Canvis

[[Archiu:Misterio de Elche, La Mangrana.JPG|300px|thumbnail|La Mangrana, Misteri d'Elig.]]

[[Archiu:Misterio de Elche, La Mangrana.JPG|300px|thumbnail|La Mangrana, Misteri d'Elig.]]

El '''Misteri d'Elig''' (també nomenat localment '''La Festa''') és una representació teatral que recrea la Mort, [[Assunció]] i Coronació de la [[Mare de Déu]] que se celebra en [[Elig]] des de l'[[edat mija]]. És una de les poques manifestacions de la litúrgia dramatisada que encara es fa dins d'una església, i declarat patrimoni de l'humanitat des del 2001.<ref>[http://www.misteridelx.com/ misteridelx.com]</ref>  

El '''Misteri d'Elig''' (també nomenat localment '''La Festa''') és una representació teatral que recrea la Mort, [[Assunció]] i Coronació de la [[;are de Deu|Mare de Déu]] que se celebra en [[Elig]] des de l'[[edat mija]]. És una de les poques manifestacions de la litúrgia dramatisada que encara es fa dins d'una església, i declarat patrimoni de l'humanitat des de l'any [[2001]].<ref>[http://www.misteridelx.com/ misteridelx.com]</ref>  

L'obra es dividix en dos actes o jornades, i s'escenifica cada [[14 d'agost|14]] i [[15 d'agost]] en l'interior de la [[Basílica Menor de Santa Maria d'Elig|Basílica de Santa Maria]], en la ciutat ilicitana. Investigacions recents situen l'origen d'esta obra al voltant de la segona mitat del [[sigle XV]], contràriament en les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, en la [[Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)|conquesta de l'Elig musulmà]] en [[1265]] i, per una atra, en la troballa de l'image de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el [[29 de decembre]] de [[1370]], en la propenca localitat costanera de [[Santa Pola]].

L'obra es dividix en dos actes o jornades, i s'escenifica cada [[14 d'agost|14]] i [[15 d'agost]] en l'interior de la [[Basílica Menor de Santa Maria d'Elig|Basílica de Santa Maria]], en la ciutat ilicitana. Investigacions recents situen l'origen d'esta obra al voltant de la segona mitat del [[sigle XV]], contràriament en les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, en la [[Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)|conquesta de l'Elig musulmà]] en [[1265]] i, per una atra, en la troballa de l'image de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el [[29 de decembre]] de [[1370]], en la propenca localitat costanera de [[Santa Pola]].

Es tracta de l'única obra en el seu gènere que ha segut representada sense interrupció fins a l'actualitat; superant fins i tot l'impediment que va supondre la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les iglésies per part del [[Concili de Trento]]. Fon el Papa [[Urbà VIII]] qui va concedir en [[1632]], a través d'un [[rescripte pontifici]], el permís per a continuar en esta representació en concret, contra els intents de prohibició per part del [[Bisbat d'Oriola-Alacant|bisbe d'Oriola]].

Es tracta de l'única obra en el seu gènere que ha segut representada sense interrupció fins a l'actualitat; superant fins i tot l'impediment que va supondre la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les iglésies per part del [[Concili de Trento]]. Fon el Papa [[Urbà VIII]] qui va concedir en [[1632]], a través d'un [[rescripte pontifici]], el permís per a continuar en esta representació en concret, contra els intents de prohibició per part del [[Bisbat d'Oriola-Alacant|bisbe d'Oriola]].

Tots i cadascun dels personages són representats per homens; tractant de respectar-ne aixina l'orige llitúrgic-migeval, que prohibia expressament l'aparició de dones en este tipo de representacions. El text del ''Misteri'', llevat d'alguns versos en [[llatí]], es troba íntegrament escrit en [[valencià]]; i la música és un mosaic d'estils de diferents èpoques que inclouen motius de l'[[edat mija]], del [[Música barroca|Barroc]] i del [[Música renaixentista|Renaiximent]].

Tots i cadascun dels personages són representats per hòmens; tractant de respectar-ne aixina l'orige llitúrgic-migeval, que prohibia expressament l'aparició de dones en este tipo de representacions. El text del ''Misteri'', llevat d'alguns versos en [[llatí]], es troba íntegrament escrit en [[valencià]]; i la música és un mosaic d'estils de diferents èpoques que inclouen motius de l'[[edat mija]], del [[Música barroca|Barroc]] i del [[Música renaixentista|Renaiximent]].

El 18 de maig de [[2001]], l'[[UNESCO]] ho va declarar ''Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat''. Alguns atres els reconeixements al ''Misteri'' són: "Monument Nacional" pel govern de la [[Segona República Espanyola]], en [[1931]]; "Festa d'Interés Turístic Internacional" pel ministeri d'Informació i Turisme, en [[1980]]; aixina com la ''Corbata de l'Ordre d'[[Alfons X el Sabi]] del Ministeri d'Educació i Ciència, en [[1988]]; i "Corbata de l'Ordre d'[[Isabel la Catòlica]]" del Ministeri d'Assunts exteriors, en [[1990]], etc.

El [[18 de maig]] de [[2001]], l'[[UNESCO]] ho va declarar ''Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat''. Alguns atres els reconeixements al ''Misteri'' són: "Monument Nacional" pel govern de la [[Segona República Espanyola]], en [[1931]]; "Festa d'Interés Turístic Internacional" pel ministeri d'Informació i Turisme, en [[1980]]; aixina com la ''Corbata de l'Ordre d'[[Alfons X el Sabi]] del Ministeri d'Educació i Ciència, en [[1988]]; i "Corbata de l'Ordre d'[[Isabel la Catòlica]]" del Ministeri d'Assunts exteriors, en [[1990]], etc.

==Obra==

==Obra==

El soport que ha transmès el text fins a l'actualitat és conegut com a [[Consueta (religió)|consueta]], llibre que servia de guia per al mestre de capella, i era substituït per còpies successives. El text de la consueta del Misteri d'Elig més antiga que es coneix és de [[1625]]. La consueta més antiga actualment conservada és de 1709.

El soport que ha transmès el text fins a l'actualitat és conegut com a [[Consueta (religió)|consueta]], llibre que servia de guia per al mestre de capella, i era substituït per còpies successives. El text de la consueta del Misteri d'Elig més antiga que es coneix és de [[1625]]. La consueta més antiga actualment conservada és de [[1709]].

===Jornada Primera===

===Jornada Primera===