Canvis

Llínea 2: Llínea 2:     
== Des del naiximent fins a l'Edat Mija ==
 
== Des del naiximent fins a l'Edat Mija ==
   
=== Poble prerromanics en el territori de l'actual Comunitat Valenciana ===
 
=== Poble prerromanics en el territori de l'actual Comunitat Valenciana ===
 
Del 1000 al 218 a.C. s'establixen en el territori de l'actual [[Comunitat Valenciana]] els ibers aixina com els [[fenicis]] o els [[grecs]]. Estes són les llengües que conformen el [[substrat del valencià]].
 
Del 1000 al 218 a.C. s'establixen en el territori de l'actual [[Comunitat Valenciana]] els ibers aixina com els [[fenicis]] o els [[grecs]]. Estes són les llengües que conformen el [[substrat del valencià]].
Llínea 11: Llínea 10:  
=== La romanisació i la substitució llingüística pel llatí ===
 
=== La romanisació i la substitució llingüística pel llatí ===
 
{{AP|Procés de romanisació}}
 
{{AP|Procés de romanisació}}
   
Tot i haver desembarcat el 218 a.C., la [[Procés de romanisació|romanisació]] del territori no començà fins al [[segle I a.C.]]. Per "romanisació" s'entén el procésd'implantació al territori de la cultura, les lleis, els costums i la llengua de l'[[imperi romà]], que era el [[llatí]].
 
Tot i haver desembarcat el 218 a.C., la [[Procés de romanisació|romanisació]] del territori no començà fins al [[segle I a.C.]]. Per "romanisació" s'entén el procésd'implantació al territori de la cultura, les lleis, els costums i la llengua de l'[[imperi romà]], que era el [[llatí]].
   Llínea 22: Llínea 20:  
=== Periode visigot ===
 
=== Periode visigot ===
 
Durant el periode visigot (segles VI fins al VIII), apareix en Valéncia l'Escola Monastica Valenciana, que serà coneguta pels seus escrit apologetics, redactats en llatí visigotic. On pot mencionar els prestams llingüstics d'orige germànic que encara perduren en el valencià como son bramar, sala, brasa, roba, llonja, orgull, guarnir, estaca, tapa, aspa aixina com alguns toponism Carlet, Godella, Oliva, Relley, Tous, etc<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Llatí visigotic valencià]</ref>.
 
Durant el periode visigot (segles VI fins al VIII), apareix en Valéncia l'Escola Monastica Valenciana, que serà coneguta pels seus escrit apologetics, redactats en llatí visigotic. On pot mencionar els prestams llingüstics d'orige germànic que encara perduren en el valencià como son bramar, sala, brasa, roba, llonja, orgull, guarnir, estaca, tapa, aspa aixina com alguns toponism Carlet, Godella, Oliva, Relley, Tous, etc<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Llatí visigotic valencià]</ref>.
      
Mentres que el llatí cult queda per als monasteris, el poble comença a parlar  una llengua que evoluirà del llatí vulgar visigot a la parla romanç valenciana <ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Parla romanç mosarap-valenciana prejaimina]</ref>
 
Mentres que el llatí cult queda per als monasteris, el poble comença a parlar  una llengua que evoluirà del llatí vulgar visigot a la parla romanç valenciana <ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Parla romanç mosarap-valenciana prejaimina]</ref>
6408

edicions