124 351
edicions
Canvis
mLlínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 24:
Llínea 24: − + Llínea 32:
Llínea 32: + + Llínea 40:
Llínea 42: − + − + − + − + Llínea 57:
Llínea 59: − + − + − + − + Llínea 75:
Llínea 77: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − + Llínea 161:
Llínea 205: − + + Llínea 173:
Llínea 218: − +
Text reemplaça - ' mon ' a ' món '
{{en desenroll}}
{{destacat}}
{{Infobox escritor
{{Infobox escritor
| nom = Rudyard Kipling [[Image:Nobel_prize_medal.svg|20px]]
| nom = Rudyard Kipling [[Image:Nobel_prize_medal.svg|20px]]
| influenciada =
| influenciada =
| premis = Premi Nobel de Lliteratura (1907)
| premis = Premi Nobel de Lliteratura (1907)
| signatura = Rudyard Kipling signature.svg
| firma = Rudyard Kipling signature.svg
| notes a peu =
| notes a peu =
}}
}}
En la seua época fon respectat com poeta i se li oferí el premi nacional de poesia ''Poet Laureat'' en [[1895]] ([[Corona de llorer|poeta llorejat]]), l'[[Orde de Mèrit del Regne Unit]] i el títul de ''sir'' de la ''Order of the British Empire'' ([[Orde de l'Imperi Britànic|Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic]]) en tres ocasions, honors que rebujà. No obstant acceptà el [[Premi Nobel de Lliteratura]] de [[1907]], el primer escritor britànic en rebre este guardó,<ref>[http://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/kipling_rudyard.shtml Ficha biogràfica en BBC Historic Figures] BBC.</ref> i el guanyador del premi Nobel de Lliteratura més jove fins la data.
En la seua época fon respectat com poeta i se li oferí el premi nacional de poesia ''Poet Laureat'' en [[1895]] ([[Corona de llorer|poeta llorejat]]), l'[[Orde de Mèrit del Regne Unit]] i el títul de ''sir'' de la ''Order of the British Empire'' ([[Orde de l'Imperi Britànic|Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic]]) en tres ocasions, honors que rebujà. No obstant acceptà el [[Premi Nobel de Lliteratura]] de [[1907]], el primer escritor britànic en rebre este guardó,<ref>[http://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/kipling_rudyard.shtml Ficha biogràfica en BBC Historic Figures] BBC.</ref> i el guanyador del premi Nobel de Lliteratura més jove fins la data.
És considerat com un dels principals innovadors de la narració curta;<ref name = Rutherford>Rutherford, Andrew. 1987. General Preface to Oxford World's Classics Editions of Rudyard Kipling, in "Puck of Pook's Hill and Rewards and Fairies," by Rudyard Kipling. Oxford University Press. ISBN 0-19-282575-5.</ref> els seus llibres s'han convertit en clàssics de la lliteratura jovenil i la millor part de la seua obra s'expressa en un to narratiu lluminós i versàtil.<ref> Rutherford, Andrew. 1987. Introducció en l'edició de "Plains Tales from the Hills," per Oxford World's Classics. Oxford University Press. ISBN 0-19-281652-7</ref>
== Vida ==
== Vida ==
[[Image:Kiplingsindia.jpg|thumb|250px|Mapa en les localisacions de Kipling en l'Índia]]
[[Image:Kiplingsindia.jpg|thumb|250px|Mapa en les localisacions de Kipling en l'Índia]]
Quan Kipling tenia sis anys son pare ho envià a ell i a la seua germana menor Trix a la llar social conegut com ''Lorne Lodge'' en Anglaterra, per a que s'educaren alli durant els següents 6 anys. Aquella llar se trobava en [[Southsea]] ([[Portsmouth]]), i estava a càrrec del capità Holloway i la seua senyora. Ya que no tenia als seus pares prop, se sentia sol i abandonat, lo qual recordaria com una trista infància en la seua autobiografia ''Alguna cosa de mi mateix'', publicat després de la seua mort en [[1937]]. Els dos chiquets, no obstant, tenien parents en Anglaterra, als que podien visitar, passant aixina tots els mesos de [[nadal]] en la seua tia materna Georgiana, i el seu marit, l'artiste [[Edward Burne-Jones]], en sa casa «The Grange» en [[Fulham]], [[Londres]], que Kipling cridava «un paraïs que en veritat crec me salvà». En la primavera de [[1877]], Alice Kipling, la mare, tornà de l'Índia i retirà als chiquets de Lorne Lodge.
Quan Kipling tenia sis anys son pare ho envià a ell i a la seua germana menor Trix a la llar social conegut com ''Lorne Lodge'' en Anglaterra, per a que s'educaren alli durant els següents 6 anys. Aquella llar se trobava en [[Southsea]] ([[Portsmouth]]), i estava a càrrec del capità Holloway i la seua senyora. Ya que no tenia als seus pares prop, se sentia sol i abandonat, lo qual recordaria com una trista infància en la seua autobiografia ''Alguna cosa de mi mateix'', publicat despuix de la seua mort en [[1937]]. Els dos chiquets, no obstant, tenien parents en Anglaterra, als que podien visitar, passant aixina tots els mesos de [[nadal]] en la seua tia materna Georgiana, i el seu marit, l'artiste [[Edward Burne-Jones]], en sa casa «The Grange» en [[Fulham]], [[Londres]], que Kipling cridava «un paraïs que en veritat crec me salvà». En la primavera de [[1877]], Alice Kipling, la mare, tornà de l'Índia i retirà als chiquets de Lorne Lodge.
En [[1878]], ingressà en l'United Service College, una escola de [[Devonshire]], creada especialment en la finalitat d'educar als fills d'aquells oficials sense gran peculi. Durant el seu temps allí, Kipling també coneixqué a Florencia Garrard, de la qual s'enamorà; i en ella s'inspirà per al personage de Maisie en la seua primera novela, ''La llum que s'apaga'' ([[1891]]). Cap a el final de la seua estancia en l'escola, estava segur que caria de la capacitat intelectual per a conseguir una [[beca]] en [[Oxford]], i els seus pares no contaven en els recursos per a finançar els seus estudis;<ref name="Gilmour, David. 2002."/> per tant son pare li conseguí un ofici en [[Lahore]] (en l'actual [[Pakistan]]) a on era el Director de la Colecció Nacional d'Art de Lahore<ref>[http://www.nca.edu.pk/ National College of Arts, Lahore]</ref> i guardia del [[Museu de Lahore]]. Kipling fon assistent editor d'un menut [[Periòdic (publicació)|periòdic]] local, ''La Gasseta Civil i Militar''. Se dirigí cap a l'Índia el [[2 de setembre]] de [[1882]] i aplegà a Bombai el [[20 d'octubre]] del mateix any.
En [[1878]], ingressà en l'United Service College, una escola de [[Devonshire]], creada especialment en la finalitat d'educar als fills d'aquells oficials sense gran peculi. Durant el seu temps allí, Kipling també coneixqué a Florencia Garrard, de la qual s'enamorà; i en ella s'inspirà per al personage de Maisie en la seua primera novela, ''La llum que s'apaga'' ([[1891]]). Cap a el final de la seua estància en l'escola, estava segur que caria de la capacitat intelectual per a conseguir una [[beca]] en [[Oxford]], i els seus pares no contaven en els recursos per a finançar els seus estudis;<ref name="Gilmour, David. 2002."/> per tant son pare li conseguí un ofici en [[Lahore]] (en l'actual [[Pakistan]]) a on era el Director de la Colecció Nacional d'Art de Lahore<ref>[http://www.nca.edu.pk/ National College of Arts, Lahore]</ref> i guardia del [[Museu de Lahore]]. Kipling fon assistent editor d'un chicotet [[Periòdic (publicació)|periòdic]] local, ''La Gasseta Civil i Militar''. Se dirigí cap a l'Índia el [[2 de setembre]] de [[1882]] i aplegà a Bombai el [[20 d'octubre]] del mateix any.
=== Acostament a la lliteratura ===
=== Acostament a la lliteratura ===
La ''Gasseta Civil i Militar'' en Lahore, a la qual Kipling cridava «El meu primer amant i l'amor més verdader», apareixia sis dies per semana durant tot l'any, excepte en [[Nadal]] i [[Pasqua]]. Kipling treballava molt i molt dur per al redactor, Stephen Wheeler, pero la seua necessitat d'escriure era imparable. En [[1886]], publicà la seua primera colecció de versos, ''Cantineles departamentals''. Eixe any també hagué un canvi de redactor, puix assumi el càrrec Kay Robinson, qui permeté una major llibertat creativa, i ademés solicitaren que Kipling redactara menuts contes, que serien inclosos en el periòdic.<ref name = Rutherford>Rutherford, Andrew. 1987. General Preface to Oxford World's Classics Editions of Rudyard Kipling, in "Puck of Pook's Hill and Rewards and Fairies," by Rudyard Kipling. Oxford University Press. ISBN 0-19-282575-5.</ref>
La ''Gasseta Civil i Militar'' en Lahore, a la qual Kipling cridava «El meu primer amant i l'amor més verdader», apareixia sis dies per semana durant tot l'any, excepte en [[Nadal]] i [[Pasqua]]. Kipling treballava molt i molt dur per al redactor, Stephen Wheeler, pero la seua necessitat d'escriure era imparable. En [[1886]], publicà la seua primera colecció de versos, ''Cantineles departamentals''. Eixe any també hagué un canvi de redactor, puix assumi el càrrec Kay Robinson, qui permeté una major llibertat creativa, i ademés solicitaren que Kipling redactara chicotets contes, que serien inclosos en el periòdic.<ref name = Rutherford/>
[[Image:Plaintalesfromthehills1888.jpg|thumb|200px|left|Primera edició: ''Contes dels tossals'', 1888]]
[[Image:Plaintalesfromthehills1888.jpg|thumb|200px|left|Primera edició: ''Contes dels tossals'', 1888]]
Mentres tant, en l'estiu de [[1883]], per primera volta Kipling visità Simla (actual [[Shimla]]). Posteriorment la familia de Kipling visità Simla anualment, a on li solicitaren a John Lockwood Kipling pintar un [[Pintura al fresc|fresc]] en l'Iglésia de Crist d'allí. Per atra part Rudyard continuà visitant Simla tots els anys des de [[1885]] fins [[1888]]; aquella ciutat significà molt en l'escritor, puix figura en moltes les seues històries escrites per a la ''Gasseta''.<ref name = Rutherford/>
Mentres tant, en l'estiu de [[1883]], per primera volta Kipling visità Simla (actual [[Shimla]]). Posteriorment la familia de Kipling visità Simla anualment, a on li solicitaren a John Lockwood Kipling pintar un [[Pintura al fresc|fresc]] en l'Iglésia de Crist d'allí. Per atra part Rudyard continuà visitant Simla tots els anys des de [[1885]] fins [[1888]]; aquella ciutat significà molt en l'escritor, puix figura en moltes les seues històries escrites per a la ''Gasseta''.<ref name = Rutherford/>
De regrés en Lahore, aproximadament trenta i nou històries apareixqueren en la ''Gasseta'' entre novembre de [[1886]] i el juny de [[1887]]. Una part important d'eixes històries foren incloses en ''Contes dels tossals'', la primera colecció de prosa de Kipling, que fon publicada en [[Calcuta]] en giner de [[1888]], un mes després de que complira els 22 anys. En novembre de 1887, fon transferit a un periòdic germà de la ''Gasseta'', pero més important: ''El Pioner'', en [[Allahabad]], en les [[Províncies Unides d'Agra i Oudh|Provincies Unides]]. Pero les seues ansies per escriure no foren asseciades i creixien freneticament, i durant el següent any publicà sis coleccions d'històries curtes: ''Tres soldats'', ''L'història de Gadbys'', ''En blanc i negre'','' Baix el Deodar'', ''El fantasma Jinrikisha'', i ''Wee Willie Winkie'', en un total de 41 contes. Ademés, com [[corresponsal]] de ''El Pioner'' en la regió occidental de [[Rajputana]], escrigué molts bosquejos que més tart foren arreplegats en ''Letters of Marque'' i publicats en ''D'un mar a atre''.<ref name = Rutherford/>
De regrés en Lahore, aproximadament trenta i nou històries apareixqueren en la ''Gasseta'' entre novembre de [[1886]] i el juny de [[1887]]. Una part important d'eixes històries foren incloses en ''Contes dels tossals'', la primera colecció de prosa de Kipling, que fon publicada en [[Calcuta]] en giner de [[1888]], un mes despuix de que complira els 22 anys. En novembre de 1887, fon transferit a un periòdic germà de la ''Gasseta'', pero més important: ''El Pioner'', en [[Allahabad]], en les [[Províncies Unides d'Agra i Oudh|Provincies Unides]]. Pero les seues ansies per escriure no foren asseciades i creixien freneticament, i durant el següent any publicà sis coleccions d'històries curtes: ''Tres soldats'', ''L'història de Gadbys'', ''En blanc i negre'','' Baix el Deodar'', ''El fantasma Jinrikisha'', i ''Wee Willie Winkie'', en un total de 41 contes. Ademés, com [[corresponsal]] de ''El Pioner'' en la regió occidental de [[Rajputana]], escrigué molts bosquejos que més tart foren arreplegats en ''Letters of Marque'' i publicats en ''D'un mar a atre''.<ref name = Rutherford/>
[[Image:Kipling soldiers three.gif|thumb|150px|Portada de ''Tres soldats'']]
[[Image:Kipling soldiers three.gif|thumb|150px|Portada de ''Tres soldats'']]
El [[9 de març]] de 1889, Kipling eixi de l'Índia, viajant primer a [[San Francisco (Califòrnia)|San Francisco]] via [[Yangon]], [[Singapur]], [[Hong Kong]] i [[Japó]]. Viajà als [[Estats Units]] escrivint artículs per a ''El Pioner'', que també foren arreplegats en ''D'un mar a atre''. Kipling fon un escritor fecunt. Ya en [[1890]] era considerat com una notabilitat en les lletres angleses.
El [[9 de març]] de 1889, Kipling eixi de l'Índia, viajant primer a [[San Francisco (Califòrnia)|San Francisco]] via [[Yangon]], [[Singapur]], [[Hong Kong]] i [[Japó]]. Viajà als [[Estats Units]] escrivint artículs per a ''El Pioner'', que també foren arreplegats en ''D'un mar a atre''. Kipling fon un escritor fecunt. Ya en [[1890]] era considerat com una notabilitat en les lletres angleses.
Escomençà el seu viage per [[Amèrica]] en San Francisco, en acabar fon al nort de [[Portland (Oregon)|Portland]] ([[Oregon]]), també estigué en [[Seattle]], [[Washington (estat)|Washington]]; tornà a [[Estats Units]] i visità el [[Parc nacional de Yellowstone]]; baixà a [[Salt Lake City]], després cap a l'est a [[Omaha (Nebraska)|Omaha]], [[Nebraska]] i [[Chicago]], [[Illinois]]; després se quedà un temps en [[Iindian Village]], en el riu [[Monongahela]]; i finalment fon a [[Elmira]], en [[Nova York]], a on trobà a [[Mark Twain]], en acabar lo qual creuà el [[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] per sentir-se intimidat per la presencia d'este, retornant a [[Liverpool]] en octubre de 1889. Després d'aixo, debutà en el mon lliterari londinenc, que ho acolli en gran aclamació.<ref name = Rutherford/>
Escomençà el seu viage per [[Amèrica]] en San Francisco, en acabar fon al nort de [[Portland (Oregon)|Portland]] ([[Oregon]]), també estigué en [[Seattle]], [[Washington (estat)|Washington]]; tornà a [[Estats Units]] i visità el [[Parc nacional de Yellowstone]]; baixà a [[Salt Lake City]], despuix cap a l'est a [[Omaha (Nebraska)|Omaha]], [[Nebraska]] i [[Chicago]], [[Illinois]]; despuix se quedà un temps en [[Iindian Village]], en el riu [[Monongahela]]; i finalment fon a [[Elmira]], en [[Nova York]], a on trobà a [[Mark Twain]], en acabar lo qual creuà el [[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] per sentir-se intimidat per la presencia d'este, retornant a [[Liverpool]] en octubre de 1889. Després d'aixo, debutà en el món lliterari londinenc, que ho acolli en gran aclamació.<ref name = Rutherford/>
=== Carrera com escritor ===
=== Carrera com escritor ===
==== Londres ====
==== Londres ====
Varies històries de Kipling havien segut acceptades per alguns editors de revistes londinencs. Kipling trobà un lloc en el que vixqué durant els dos anys següents, durant els quals publicà la novela ''La llum que s'apaga''; i també coneixqué a [[Wolcott Balestier]], un escritor i editor [[Estats Units|estadounidenc]], qui colaborà en la novela ''Naulahka''.<ref name="Gilmour, David. 2002."/><ref>El nom del títul està incorrectament escrit; correctament seria ''Naulakha'', que significa lliteralment 'Nou Lakh (noucents mil) [[Rupia|rupies]]', en [[Idioma hindi|hindi]].</ref> En [[1891]], per consell dels seus doctors, Kipling mamprengué atre viage per mar a [[Suràfrica]], [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]] i l'índia. No obstant, pospongué els seus proyectes per a poder passar el nadal en la seua família en l'Índia, pero quan s'enterà de la mort repentina del seu amic Balestier degut a les [[febres tifoidees]], decidí tornar immediatament a Londres. Abans del seu viage, avisà per [[telegrama]] a la germana de Wolcott, Caroline.<ref name="Gilmour, David. 2002."/> Mentres tant, a finals de 1891, se publicà la seua colecció de contes dels Britànics en l'Índia, ''Life's Handicap''.
Varies històries de Kipling havien segut acceptades per alguns editors de revistes londinencs. Kipling trobà un lloc en el que vixqué durant els dos anys següents, durant els quals publicà la novela ''La llum que s'apaga''; i també coneixqué a [[Wolcott Balestier]], un escritor i editor [[Estats Units|nortamericà]], qui colaborà en la novela ''Naulahka''.<ref name="Gilmour, David. 2002."/><ref>El nom del títul està incorrectament escrit; correctament seria ''Naulakha'', que significa lliteralment 'Nou Lakh (noucents mil) [[Rupia|rupies]], en [[Idioma hindi|hindi]].</ref> En [[1891]], per consell dels seus doctors, Kipling mamprengué atre viage per mar a [[Suràfrica]], [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]] i l'índia. No obstant, pospongué els seus proyectes per a poder passar el nadal en la seua família en l'Índia, pero quan s'enterà de la mort repentina del seu amic Balestier degut a les [[febres tifoidees]], decidí tornar immediatament a Londres. Abans del seu viage, avisà per [[telegrama]] a la germana de Wolcott, Caroline.<ref name="Gilmour, David. 2002."/> Mentres tant, a finals de 1891, se publicà la seua colecció de contes dels Britànics en l'Índia, ''Life's Handicap''.
==== Matrimoni i lluna de mel ====
==== Matrimoni i lluna de mel ====
El [[18 de giner]] de [[1892]], a l'edat de 26 anys, Kipling contragué matrimoni en Carrie Balestier (germana del seu difunt amic Wolcott) de 29 anys, en la ciutat de Londres. Els RECIÉN casats planejaren la seua [[lluna de mel]], en Estats Units (incloent una visita a l'estància de la familia Balestier prop de [[Brattleboro]], ([[Vermont]]) i [[Japó]].<ref name="Gilmour, David. 2002."/> No obstant, quan la parella aplegà a [[Yokohama]], Japó, descobriren que el seu banc, The New Oriental Banking Corporation, havia quebrat. Assumint la seua part de la perdua, tornaren a Vermont, EE.UU.; a on llogaren una menuda [[casa]] de camp prop de Brattleboro per dèu [[Dólar estadounidenc|dólars]] al mes, en Carrie encinta del seu primer fill.
El [[18 de giner]] de [[1892]], a l'edat de 26 anys, Kipling contragué matrimoni en Carrie Balestier (germana del seu difunt amic Wolcott) de 29 anys, en la ciutat de Londres. Els recent casats planejaren la seua [[lluna de mel]], en Estats Units (incloent una visita a l'estància de la familia Balestier prop de [[Brattleboro]], ([[Vermont]]) i [[Japó]].<ref name="Gilmour, David. 2002."/> No obstant, quan la parella aplegà a [[Yokohama]], Japó, descobriren que el seu banc, The New Oriental Banking Corporation, havia quebrat. Assumint la seua part de la perdua, tornaren a Vermont, EE.UU.; a on llogaren una menuda [[casa]] de camp prop de Brattleboro per dèu [[Dólar estadounidenc|dólars]] al mes, en Carrie encinta del seu primer fill.
==== Estats Units ====
==== Estats Units ====
[[Image:Kiplingseastcoast2.JPG|thumb|Localisacions de Kipling en Estats Units]]
[[Image:Kiplingseastcoast2.JPG|thumb|250px|Localisacions de Kipling en Estats Units]]
En esta casa («la casa de la dita»), naixqué Josephine, la primera filla de la parella, el [[29 de decembre]] de [[1892]] —el natalici de sa mare era el 31, i el de Kipling el 30 del mateix mes—. Fon també en esta caseta a on ''El llibre de la selva'' veu el seu primer dia.
En esta casa («la casa de la dita»), naixqué Josephine, la primera filla de la parella, el [[29 de decembre]] de [[1892]] —el natalici de sa mare era el 31, i el de Kipling el 30 del mateix mes—. Fon també en esta caseta a on ''El llibre de la selva'' veu el seu primer dia.
En febrer de [[1896]], naix la segona filla de la parella, Elsie. En este temps, la relació matrimonial era més alegre i espontànea.<ref>Nicholson, Adam. 2001. ''Carrie Kipling 1862-1939: The Hated Wife''. Faber & Faber, Londres. ISBN 0-571-20835-5.</ref>
En febrer de [[1896]], naix la segona filla de la parella, Elsie. En este temps, la relació matrimonial era més alegre i espontànea.<ref>Nicholson, Adam. 2001. ''Carrie Kipling 1862-1939: The Hated Wife''. Faber & Faber, Londres. ISBN 0-571-20835-5.</ref>
En eixe mateix any s'inicià una batalla llegal en Beatty Balestier (germà de Carrie), per la parcela que tenia Kipling i que li havia segut comprada a Beatty; este alegava que hagué irregularitats en la compra. Esta disputa termina en els tribunals, els quals li donen la raó a Kipling. En maig de [[1896]], Beatty, embriagat, amenaçà fisicament a Kipling en el carrer.<ref name="Gilmour, David. 2002." /> L'incident conduí a la detenció de Beatty, pero la privacitat de Kipling ya havia segut destruïda per complet, per lo que decidí marchar-se d'aquell lloc. En juliol de 1896 embalà afanyadament les seues pertinences i abandonà Estats Units.
== L'imperi ==
[[Image:JunglebookCover.jpg|thumb|200px|Portada d'''El llibre de la selva'']]
De regrés a Anglaterra, en setembre d'eixe any, Kipling s'establí en la ciutat de [[Torquay]] en la costa de [[Devon (Anglaterra)|Devon]]. En esta etapa de la seua vida ya era un home famós, i en els dos o tres anys anteriors havia estat fent cada volta més declaracions polítiques en els seus escrits. També havia començat a treballar en dos poemes, ''Recessional'' en [[1897]], i la seua obra ''La càrrega de l'home blanc'' ([[1899]]) que crearia gran controvèrsia al publicar-se; sent considerada propaganda a favor del [[imperialisme]] i de l'Imperi britànic. A l'any següent, la família se traslladà a Rottingdean, [[Sussex]], a on naixqué el seu primer fill varó, [[John Kipling]].
Kipling fon un prolífic escritor —mai fon fàcil catalogar el seu treball—. Durant la seua estància en Torquay, també escrigué ''Stalky i Co''., una colecció d'històries en les que relata les seues experiències colegials. Segons la seua família, Kipling gojava llegint en veu alta les històries de ''Stalky i Co''. i ell mateix se ria a riallades de les seues propies bromes.
A començaments de [[1898]] ell i la seua família viajaren a [[Suràfrica]] per a passar les vacacions hivernals. En la seua reputació com ''El poeta de l'imperi'' fon rebut en gust per alguns dels polítics més poderosos en la [[Colònia de El Cap]], incloent [[Cecil Rhodes]], [[Alfred Milner]] i [[Leander Starr Jameson]]. A la seua volta, Kipling cultivà la seua amistat i naixqué la seua admiració cap a estos hòmens i la seua política. De volta a Anglaterra, Kipling escrigué poesies en soport de la causa britànica en la [[guerra dels Bòers]], i en la seua següent visita a Suràfrica, a principis de [[1900]], colaborà en la creació del periòdic militar ''The Friend'' (''L'amic'') per a les tropes britàniques en [[Bloemfontein]].
En una visita a Estats Units, Kipling i la seua primogènita Josephine contragueren pulmonia, de la qual Josephine morí més tart, el [[6 de març]] de [[1899]].<ref>[http://query.nytimes.com/mem/archive-free/pdf?res=F30A16FA3A5811738DDDAE0894DB405B8985F0D3 «Josephine Kipling Dead»]. The New York Times.</ref>
En [[1901]], Kipling escomençà a arreplegar el material per a atra obra clàssica de chiquets, [[Kim (novela)|''Kim'']], i ''Just so Stories for Little Children'', publicada l'any següent.
Cap a [[1906]] Kipling inicia un nou tipo d'històries, ya que l'ambient era propici, pels frondosos boscs que rodejaven la casa i l'ambient de tranquilitat que se respirava. Inicia esta menuda etapa en el conte infantil ''Puck of Pook's Hill'' (''Puck del tossal de Pook'').
Durant tota la seua vida, Kipling havia rebujat totes les condecoracions que se li otorgaren, com la [[Sir|Orde a Cavaller]] (que ho nomenaria com Sir Rudyard Kipling), o la [[Orde de Mèrit del Regne Unit|Orde al Mèrit]], que és el major honor que se li pot entregar a qualsevol súbdit anglés. Atre guardó rebujat per Kipling fon el ''Poet Laureateship'' (Premi Nacional de Poesia). Pero en [[1907]] acceptà, gustosament, la màxima recompensa que se li pot entregar a un escritor: el [[Premi Nobel de Lliteratura]], pese al repudi d'alguns lliberals anglesos, que tenien posades les seues esperances en que el premi recaiguera en escritors com [[Thomas Hardy]], [[George Meredith]] o [[Algernon Swinburne]]. Pese a les discrepàncies angleses, la [[Acadèmia Sueca]] mai dubtà que el premi d'eixe any quedava en les millors mans, com queda de manifest en el discurs pronunciat pel secretari general de dita acadèmia:
{{cita|L'Acadèmia Sueca, a l'otorgar el Premi Nobel de Lliteratura enguany a Rudyard Kipling, desija rendir homenage a la lliteratura d'Anglaterra, tan rica en glòries poètiques, i al major geni en el regne de la narrativa que eixe país ha produit en nostres temps.}}
En [[1909]], escriu ''Accions i reaccions''; en [[1910]] ''Rewards and Fairies'' (''Donyets i fades'') que inclou el seu poema més famos, «If». Se diu que Kipling se basà, per a escriure este poema, en les qualitats de dos dels seus grans amics, Cecil Rhodes i Jameson. En colaboració en Elsie Kipling compon una obra de teatre cridat ''La sentinela del port'', que fon estrenada en Londres, pero soles tingué unes poques posades en escena.
En els inicis de la primera década del [[sigle XX]], Kipling alertà, primer al seu rei, [[Jordi V]], i despuix a les atres nacions, que s'acostava una gran guerra, i que afectaria a tot lo món, per lo que havia que preparar els eixercits i estar alerta. El seu vaticini, encara que no era errat, no fon entés, i soles fon pres com una sobreexaltació del patriotisme que li caracterisava.
[[Image:Kipling TIME cover 19260927.jpg|thumb|250px|Kipling en la portada de la revista ''[[Time]] '' (27 de setembre de 1926)]]
[[Image:My Boy Jack John Kipling.jpg|thumb|left|200px|John Kipling en 1915]]
Pero la [[Primera Guerra Mundial]] esclatà, i el seu únic fill varó, [[John Kipling]], tingué que allistar-se en l'eixercit. John morí als 18 anys, en la primera batalla en la que prengué part, la [[Batalla de Loos]], en el front Occidental. La família estava consternada, no podien creure que ya havien soterrat a dos dels seus tres fills. Des de la mort de John, i fins la seua propia mort, Rudyard escomençà a desenrollar una [[Úlcera|úlcera gàstrica]]. En la rabia en la sanc per la pèrdua del seu fill, publicà articuls de guerra, recolectats en dos chicotets texts baix els noms de ''El nou eixercit en formacio'' (''The New Army in Training'') i ''França en guerra'' (''France at War''). Estos texts foren censurats, pel contingut irònic en contra de les estrategies militars de la [[Triple Entente]].
En l'any [[1917]], i en la mort del seu fill encara en el cap, se unix a la War Graves Commission, comissió establida en 1917, que s'encomanava de tramitar l'aplegada de cadavers dels combatents, d'enterrar-los en tots els honors corresponents i de mantindre les tombes en lo successiu. En esta llabor coneix personalment i se fa molt amic del rei d'Anglaterra [[Jordi V]]. El mateix any publica ''Una diversitat de criatures'' (''A Diversity of Creatures''), una colecció d'històries escrites abans de l'inici de la guerra i dos històries de l'any 1915; una d'elles, ''Mary Postgate'', considerat també com un dels millors contes de Kipling.
Entre [[1919]] i [[1930]] seguix publicant històries i contes, la majoria en temes de la Primera Guerra Mundial, com la recopilació ''Thy Servant a Dog'', una creativa serie de contes que consistia en la vida d'una família campestre anglesa, vista des de el punt de vista dels gossos de la família. Este és el seu últim treball creatiu, ya que la seua última publicació, ''Limits and Renewals'', és una espècie de document incriminatori contra alguns escritors.
=== Mort i llegat ===
En els últims anys de la seua vida, Rudyard i Carrie seguixen en la seua afició de parella recent casada: els viages, puix, novament estaven sols, ya que la seua única filla viva, Elsie, havia contret matrimoni en [[George Bambridge]], capità de l'eixercit irlandés. Els viages serviren a abdós per a oblidar-se un poc de les seues afeccions de salut.
Finalment, a conseqüencia a una hemorragia interna, Rudyard Kipling mor, el 18 de giner de 1936, deixant un enorme llegat de cinc noveles, més de 250 històries curtes i 800 pàgines de versos. Considerat com «L'escritor de l'Imperi», títul que sempre ho gaitejà, i que ho acompanyà incondicionalment en els seus últims dies de vida, potser els anglesos mai haurien sabut tant sobre la [[Colonialisme|vida colonial]] si este escritor no s'havese immiscuit un poc més en la vida de la considerada «una colonia més» del creixent imperi Britànic.
Per lo ilustre que era considerat Kipling en Anglaterra i tot el Regne Unit, a part d'haver-li brindat ell al seu imperi la glòria de posseir un Premi Nobel, i encara que a Kipling no li agradaven molt els premis i honors, decidí, junt a la seua viuda, ser soterrat en el "Poets Corner" de la [[Abadia de Westminster]], lloc reservat per als membres més ilustres de l'[[Imperi Britànic]], que jauen junt a reins i reines, i a on actualment descansen els seus restants.
== La sauvàstica ==
[[Image:Kipling swastika.png|thumb|Creu gammada sauvàstica de Kipling]]
S'ha dit que moltes de les més velles edicions dels llibres de Kipling tenen una [[sauvàstica]] 卍 impresa sobre les seues cobertes associades en una image del deu en cap d'elefant hindú, [[Ganesha]], pero s'ha desestimat la possibilitat de que Kipling fora simpatisant del moviment [[nazi]] que utilisava la [[esvàstica]] 卐 o creu gammada (per la lletra grega gamma Γ) de braços doblats en sentit horari. Kipling amprava la sauvàstica basat en el significat indi antic de bona sort i benestar. En els braços en sentit anti horari, la creu se denomina sauvàstica i no esvàstica.
Fins i tot abans de que els nazis pujaren al poder, Kipling ordenà al gravador llevar-ho del bloc d'impressió per a evitar que pensasen que ell els recolzava. A menys d'un any abans de la seua mort Kipling donà un discurs (titulat «Una illa indefensa») a la Real Societat de Sant Jordi, el [[6 de maig]] de [[1935]] advertint del perill de l'[[Alemanya nazi]] sobre el [[Regne Unit]].<ref>Rudyard Kipling, ''War Stories and Poems'' (Oxford Paperbacks, 1999), pp. xxiv–xxv.</ref>
== Obres ==
== Obres ==
Les obres més importants de Rudyard Kipling son:
Les obres més importants de Rudyard Kipling són:
{| class="wikitable"!Obra !!Publicat en!!Tipo d'Obra
{| class="wikitable"!Obra !!Publicat en!!Tipo d'Obra
|-
|-
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Rudyard_Kipling Rudyard Kipling]'''
{{Commonscat|Rudyard Kipling}}
* [http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/1907/kipling-bio.html#/ Biografia de Kipling en la pàgina web dels Premis Nobel]
{{Successió
{{Successió
[[Categoria:Novelistes]]
[[Categoria:Novelistes]]
[[Categoria:Poetes]]
[[Categoria:Poetes]]
[[Categoria:Premi Nobel]]
[[Categoria:Premis Nobel de Lliteratura]]