Canvis

54 bytes afegits ,  12:11 5 nov 2014
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  +
[[Image:Gammadecay-1.jpg|thumb|230px|Radiació gamma]]
 
La '''radiació gamma''' (que es representa en la lletra [[grec|grega]] [[gamma|γ]]) és una forma de [[radiació electromagnètica]], la més energètica de l'[[espectre electromagnètic]], és dir, es tracta dels [[fotons]] de [[llongitut d'ona]] més curta, o dit d'una atra manera dels fotons de [[freqüència]] més alta. Estos fotons són més energètics que els [[raigs X]], també nomenats raigs Röntgen, pel nom del seu descobridor, [[Wilhelm Röntgen|Wilhelm Conrad Röntgen]].
 
La '''radiació gamma''' (que es representa en la lletra [[grec|grega]] [[gamma|γ]]) és una forma de [[radiació electromagnètica]], la més energètica de l'[[espectre electromagnètic]], és dir, es tracta dels [[fotons]] de [[llongitut d'ona]] més curta, o dit d'una atra manera dels fotons de [[freqüència]] més alta. Estos fotons són més energètics que els [[raigs X]], també nomenats raigs Röntgen, pel nom del seu descobridor, [[Wilhelm Röntgen|Wilhelm Conrad Röntgen]].
      
L'[[energia]] d'este tipo de radiació s'acostuma a mesurar en [[Electró volt|megaeletró volts]] (MeV). Un Mev correspon a fotons gamma de llongituts d'ona inferiors a 10<sup>-11</sup> m o freqüències superiors a 10<sup>19</sup> Hz. La radiació gamma va ser descoberta en l'any [[1900]] pel [[Química|químic]] [[França|francés]] [[Paul Villard]] mentres estudiava l'[[urani]].
 
L'[[energia]] d'este tipo de radiació s'acostuma a mesurar en [[Electró volt|megaeletró volts]] (MeV). Un Mev correspon a fotons gamma de llongituts d'ona inferiors a 10<sup>-11</sup> m o freqüències superiors a 10<sup>19</sup> Hz. La radiació gamma va ser descoberta en l'any [[1900]] pel [[Química|químic]] [[França|francés]] [[Paul Villard]] mentres estudiava l'[[urani]].
8229

edicions