6408
edicions
Canvis
→Baixa Edat Mitjana
==== Les Croades Càtars i la Corona d'Aragó====
==== Les Croades Càtars i la Corona d'Aragó====
[[File:Flag of Occitania.svg|thumb|Bandera occitana i símbol càtar.|left]]
[[File:Flag of Occitania.svg|thumb|Bandera occitana i símbol càtar.|left]]
[[Fitxer:Corona Aragó Espanya.svg|thumb|Aquesta és la cara que presentava la corona catalana després de les successives conquestes.]]
[[File:Corona Aragó Espanya.svg|thumb|Esta és la cara que presentava la corona catalana després de les successives conquestes.]]
Pero la cosa no es queda aquí, l’[[Església Catòlica]] promogué una [[croada]] contra els [[catarisme|càtars]] en Occitània (la [[Croada Albigesa]]) en la qual va animar al rei de [[França]] i la noblea francesa a prendre-hi part. Estes croades varen tindre repercussions en Andorra, abans pero és necessari fer un repàs pel conflicte.
El rei francès ya té la intenció d'annexionar-se el [[Llenguadoc]], per tant, la croada albigesa li venia com l’anell al dit. Al capdavant de l’exèrcit catòlic hi trobarem Simó de Montfort que en l'any [[1209]], i en gran brutalitat, va conquerir [[Besiers]] i [[Carcassona]] (els dos territoris del Llenguadoc). En l'any [[1213]] [[Pere el Catòlic]] d’Aragó patí una gran desfeta contra els catòlics. Pere és catòlic, però intervé per a protegir la Catalunya del Nort perquè a la llarga vol annexionar-la (un pla que va en contra del rei francès). [[Ramon de Tolosa]] és un rei tolerant, encara que ell hagi segut l'iniciador d'estes croades. Va enviar una carta al [[Papa]] [[Innocenci III]] fent-li part de la preocupació que tenia sobre l'avançament de la religió càtar en Tolosa. Al mateix temps, no farà res per a que caiguen els càtars. Aixina, tant ell com Roger Bernat de Foix varen acudir a ajudar el rei d’Aragó. Però, a pesar d'estos reforços, el catarisme va anar apagant-se, ya que entre els [[segle XIII|segles XIII]] i [[segle XIV|XIV]] l'[[Inquisició]] va sumar-se al cavall de batalla. El Papa va decidir ficar-la en marxa per a erradicar les [[heregies]], i el catarisme n'era una. Molts occitans càtars varen fugir cap a zona catalana per protegir-se d’esta massacre. Castellbò fou un lloc d’acolliment.
El rei francés ya té la intenció d'anexionar-se el [[Llenguadoc]], per tant, la croada albigesa li venia com l’anell al dit. Al capdavant de l'eixèrcit catòlic hi trobarem Simó de Montfort que en l'any [[1209]], i en gran brutalitat, va conquerir [[Besiers]] i [[Carcassona]] (els dos territoris del Llenguadoc). En l'any [[1213]] [[Pere el Catòlic]] d’Aragó patí una gran desfeta contra els catòlics. Pere és catòlic, pero intervé per a protegir la Catalunya del Nort perqué a la llarga vol anexionar-la (un pla que va en contra del rei francés). [[Ramon de Tolosa]] és un rei tolerant, encara que ell hagi segut l'iniciador d'estes croades. Va enviar una carta al [[Papa]] [[Innocenci III]] fent-li part de la preocupació que tenia sobre l'avançament de la religió càtar en Tolosa. Al mateix temps, no farà res per a que caiguen els càtars. Aixina, tant ell com Roger Bernat de Foix varen acodir a ajudar el rei d’Aragó. Però, a pesar d'estos reforços, el catarisme va anar apagant-se, ya que entre els [[segle XIII|segles XIII]] i [[segle XIV|XIV]] l'[[Inquisició]] va sumar-se al cavall de batalla. El Papa va decidir ficar-la en marxa per a erradicar les [[heregies]], i el catarisme n'era una. Molts occitans càtars varen fugir cap a zona catalana per protegir-se d’esta massacre. Castellbò fon un lloc d’acolliment.
==== Els Comtes de Foix ====
==== Els Comtes de Foix ====
Les baralles entre el bisbe d'Urgell i els Castellbò es varen intensificar en l’arribada del Comte de Foix, també càtar. Per a explicar l'irrupció dels comtes de Foix en l’escena andorrana és necessari tindre en conte les estratègies matrimonials dels grans llinages feudals catalans. Els Foix eren posseïdors d’un dels més grans dominis d'[[Occitània]], l’estratègia era baixar els [[Pirineus]] fins als contats catalans. Aixina, en plenes croades els Castellbò i els Foix s’alien contra els croats i protagonisen 3 campanyes militars (en [[1198]], en [[1202]] i en [[1205]]) en contra del bisbe d'Urgell i el comte de Barcelona, devastant pobles i esglésies com ara la Catedral de la Seu d'Urgell (residència del bisbe). Això els va valdre la reputació i condena d'hereges en l'any [[1237]] per part del bisbe d'Urgell. Però les campanyes varen seguir en saquejos per part dels comtes Ramon Roger de Foix i d’Arnau de Castellbò fins a l'any [[1239]].{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 58, 59}}
L’única filla que varen tindre Arnalda de Caboet i Arnau de Castellbò, Ermessenda embolicà encara més el conflicte. Ermessenda es casa en Roger Bernat II de Foix en l’any [[1202]]. Si fins ara parlàvem de tensions, en el casament estem davant d’una guerra oberta. El bisbe es va negar a autorisar l’enllaç, pero el comte d’Urgell consegueix que els dos hòmens renuncien a una aliança matrimonial, lo que dona peu a continuar en les ceremònies de vassallage en el bisbe. Llavors, Ermessenda i Roger Bernat II de Foix tenen 2 fills, Roger IV de Foix i Esclarmonda de Foix. Al morir Ermessenda, esta deixa en el testament ([[1229]]) que traspassa les seues possessions al fill, Roger IV. Aixina, Andorra i el restant de possessions dels Caboet i Castellbò, aixina com les aliances en el bisbe passen directament baix els Foix. Roger IV de Foix decidix tindre 6 fills més, pero destacà u, Roger Bernat III, hereu de totes les terres acumulades fins ara a través de matrimonis: Andorra, les possessions del bisbe d’Urgell i les possessions de Foix. I com que la qüestió és d’anar adquirint encara més poder, Roger Bernat III es casa en Margarida de Bearn que tenia 7 anys en el moment de la ceremònia.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 58, 59}}
L’única filla que varen tindre Arnalda de Caboet i Arnau de Castellbò, Ermessenda embolicà encara més el conflicte. Ermessenda es casa en Roger Bernat II de Foix en l’any [[1202]]. Si fins ara parlàvem de tensions, en el casament estem davant d’una guerra oberta. El bisbe es va negar a autorisar l’enllaç, però el comte d’Urgell consegueix que els dos hòmens renuncien a una aliança matrimonial, lo que dóna peu a continuar en les ceremònies de vassallage en el bisbe. Llavors, Ermessenda i Roger Bernat II de Foix tenen 2 fills, Roger IV de Foix i Esclarmonda de Foix. Al morir Ermessenda, esta deixa en el testament ([[1229]]) que traspassa les seues possessions al fill, Roger IV. Aixina, Andorra i el restant de possessions dels Caboet i Castellbò, aixina com les aliances en el bisbe passen directament baix els Foix. Roger IV de Foix decideix tindre 6 fills més, però destacà u, Roger Bernat III, hereu de totes les terres acumulades fins ara a través de matrimonis: Andorra, les possessions del bisbe d’Urgell i les possessions de Foix. I com que la qüestió és d’anar adquirint encara més poder, Roger Bernat III es casa en Margarida de Bearn que tenia 7 anys en el moment de la ceremònia.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 58, 59}}
==== El Pariage de 1278 ====
==== El Pariage de 1278 ====
[[Fitxer:Andorralavella04.jpg|thumb|150px|Monument commemoratiu del 7è aniversari de la signatura dels pariages. Obra de Luigi Terruggi, 1978; situat en la Plaça de la Vall, Andorra la Vella. ]]
[[Archiu:Andorralavella04.jpg|thumb|150px|Monument commemoratiu del 7è aniversari de la signatura dels pariages. Obra de Luigi Terruggi, 1978; situat en la Plaça de la Vall, Andorra la Vella. ]]
En tot este poder, decidix no renovar el vassallage que li deu al bisbe. En l'any [[1277]] el comte de Foix ocupa la Seu d’Urgell i encapçala la Lliga dels Barons en revolta contra el rei d’Aragó, ya que este entra a defendre al bisbe: és la guerra total!
En tot este poder, decidix no renovar el vassallage que li deu al bisbe. En l'any [[1277]] el comte de Foix ocupa la Seu d’Urgell i encapçala la Lliga dels Barons en revolta contra el rei d’Aragó, ya que este entra a defendre al bisbe: és la guerra total!