Canvis

=====Estructura social=====

=====Estructura social=====

La societat andorrana d'esta epoca es pot dividir en do categories. D’un costat estan els focs, és a dir, les cases pairals tradicionals riques. Com que els seus mitjans econòmics eren molt superiors als de la resta de la població, pagaven més quantitat de tribus al Consell de la Terra i al Consell Parroquial (o Comunal). Eren els únics en poder optar a sentar-se en el Consell del Comú o al Consell de la Terra. Els que tenien més prestigi, nomenats prohoms o capgrossos, ocupaven càrrecs més importants com ara el de cònsol.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=43}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 110, 111, 142, 143}}

La societat andorrana d'esta epoca es pot dividir en dos categories. D’un costat estan els focs, és dir, les cases pairals tradicionals riques. Com que els seus mijos econòmics eren molt superiors als del restant de la població, pagaven més quantitat de tribus al Consell de la Terra i al Consell Parroquial (o Comunal). Eren els únics en poder optar a sentar-se en el Consell del Comú o en el Consell de la Terra. Els que tenien més prestigi, nomenats prohoms o capgrossos, ocupaven càrrecs més importants com ara el de cònsol.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=43}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 110, 111, 142, 143}}

La segona categoria comprèn la resta del poble, és a dir, el poble menut o casalers. El nivell econòmic d’aquestes famílies era abastament inferior als focs.  

La segona categoria comprèn el resto del poble, és dir, el poble menut o casalers. El nivell econòmic d’estes famílies era inferior als focs.  

D’altra banda, del punt de vista dels coprínceps, els andorrans eren súbdits integrats dins la tercera classe social característica de l’Edat Moderna: el [[tercer estat]]. Com a tal, els andorrans havien de pagar la derivada dels impostos als coprínceps corresponents. Per molt que el títul anara passant d’una família a una atra a lo llarc de l’Edat Moderna, els andorrans no faltaren mai al pagament . Ademés, el bisbe d’Urgell exigia censos, delmes, primícies,... que són els corresponents d’un estat catòlic.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=43}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 110, 111}}

D’atra banda, del punt de vista dels coprínceps, els andorrans eren súbdits integrats dins de la tercera classe social característica de l’Edat Moderna: el [[tercer estat]]. Com a tal, els andorrans havien de pagar la derivada dels imposts als coprínceps corresponents. Per molt que el títul anara passant d’una família a una atra a lo llarc de l’Edat Moderna, els andorrans no faltaren mai al pagament . Ademés, el bisbe d’Urgell exigia censos, delmes, primícies,... que són els corresponents d’un estat catòlic.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=43}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 110, 111}}

====Art discret durant l'Edat Moderna====

====Art discret durant l'Edat Moderna====