8229
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Primer dels tres [[papa|papes]] cridats com «El Gran», Lleó era fill de Quintinianus i les senyes històriques més antics ho sitüen com diaca en Roma baix el pontificat de [[Celestí I]] convertint-se en un destacat diplomàtic en el papa [[Sixt III]] qui, a petició de l'emperador [[Valentinià III]], ho envià a la [[Galia]] en la missió de resoldre l'enfrontament entre Aeci, el comandant militar de la provincia, i el magistrat Albí.
Primer dels tres [[papa|papes]] cridats com «El Gran», Lleó era fill de Quintinianus i les senyes històriques més antics ho sitüen com diaca en Roma baix el pontificat de [[Celestí I]] convertint-se en un destacat diplomàtic en el papa [[Sixt III]] qui, a petició de l'emperador [[Valentinià III]], ho envià a la [[Galia]] en la missió de resoldre l'enfrontament entre Aeci, el comandant militar de la provincia, i el magistrat Albí.
[[Image:Leoattila-Raphael.jpg|thumb|left|300px|Encontre entre el Papa Lleó I i [[Atila]]. Fresc de [[Rafael Sanzio]] de 1514]]
En esta missió se trobava Lleó quan després de fallir el papa Sixt III, el [[19 de juliol]] de [[440]], coneix la seua elecció com nou pontifex. Se dirigix llavors a Roma a on és consagrat el [[29 de setembre]].
En esta missió se trobava Lleó quan després de fallir el papa Sixt III, el [[19 de juliol]] de [[440]], coneix la seua elecció com nou pontifex. Se dirigix llavors a Roma a on és consagrat el [[29 de setembre]].
L'episodi més conegut del seu pontificat fon el seu trobament, en [[452]] en la ciutat de [[Mantua]], en [[Atila]], el rei dels [[huns]], qui havia invadit el nort d'Itàlia obligant a l'emperador [[Valentinià III]] a abandonar la cort de [[Ràvena]] i refugiar-se en Roma.
L'episodi més conegut del seu pontificat fon el seu trobament, en [[452]] en la ciutat de [[Mantua]], en [[Atila]], el rei dels [[huns]], qui havia invadit el nort d'Itàlia obligant a l'emperador [[Valentinià III]] a abandonar la cort de [[Ràvena]] i refugiar-se en Roma.
Com papa, assumí el títul de [[pontifex maximus]], que havien abandonat els emperadors romans des de el [[382]].<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-214716 Papacy] Encyclopædia Britannica. 2006. Encyclopædia Britannica Premium Service.</ref>
Fon canonisat en [[1574]], i la seua festivitat se celebra el [[10 de novembre]], dia de la seua mort en [[461]].
== Referències ==
<references />
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==