadetes (també coneguts com a "mantecaos") i els serenaos per Nadal i la resta de dolços, per les festes de Març (Miracle de la Llàgrima), Agost (El Salvador) i Setembre (Moros i Cristians).
A més, l'horta muchamelera produïx en grans quantitats [[tomaca]] i [[faves]]. De fet, existix una variant de tomaca i de fava coneguda com Muchamel.
== Begudes típiques ==
* Sota la [[DO Alacant]] es produïx diversos [[vi|vins]] a la comarca que en general són blancs.
* La comarca destaca per la producció de refrescs estiuencs com l'[[orchata]] d'armeles, el "café gelat" (café graniçat), l'"aigua-llimó" (llima graniçada) o la [[llet merengada]].
== Ingredients bàsics ==
*Hortalices i llegums de tota classe: [[all]], [[tomata]], [[albargina]], [[pebrera]], [[creïlla]], [[carchofa]], [[fava]], [[bajoca]], [[ceba]].
*[[Armela]] de [[Xixona]].
*[[Peix]] i [[marisc]] de la mar.
*[[Raïm (frut)|Raïm de taula]] d'Agost, en [[denominació d'orige]] propi del [[riu Vinalopó|Vinalopó]].
*[[Nyora]] de [[Guardamar del Segura]]
*[[Tomata]]s de [[Muchamel]]
==Referències==
<references/>
[[Categoria:Gastronomia de l'Alacantí| ]]