Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image:GERMANICEXPANSION.GIF|esquerra|thumb|350px|Expansió dels pobles germànics durant el [[primer milenari aC]].]] | + | [[Image:GERMANICEXPANSION.GIF|esquerra|thumb|350px|Expansió dels pobles germànics durant el [[primer mileni a. C.]]]] |
| Els '''germànics''' eren un conjunt de pobles que habitaven al nort de l'[[Imperi Romà]] i que varen contribuir decisivament a la seua caiguda. En la seua expansió, varen formar els regnes de l'[[edat mija]] en [[Europa]]. Alguns pobles germànics foren els [[francs]], els [[alamans]], els [[vàndals]], els [[visigots]], els [[ostrogots]], els [[saxons]], els [[angles]], els [[burgundis]], els [[frisis]], els [[gots]], els [[longobarts]], els [[queruscs]], els [[sueus]] o els [[teutons]]. | | Els '''germànics''' eren un conjunt de pobles que habitaven al nort de l'[[Imperi Romà]] i que varen contribuir decisivament a la seua caiguda. En la seua expansió, varen formar els regnes de l'[[edat mija]] en [[Europa]]. Alguns pobles germànics foren els [[francs]], els [[alamans]], els [[vàndals]], els [[visigots]], els [[ostrogots]], els [[saxons]], els [[angles]], els [[burgundis]], els [[frisis]], els [[gots]], els [[longobarts]], els [[queruscs]], els [[sueus]] o els [[teutons]]. |
| | | |
− | Estes tribus eren originàries d'[[Escandinàvia]] i parlaven [[llengües germàniques]], una branca de la [[Llengües indoeuropees|família indoeuropea]]. Tenen una mitologia pròpia coneguda des de l'Antiguetat. Ya des del [[segle II aC]] varen tindre disputes i batalles en els romans en les [[guerres címbries]], que els nomenaven despectivament bàrbars i que els varen donar nom com a colectiu (Germania era una de les províncies imperials). | + | Estes tribus eren originàries d'[[Escandinàvia]] i parlaven [[llengües germàniques]], una branca de la [[Llengües indoeuropees|família indoeuropea]]. Tenen una mitologia pròpia coneguda des de l'Antiguetat. Ya des del [[sigle II aC]] varen tindre disputes i batalles en els romans en les [[guerres címbries]], que els nomenaven despectivament bàrbars i que els varen donar nom com a colectiu (Germania era una de les províncies imperials). |
| | | |
| == Els regnes germànics == | | == Els regnes germànics == |
− | [[Image:Germanic expansion.gif|thumb|Distribució dels pobles germànics o protogermànics (entre el 750 aC i el 1 d. C.)]] | + | [[Image:Germanic tribes settlements 750BC-1AD.svg|thumb|Distribució dels pobles germànics o protogermànics (entre el 750 aC i el 1 d. C.)]] |
| {{AP | Regnes germànics}} | | {{AP | Regnes germànics}} |
| Els diferents pobles germànics es varen assentar en diferents zones de l'antic [[Imperi Romà d'Occident]], fundant regnes en els quals els germànics varen pretendre inicialment segregar-se com una [[elit]] social separada de la majoria de la població local. En el temps, els més estables d'entre ells ([[visigots]] i [[francs]]) varen conseguir la fusió de les dos comunitats en els aspectes religiós, llegislatiu i social. | | Els diferents pobles germànics es varen assentar en diferents zones de l'antic [[Imperi Romà d'Occident]], fundant regnes en els quals els germànics varen pretendre inicialment segregar-se com una [[elit]] social separada de la majoria de la població local. En el temps, els més estables d'entre ells ([[visigots]] i [[francs]]) varen conseguir la fusió de les dos comunitats en els aspectes religiós, llegislatiu i social. |
| | | |
− | La diferència cultural i de grau de civilisació entre els pobles germànics i l'[[Imperi Romà]] era molt notable, i el seu contacte va produir l'assimilació pels germànics de molts de les costums i institucions romanes, mentres que es varen conservar atres pròpies de les seues antigues tradicions i institucions, formant aixina la cultura que es va desenrollar a l'Europa medieval i que és la base de l'actual [[civilisació occidental]]. | + | La diferència cultural i de grau de civilisació entre els pobles germànics i l'[[Imperi Romà]] era molt notable, i el seu contacte va produir l'assimilació pels germànics de molts de les costums i institucions romanes, mentres que es varen conservar atres pròpies de les seues antigues tradicions i institucions, formant aixina la cultura que es va desenrollar a l'Europa migeval i que és la base de l'actual [[civilisació occidental]]. |
| | | |
| == Llengua i lliteratura == | | == Llengua i lliteratura == |
Llínea 18: |
Llínea 18: |
| Encara que aparentment compartien una llengua ancestral comú, al moment del seu avanç sobre l'interior europeu ya tenien diversos dialectes: el proto-nòrdic, els dialectes germànics occidentals i els dialectes alemanys orientals. | | Encara que aparentment compartien una llengua ancestral comú, al moment del seu avanç sobre l'interior europeu ya tenien diversos dialectes: el proto-nòrdic, els dialectes germànics occidentals i els dialectes alemanys orientals. |
| | | |
− | No tenien alfabet (el rúnic dels escandinaus s'usava només per a fins religiosos), per lo que no hi ha registres escrits de la seua història fins que varen tindre contacte en els romans. | + | No tenien alfabet (el rúnic dels escandinaus s'usava a soles per a fins religiosos), per lo que no hi ha registres escrits de la seua història fins que varen tindre contacte en els romans. |
| | | |
| La traducció parcial de la [[Bíblia]] del bisbe [[Ulfilas]] (el Codex argenteus-un evangeliari-) és el primer text escrit en una llengua germànica (la [[llengua gòtica]]). Per a la seua escritura crea els caràcters d'un "alfabet ulfilà", precedent del posterior "alfabet gòtic". | | La traducció parcial de la [[Bíblia]] del bisbe [[Ulfilas]] (el Codex argenteus-un evangeliari-) és el primer text escrit en una llengua germànica (la [[llengua gòtica]]). Per a la seua escritura crea els caràcters d'un "alfabet ulfilà", precedent del posterior "alfabet gòtic". |
− | | + | |
| == Bibliografia== | | == Bibliografia== |
| * Rübekeil, Suebica, Innsbruck 1992, 161f. | | * Rübekeil, Suebica, Innsbruck 1992, 161f. |
Llínea 28: |
Llínea 28: |
| * Theodor Mommsen, Storia romana, M. Guigoni, 1867, vol. 3, pg. 252. | | * Theodor Mommsen, Storia romana, M. Guigoni, 1867, vol. 3, pg. 252. |
| * Beck, Heinrich and Heiko Steuer and Dieter Timpe, eds. Die Germanen. Studienausgabe. Reallexikon der germanischen Altertumskunde. Berlin, New York: Walter de Gruyter 1998. Xi + 258 pp. ISBN 3-11-016383-7. | | * Beck, Heinrich and Heiko Steuer and Dieter Timpe, eds. Die Germanen. Studienausgabe. Reallexikon der germanischen Altertumskunde. Berlin, New York: Walter de Gruyter 1998. Xi + 258 pp. ISBN 3-11-016383-7. |
− | * Collins, Roger. Early medieval Europe. 300–1000. 2nd ed. Basingstoke: Macmillan 1999. XXV + 533 pp. ISBN 0-333-65807-8 | + | * Collins, Roger. Early migeval Europe. 300–1000. 2nd ed. Basingstoke: Macmillan 1999. XXV + 533 pp. ISBN 0-333-65807-8 |
| *Geary, Patrick J. Before France and Germany. The creation and transformation of the Merovingian world. Oxford: Oxford University Press 1988. Xii + 259 pp. ISBN 0-19-504458-4. | | *Geary, Patrick J. Before France and Germany. The creation and transformation of the Merovingian world. Oxford: Oxford University Press 1988. Xii + 259 pp. ISBN 0-19-504458-4. |
| * Geary, Patrick J. The Myth of Nations. The Medieval Origins of Europe. Princeton: Princeton University Press 2002. X + 199 pp. ISBN 0-691-11481-1. | | * Geary, Patrick J. The Myth of Nations. The Medieval Origins of Europe. Princeton: Princeton University Press 2002. X + 199 pp. ISBN 0-691-11481-1. |
Llínea 36: |
Llínea 36: |
| * Todd, Malcolm. The Early Germans. Oxford: Blackwell 2004. Xii + 266 pp. ISBN 0-631-16397-2. | | * Todd, Malcolm. The Early Germans. Oxford: Blackwell 2004. Xii + 266 pp. ISBN 0-631-16397-2. |
| * Jürgen Udolph. Namenkundliche Studien zum Germanenproblem. DeGruyter, Berlin 1994, ISBN 3-11-014138-8 | | * Jürgen Udolph. Namenkundliche Studien zum Germanenproblem. DeGruyter, Berlin 1994, ISBN 3-11-014138-8 |
− | * Wolfram, Herwig. History of the Goths. Berkeley: University of California Press 1988. Xii + 613 pp. ISBN 0-520-05259-5 | + | * Wolfram, Herwig. History of the Goths. Berkeley: University of Califòrnia Press 1988. Xii + 613 pp. ISBN 0-520-05259-5 |
− | * Wolfram, Herwig. The Roman Empire and its Germanic peoples. Berkeley: University of California Press 1997. XX + 361 pp. ISBN 0-520-08511-6 | + | * Wolfram, Herwig. The Roman Empire and its Germanic peoples. Berkeley: University of Califòrnia Press 1997. XX + 361 pp. ISBN 0-520-08511-6 |
− | | |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| + | {{Commonscat|Germanic peoples}} |
| *[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/231063/Germanic-peoples Pobles germànics] | | *[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/231063/Germanic-peoples Pobles germànics] |
| *[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/783.htm Estats Romano-Germànics d'Occident] | | *[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/783.htm Estats Romano-Germànics d'Occident] |
| *[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/784.htm Grans invasions i final de l'Imperi Romà d'Occident] | | *[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/784.htm Grans invasions i final de l'Imperi Romà d'Occident] |
− | :*[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/803.htm L'Imperi d'Orient en el segle V] | + | :*[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/803.htm L'Imperi d'Orient en el sigle V] |
| :*[http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/5937.htm Context històric dels gots] | | :*[http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/5937.htm Context històric dels gots] |
| :*[http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/5938.htm Ostrogots i visigots] | | :*[http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/5938.htm Ostrogots i visigots] |
Llínea 53: |
Llínea 53: |
| | | |
| [[Categoria:Història]] | | [[Categoria:Història]] |
− | [[Categoria:Alemanya]] | + | [[Categoria:Història d'Alemanya]] |