| | L’única filla que varen tindre Arnalda de Caboet i Arnau de Castellbò, Ermessenda embolicà encara més el conflicte. Ermessenda es casa en Roger Bernat II de Foix en l’any [[1202]]. Si fins ara parlàvem de tensions, en el casament estem davant d’una guerra oberta. El bisbe es negà a autorisar l’enllaç, pero el comte d’Urgell consegueix que els dos hòmens renuncien a una aliança matrimonial, lo que dona peu a continuar en les ceremònies de vassallage en el bisbe. Llavors, Ermessenda i Roger Bernat II de Foix tenen 2 fills, Roger IV de Foix i Esclarmonda de Foix. Al morir Ermessenda, esta deixa en el testament ([[1229]]) que traspassa les seues possessions al fill, Roger IV. Aixina, Andorra i el restant de possessions dels Caboet i Castellbò, aixina com les aliances en el bisbe passen directament baix els Foix. Roger IV de Foix decidix tindre 6 fills més, pero destacà u, Roger Bernat III, hereu de totes les terres acumulades fins ara a través de matrimonis: Andorra, les possessions del bisbe d’Urgell i les possessions de Foix. I com que la qüestió és d’anar adquirint encara més poder, Roger Bernat III es casa en Margarida de Bearn que tenia 7 anys en el moment de la ceremònia.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 58, 59}} | | L’única filla que varen tindre Arnalda de Caboet i Arnau de Castellbò, Ermessenda embolicà encara més el conflicte. Ermessenda es casa en Roger Bernat II de Foix en l’any [[1202]]. Si fins ara parlàvem de tensions, en el casament estem davant d’una guerra oberta. El bisbe es negà a autorisar l’enllaç, pero el comte d’Urgell consegueix que els dos hòmens renuncien a una aliança matrimonial, lo que dona peu a continuar en les ceremònies de vassallage en el bisbe. Llavors, Ermessenda i Roger Bernat II de Foix tenen 2 fills, Roger IV de Foix i Esclarmonda de Foix. Al morir Ermessenda, esta deixa en el testament ([[1229]]) que traspassa les seues possessions al fill, Roger IV. Aixina, Andorra i el restant de possessions dels Caboet i Castellbò, aixina com les aliances en el bisbe passen directament baix els Foix. Roger IV de Foix decidix tindre 6 fills més, pero destacà u, Roger Bernat III, hereu de totes les terres acumulades fins ara a través de matrimonis: Andorra, les possessions del bisbe d’Urgell i les possessions de Foix. I com que la qüestió és d’anar adquirint encara més poder, Roger Bernat III es casa en Margarida de Bearn que tenia 7 anys en el moment de la ceremònia.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 58, 59}} |
| − | Pero deu anys més tard, la pau encara no s’havia aconseguit entre el bisbe d’Urgell i el comte de Foix, entre atres motius, perqué en el pariage el comte de Foix queda àmpliament afavorit quan resulta que precisament el que es pretén és un repartiment igualitari del que s’hi exposa. A aquest motiu, s’hi va afegir la reconstrucció i l’ampliació del castell del Roc d'Enclar (al costat de l’Església de Sant Vienç d’Enclar que també va donar nom el castell) que havia ordenat el comte de Foix. El bisbe considerava que l’existència del castell atemptava contra els seus drets. L’any 1280 el comte de Foix encapçala un atre cop una Lliga de Barons contra el rei Pere II de Catalunya-Aragó. Vençut i capturat, haurà de renunciar al vescomtat de Castellbò. Pero poc després s’uneix a la campanya portada pel rei de França contra Pere II d’Aragó, el que crea noves diferències en el bisbe d'Urgell.
| |
| − | El segon Pariatge va ser signat, un altre cop en llatí, amb notari, l’escrivà Jaume Orig de Puigcerdà, i el 1288. En aquest es ratifiquen els punts de l’anterior i se n’hi afegeixen dos més:{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 60, 61}}
| |
| − | I en esta signatura se conseguix la pau definitiva que portarà este sistema de coprincipat fins als nostres dies. El document restarà un dels més solemnes d’Europa, ya que tindrà aprovació i ratificació papal i real. De llavors ençà cap dels dos coprínceps ha volgut reconstruir cap castell, raó per la qual hui en dia Andorra no pot presumir de castell com sí que ho poden fer els territoris veïns (ex.: [[Castell de Foix]] a l'[[Arieja]]). Tanmateix, sí que queden restes dels intents de construcció de castells abans dels pariages. És el cas, per eixemple, de la Torre dels Moros situada al poble de Les Bons (Encamp). Diu la llegenda que fon construït ya en temps d'invasió àrap i que l'esposa favorita del rei sarraí s'hi banyava, raó per la qual hui es parla del "bany de la reina mora". Ara be, deixant la llegenda a part, sí que es pot apreciar una torre a Encamp que fon un principi de castell construït provablement per Arnau de Castellbò.<ref>{{Ref-web|url = http://www.elperiodicdandorra.ad/opinio_blog/la-finestra-oberta/35138-histria-de-les-bons.html|títol = "Història de les Bons", per Sofia Fabiola Masegosa a La Finestra Oberta|consulta = |llengua = català|editor = |data = 17-07-14 (Periòdic d'Andorra)}}</ref>
| |
| − | L'Edat Baixa Mijana es convertix de sobte en els pariage en la consolidació del coprincipat, pero també, en l’ostentació de la Corona d’Aragó sobre Andorra. En un moment de crisis financera i patrimonial, el rei català reclama i exigix l'anexió d’Andorra (1334, 1365 i 1369), la percepció de la quèstia (1396 i 1397) i la prestació de servicis militars a la [[Guerra Civil Catalana]] (1462-1472). Malgrat estos intents, els coprínceps varen conseguir mantindre separada Andorra de [[Catalunya]] i [[França]]. En el temps atres amenaces a la independència ha anat sorgint, concretament vingudes d'[[Espanya]].
| |