Canvis

En [[1777]] es va mudar al [[regne de Nàpols]], com a Mestre de Capella del també Borbó [[Ferran IV de Nàpols|Ferran IV]]. Allí va permanéixer fins a [[1785]] consolidant la seua reputació com a compositor: En [[1779]] va donar la primera representació del seu ''Ifigènia in Aulide'' en el grandiós marc del [[Teatre Sant Carles]]. En anys successius va representar atres treballs teatrals en diverses ciutats italianes (''Andròmaca'', ''l'amore geloso'', ''In amor ci vuol destrezza'' i ''Li burle per amore'').  

En [[1777]] es va mudar al [[regne de Nàpols]], com a Mestre de Capella del també Borbó [[Ferran IV de Nàpols|Ferran IV]]. Allí va permanéixer fins a [[1785]] consolidant la seua reputació com a compositor: En [[1779]] va donar la primera representació del seu ''Ifigènia in Aulide'' en el grandiós marc del [[Teatre Sant Carles]]. En anys successius va representar atres treballs teatrals en diverses ciutats italianes (''Andròmaca'', ''l'amore geloso'', ''In amor ci vuol destrezza'' i ''Li burle per amore'').  

Pero l'esposa de l'embaixador espanyol en [[Viena]] el va invitar a traslladar-se a esta ciutat, i per a la cort vienesa va representar una òpera còmica en [[1785]]. En [[Viena]] va conseguir un gran èxit, aixina que es va establir allí i va compondre òperes sobre texts de [[Lorenzo da Ponte]], en qui va entaular una gran amistat, com ''Una cosa rara, ossia Bellezza ed onestà'', ''l'arbore doní Diana'' o ''Iltre Burbero doní buon cuore''. A [[Viena]] va conéixer ademés l'obra de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i [[Antonio Salieri|Salieri]]. La seua òpera ''Una cosa rara'' va arribar a reposar-se 55 vegades en pocs anys i fon un dels seus majors èxits; de fet, una melodia del final del primer acte fon usada per Mozart en el segon acte del seu ''El senyor Giovanni'', precisament en l'escena del banquet. A l'any següent va tornar a collir grans aplaudiments en el seu ''l'arbore doní Diana'', que entre [[1787]] i [[1792]] va rebre de 65 a 70 representacions en el [[Burgtheater]] de [[Viena]], de manera que fon una de les òperes en [[italià]] més representades de l'época.

Pero l'esposa de l'embaixador espanyol en [[Viena]] el va invitar a traslladar-se a esta ciutat, i per a la cort vienesa va representar una òpera còmica en [[1785]]. En [[Viena]] va conseguir un gran èxit, aixina que es va establir allí i va compondre òperes sobre texts de [[Lorenzo da Ponte]], en qui va entaular una gran amistat, com ''Una cosa rara, ossia Bellezza ed onestà'', ''l'arbore doní Diana'' o ''Iltre Burbero doní buon cuore''. En [[Viena]] va conéixer ademés l'obra de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i [[Antonio Salieri|Salieri]]. La seua òpera ''Una cosa rara'' va arribar a reposar-se 55 vegades en pocs anys i fon un dels seus majors èxits; de fet, una melodia del final del primer acte fon usada per Mozart en el segon acte del seu ''El senyor Giovanni'', precisament en l'escena del banquet. A l'any següent va tornar a collir grans aplaudiments en el seu ''l'arbore doní Diana'', que entre [[1787]] i [[1792]] va rebre de 65 a 70 representacions en el [[Burgtheater]] de [[Viena]], de manera que fon una de les òperes en [[italià]] més representades de l'época.

Més avant, en [[1788]], va acceptar l'oferta de [[Caterina II de Rusia|Catalina II]] per a ser compositor de la cort en [[Sant Petersburc]], a on va compondre noves òperes, algunes d'elles en [[rus]] i de tema cervantí com ''El desgraciat héroe Kosmetovich'' ([[1789]], llibret escrit en part per Catalina la Gran i de certes connotacions polítiques, ya que tractava de ridiculisar a [[Gustau III]] de [[Suècia]]), i, després d'un breu intent d'instalar-se en [[Londres]], a on va estar entre [[1793]] i [[1796]] i va representar en èxit ''La capricciosa corretta'', sempre en llibret del seu amic Da Ponte. Com vullga que les següents no varen tindre èxit, va tornar a [[Sant Petersburc]], a on es va dedicar en exclusiva a l'ensenyança i va abandonar la composició; allí va morir.

Més avant, en [[1788]], va acceptar l'oferta de [[Caterina II de Rusia|Catalina II]] per a ser compositor de la cort en [[Sant Petersburc]], a on va compondre noves òperes, algunes d'elles en [[rus]] i de tema cervantí com ''El desgraciat héroe Kosmetovich'' ([[1789]], llibret escrit en part per Catalina la Gran i de certes connotacions polítiques, ya que tractava de ridiculisar a [[Gustau III]] de [[Suècia]]), i, després d'un breu intent d'instalar-se en [[Londres]], a on va estar entre [[1793]] i [[1796]] i va representar en èxit ''La capricciosa corretta'', sempre en llibret del seu amic Da Ponte. Com vullga que les següents no varen tindre èxit, va tornar a [[Sant Petersburc]], a on es va dedicar en exclusiva a l'ensenyança i va abandonar la composició; allí va morir.