Canvis

==== Unió dels drets de consenyoria dels comtes de Foix a la corona de França ====

==== Unió dels drets de consenyoria dels comtes de Foix a la corona de França ====

{{AP|Comtat de Foix}}

{{AP|Comtat de Foix}}

[[File:Possessions del comte de Foix abans de la seva unió amb Navarra.png|thumb|Possessions del Comte de Foix abans de la seva unió amb Navarra]]

[[File:Possessions del comte de Foix abans de la seva unió amb Navarra.png|thumb|Possessions del Comte de Foix abans de la seua unió en Navarra]]

El títol de copríncep que comparteixen el [[comte de Foix]] i el [[bisbe d'Urgell]] passarà per diverses mans al llarg de l'Edat Moderna del costat francès. El final d'aquest traspàs farà del rei de França copríncep d'Andorra. A partir d'aquest moment, el títol de copríncep seguirà mantenint-se a [[París]] baix [[monarquia]], [[monarquia parlamentària]], [[dictadura]] o [[república]]. Tanmateix, és interessant veure la línia evolutiva dels successors fins al rei francès. La filla de Gastó III, [[Isabel de Foix]], es casa amb Arquimbald de Grilly ([[comtat de Bigorra]]). La unió afegeix les possessions del comtat de Bigorra a les de Foix. Navarra i Aragó entren en guerra ([[Guerra civil catalana|Guerra Civil Catalana]]) per la successió del tron. Un cop Navarra és afegida a Aragó, Gastó IV es casa amb [[Elionor I de Navarra]], filla del rei d’Aragó [[Joan II el Gran]]. Caterina I de Navarra es casa amb Joan III Albert, donant per iniciada la dinastia dels Albert. L’última Albert, Joana III, es casa amb la família Borbó, concretament amb [[Antoni de Borbó]]. El 1562 esclaten les guerres de religió entre catòlics i protestants a França. França està governada per la dinastia dels Valois que és  catòlica, però Navarra està governada per protestants. La monarquia espanyola, per la seva banda, ha unit les corones d’Aragó i Castella. Castella i Aragó són precisament catòlics, contràriament a Navarra. S’inicia així també la guerra de religió a [[Les Espanyes]]. Quan [[Francesc II de França|Francesc II de Valois]] puja al tron només té 15 anys i tres famílies nobles comencen a esbatussar-se pel tron prenent com a excusa la religió. Així, es forma a França la [[Lliga catòlica|Lliga Catòlica]]. Arribats a [[Enric III de França|Enric III de França i Valois ]]<nowiki/>la corona francesa i catòlica té un problema: no hi ha descendència. La Lliga Catòlica busca llavors suports en la monarquia espanyola, cosa que es tradueix pel reconeixement del cardinal de Borbó com a hereu de la corona dels Valois. El problema amb aquest reconeixement és que el regne navarrès és protestant. S’inicia doncs la guerra entre [[Enric III de Navarra]] i Enric III de Valois. L’any 1589 finalment Enric III de Valois i Enric III de Navarra passen una aliança mitjançant la qual el navarrès esdevé hereu dels Valois i, per tant, rei de França. Poc després Enric III de Valois i de França és assassinat. La noblesa francesa es baralla doncs per la coronació perquè l’hereu legítim és protestant. El 1593 s’ha de convocar els [[Estats Generals de França|Estats-Generals]] alhora que Enric III de Navarra decideix convertir-se al [[catolicisme]]. La conversió fa que la noblesa francesa l’esculli com a rei, heretant d’aquesta manera el títol de copríncep d’Andorra vist que el seu pare, [[Antoni de Borbó]], havia heretat el títol a través de la seva dona, Joana III dels Albert.  Finalment l’any 1594 el rei navarrès pren el títol de rei de França baix el nom d’“[[Enric IV de França]]”. Els andorrans van cobrar protagonisme en aquests estats-generals, ja que es van negar que el governador de Foix intervingués en els afers andorrans, per molt que fos en nom del rei, considerant que el rei era l’únic senyor a qui tenien. L’any 1618 el Consell francès, és a dir, els assessors del rei [[Lluís XIII de França|Lluís XIII]], van resoldre el conflicte sorgit dels estats-generals dictaminant que el governador de Foix podia intervenir sobre els afers andorrans, sempre que respectés les particularitats (privilegis) andorranes. Vist que els bisbes no es poden casar, del costat episcopal, el títol de copríncep seguirà estant en mans del Bisbe d’Urgell. Tanmateix, serà el rei o reina d’Espanya qui els nomenaran perquè així li ho va demanar la monarquia espanyola al Papa [[Adrià VI]] l’any 1521.<ref>{{Ref-web|url = http://www.universalis.fr/encyclopedie/comte-de-foix/|títol = Història dels Comtes de Foix, lloc web de l'enciclopèdia www.universalis.fr|consulta = |llengua = francès|editor = Encyclopædia Universalis France|data = }}</ref>{{sfn|Llop Rovira|1998|p=50}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p=90, 91, 100, 101}}{{sfn|Jordi Planellas|2013|p = 40, 41}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 231, 235, 236, 237}}

El títul de copríncep que compartixen el [[comte de Foix]] i el [[bisbe d'Urgell]] passarà per diverses mans al llarc de l'Edat Moderna del costat francés. El final d'este traspàs farà del rei de França copríncep d'Andorra. A partir d'este moment, el títul de copríncep seguirà mantenint-se a [[París]] baix [[monarquia]], [[monarquia parlamentària]], [[dictadura]] o [[república]]. Tanmateix, és interessant vore la llínia evolutiva dels successors fins al rei francés. La filla de Gastó III, [[Isabel de Foix]], es casa en Arquimbald de Grilly ([[comtat de Bigorra]]). La unió afegix les possessions del comtat de Bigorra a les de Foix. Navarra i Aragó entren en guerra ([[Guerra civil catalana|Guerra Civil Catalana]]) per la successió del tron. Un cop Navarra és afegida a Aragó, Gastó IV es casa en [[Elionor I de Navarra]], filla del rei d’Aragó [[Joan II el Gran]]. Caterina I de Navarra es casa en Joan III Albert, donant per iniciada la dinastia dels Albert. L’última Albert, Joana III, es casa en la família Borbó, concretament amb [[Antoni de Borbó]]. El 1562 esclaten les guerres de religió entre catòlics i protestants a França. França està governada per la dinastia dels Valois que és  catòlica, però Navarra està governada per protestants. La monarquia espanyola, per la seua banda, ha unit les corones d’Aragó i Castella. Castella i Aragó són precisament catòlics, contràriament a Navarra. S’inicia així també la guerra de religió a [[Les Espanyes]]. Quan [[Francesc II de França|Francesc II de Valois]] puja al tro només té 15 anys i tres famílies nobles comencen a esbatussar-se pel tro prenent com a excusa la religió. Així, es forma a França la [[Lliga catòlica|Lliga Catòlica]]. Arribats a [[Enric III de França|Enric III de França i Valois ]]<nowiki/>la corona francesa i catòlica té un problema: no hi ha descendència. La Lliga Catòlica busca llavors soports en la monarquia espanyola, cosa que es traduïx pel reconeixement del cardinal de Borbó com a hereu de la corona dels Valois. El problema en este reconeiximent és que el regne navarrés és protestant. S’inicia doncs la guerra entre [[Enric III de Navarra]] i Enric III de Valois. L’any 1589 finalment Enric III de Valois i Enric III de Navarra passen una aliança per mig de la qual el navarrés esdevé hereu dels Valois i, per tant, rei de França. Poc després Enric III de Valois i de França és assessinat. La noblea francesa es baralla puix per la coronació perqué l’hereu legítim és protestant. El 1593 s’ha de convocar els [[Estats Generals de França|Estats-Generals]] alhora que Enric III de Navarra decideix convertir-se al [[catolicisme]]. La conversió fa que la noblesa francesa l'esculli com a rei, heretant d’aquesta manera el títul de copríncep d’Andorra vist que el seu pare, [[Antoni de Borbó]], havia heretat el títul a través de la seua dona, Joana III dels Albert.  Finalment l’any 1594 el rei navarrés pren el títol de rei de França baix el nom d’“[[Enric IV de França]]”. Els andorrans van cobrar protagonisme en estos estats-generals, ya que es van negar que el governador de Foix intervinguera en els assunts andorrans, per molt que fos en nom del rei, considerant que el rei era l’únic senyor a qui tenien. L’any 1618 el Consell francés, és a dir, els assessors del rei [[Lluís XIII de França|Lluís XIII]], van resoldre el conflicte sorgit dels estats-generals dictaminant que el governador de Foix podia intervindre sobre els assunts andorrans, sempre que respectés les particularitats (privilegis) andorranes. Vist que els bisbes no es poden casar, del costat episcopal, el títul de copríncep seguirà estant en mans del Bisbe d’Urgell. Tanmateix, serà el rei o reina d’Espanya qui els nomenaran perqué així li ho va demanar la monarquia espanyola al Papa [[Adrià VI]] l’any 1521.<ref>{{Ref-web|url = http://www.universalis.fr/encyclopedie/comte-de-foix/|títol = Història dels Comtes de Foix, lloc web de l'enciclopèdia www.universalis.fr|consulta = |llengua = francès|editor = Encyclopædia Universalis France|data = }}</ref>{{sfn|Llop Rovira|1998|p=50}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p=90, 91, 100, 101}}{{sfn|Jordi Planellas|2013|p = 40, 41}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 231, 235, 236, 237}}

====La Casa de la Vall====

====La Casa de la Vall====