Canvis

En [[1908]], Goddard se graduà en ciències en l'Institut Politècnic de Worcester, i escomençà a treballar com professor temporal de [[Física]] en l'[[Universitat Clark]], posgraduant-se en [[1910]] doctorant-se en [[1911]]. En [[1914]] dissenyà motors per a coets, en l'ajuda de la [[Smithsonian Institution]]. En [[1919]] escrigué l'artícul titulat «Un método per a alcançar altituts extremes» en el que exponia la possibilitat d'un viage a la [[Lluna]].<ref>Mur Vilaseca, T. (1957). ''Hacia la conquista del universo: etapas de la astronáutica''. Aymá.</ref>

En [[1908]], Goddard se graduà en ciències en l'Institut Politècnic de Worcester, i escomençà a treballar com professor temporal de [[Física]] en l'[[Universitat Clark]], posgraduant-se en [[1910]] doctorant-se en [[1911]]. En [[1914]] dissenyà motors per a coets, en l'ajuda de la [[Smithsonian Institution]]. En [[1919]] escrigué l'artícul titulat «Un método per a alcançar altituts extremes» en el que exponia la possibilitat d'un viage a la [[Lluna]].<ref>Mur Vilaseca, T. (1957). ''Hacia la conquista del universo: etapas de la astronáutica''. Aymá.</ref>

Goddard llançà el primer coet de combustible liquit ([[Goddard 1]]) el [[16 de març]] de [[1926]], en [[Auburn (Massachusetts)|Auburn]]. En l'entrada del seu diari arreplegà: "El primer vol en un coet usant [[Propelent de coets|propelents]] liquits se realisà ahir en la granja de la Tia Effie." El coet, que se denominava "Nell" i tenia el tamany d'un braç huma, s'elevà apenes 12 metros durant un vol de dos segons i mig que terminà en un camp de [[col]]s, encara que seria una important demostració de que els propulsors de combustible liquit eren possibles.

Goddard llançà el primer coet de combustible liquit ([[Goddard 1]]) el [[16 de març]] de [[1926]], en [[Auburn (Massachusetts)|Auburn]]. En l'entrada del seu diari arreplegà: "El primer vol en un coet usant [[Propelent de coets|propelents]] liquits se realisà ahir en la granja de la Tia Effie." El coet, que se denominava "Nell", com un personage d'una coneguda obra de [[Broodway]],<ref>Gainor, C. (2008). ''To a Distant Day: The Rocket Pioneers''. University of Nebraska Press. ISBN 9780803222588.</ref> tenia el tamany d'un braç huma, s'elevà apenes 12 metros durant un vol de dos segons i mig que terminà en un camp de [[col]]s, encara que seria una important demostració de que els propulsors de combustible liquit eren possibles.

També desenrollà l'idea del [[bazooka]] realisant una prova dos dies abans de l'armistici que finalisaria la [[Primera Guerra Mundial]]. Atre investigador de l'Universitat Clark continuaria el seu treball per a crear l'arma que seria utilisada amplament en la [[Segona Guerra Mundial]].

També desenrollà l'idea del [[bazooka]] realisant una prova dos dies abans de l'armistici que finalisaria la [[Primera Guerra Mundial]]. Atre investigador de l'Universitat Clark continuaria el seu treball per a crear l'arma que seria utilisada amplament en la [[Segona Guerra Mundial]].

== Critica del New York Times ==

== Critica del New York Times ==

[[Image:Goddardrocket.jpg|thumb|Robert Goddard junt al seu primer coet de combustible líquit el 16 de març de 1926]]

[[Image:Goddardrocket.jpg|thumb|Robert Goddard junt al seu primer coet de combustible líquit el 16 de març de 1926]]

Goddard era suspicaç en atres i solia treballar sol, lo que llimitava l'efecte del seu treball. El seu caràcter insociable fon el resultat de les dures crítiques que rebé dels mijos de comunicació i atres científics, que dubtaren de la viabilitat del viage en coet per l'espai. Després d'un dels seus experiments en [[1929]], un periòdic local de Worcester portava com títul "El coet llunar falla el seu objectiu per 238.799 ½ milles."

Goddard era suspicaç en atres i solia treballar sol, lo que llimitava l'efecte del seu treball. El seu caràcter insociable fon el resultat de les dures crítiques que rebé dels mijos de comunicació i atres científics, que dubtaren de la viabilitat del viage en coet per l'espai. Després d'un dels seus experiments en [[1929]], un periòdic local de Worcester portava com títul "El coet llunar falla el seu objectiu per 238.799 ½ milles".

El [[12 de giner]] de [[1920]], un artícul en primera pàgina en [[The New York Times]], divulgà una nota de prensa de la Smithsonian sobre un "coet d'alta eficiència de múltiple càrrega". El principal us considerat era "la possibilitat d'enviar aparats de registres a altituts moderades i extremes dins de l'atmòsfera terrestre," la ventaja sobre els instruments transportats per globos seria la facilitat de la seua recuperació ya que "el nou dispositiu de coet aniria en ascensió dreta cap amunt i cauria també en llínia dreta. Pero també se mencionava una proposta "de [enviar] a la part oscura de la Lluna nova en una suficient cantitat de la pólvora més retillent, que se capcionaria en l'impacte, sent visible per a un telescopi de gran alcanç. Esta seria l'única manera de provar que el coet havia eixit de l'atracció de la Terra puix no retornaria mai".

El [[12 de giner]] de [[1920]], un artícul en primera pàgina en [[The New York Times]], divulgà una nota de prensa de la Smithsonian sobre un "coet d'alta eficiència de múltiple càrrega". El principal us considerat era "la possibilitat d'enviar aparats de registres a altituts moderades i extremes dins de l'[[atmòsfera]] terrestre," la ventaja sobre els instruments transportats per globos seria la facilitat de la seua recuperació ya que "el nou dispositiu de coet aniria en ascensió dreta cap amunt i cauria també en llínia dreta. Pero també se mencionava una proposta "de [enviar] a la part oscura de la Lluna nova en una suficient cantitat de la pólvora més retillent, que se capcionaria en l'impacte, sent visible per a un telescopi de gran alcanç. Esta seria l'única manera de provar que el coet havia eixit de l'atracció de la Terra puix no retornaria mai".

Al dia següent, un editorial sense firmar en The New York Times carregà contra la proposta. L'escritor de l'editorial atacà l'us de l'instrumentació preguntant si "els instruments retornarien al punt de partida... els paracaigudes son arrastrats com els globos aerostàtics. I el coet, o lo que deixe d'ell després de l'última explosió, necessitaria estar dirigit en una gran habilitat, i en una calma total, per a caure sobre el terreny a on fon llançat. Pero esta és una inconveniència menor... encara que pot ser que siga prou serie per al [punt de vista] del sempre inocent espectador... a alguns mils de metros de la zona de llançament".

Al dia següent, un editorial sense firmar en The New York Times carregà contra la proposta. L'escritor de l'editorial atacà l'us de l'instrumentació preguntant si "els instruments retornarien al punt de partida... els paracaigudes son arrastrats com els globos aerostàtics. I el coet, o lo que deixe d'ell després de l'última explosió, necessitaria estar dirigit en una gran habilitat, i en una calma total, per a caure sobre el terreny a on fon llançat. Pero esta és una inconveniència menor... encara que pot ser que siga prou serie per al [punt de vista] del sempre inocent espectador... a alguns mils de metros de la zona de llançament".

En [[1945]] s'enteraria de que tenia un [[càncer]] de gola i moriria eixe any el [[10 d'agost]] en [[Baltimore]], [[Maryland]]. Fon soterrat en l'Hope Cementery en la seua ciutat natal de Worcester.

En [[1945]] s'enteraria de que tenia un [[càncer]] de gola i moriria eixe any el [[10 d'agost]] en [[Baltimore]], [[Maryland]]. Fon soterrat en l'Hope Cementery en la seua ciutat natal de Worcester.

El [[17 de juliol]] de [[1969]], un dia després del llançament de l'[[Apolo 11]], el periòdic The New York Times publicà un breu entrada en el títul d'"Una correccio", resumint l'editorial de 1920 que se burlava de Goddard, i concloent: {{cita|"L'investigació i experimentació adicionals han confirmat els resultats de [[Isaac Newton]] en el [[sigle XVII]] i ara s'establix definitivament que un coet pot funcionar en el buit tan be com en una [[atmòsfera]]. The Times llamenta l'erro."}}

El [[17 de juliol]] de [[1969]], un dia després del llançament de l'[[Apolo 11]], el periòdic The New York Times publicà un breu entrada en el títul d'"Una correccio", resumint l'editorial de 1920 que se burlava de Goddard, i concloent: {{cita|"L'investigació i experimentació adicionals han confirmat els resultats de [[Isaac Newton]] en el [[sigle XVII]] i ara s'establix definitivament que un coet pot funcionar en el buit tan be com en una atmòsfera. The Times llamenta l'erro."}}

Un total de 214 patents els foren concedides pel seu treball, la majoria d'elles després de la seua mort. El [[Centre de Vol Espacial Goddard]], establit en [[1959]], rebé el seu nom en el seu honor.

Un total de 214 patents els foren concedides pel seu treball, la majoria d'elles després de la seua mort. El [[Centre de Vol Espacial Goddard]], establit en [[1959]], rebé el seu nom en el seu honor.