Canvis

{{AP|Museu Casa Cristo}}

{{AP|Museu Casa Cristo}}

[[File:Església de Santa Coloma - 28.jpg|left|thumb|Retaule de l'Església de Sta. Coloma (parròquia d'Andorra la Vella).]]

[[File:Església de Santa Coloma - 28.jpg|left|thumb|Retaule de l'Església de Sta. Coloma (parròquia d'Andorra la Vella).]]

Els diferents corrents artístics i polítics de l’època moderna a Andorra arriben de manera desigual. És per aquest motiu que l’art a país fou molt discret, amb poquíssims canvis. Políticament parlant, les idees de la [[Il·lustració|''Il·lustració'']] franceses es veuen reflectides en la necessitat de recopilar la història, la geografia,... del país. Mostra d’això és la redacció del [[Manual Digest]] i el [[Politar Andorrà]]. Els andorrans van utilitzar doncs la tècnica de l’[[Enciclopèdia]] dels ''phylosophes ''per protegir-se de les conseqüències derivades de la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]]. Ara bé, hi ha una diferència entre els il·lustrats i els andorrans, que utilitzen un to conservador i religiós en aquests compendis.{{sfn|Llop Rovira|1998|p = 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 65,}}{{sfn|Jordi Planellas|2013|p = 43}}  

Els diferents corrents artístics i polítics de l’época moderna en Andorra arriben de manera desigual. És per este motiu que l’art en el país fon molt discret, en poquíssims canvis. Les idees de la [[Il·lustració|''Il·lustració'']] franceses es veuen reflectides en la necessitat de recopilar l'història, la geografia,... del país. Els andorrans varen utilisar puix la tècnica de l’[[Enciclopèdia]] dels ''phylosophes ''per protegir-se de les conseqüències derivades de la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]]. {{sfn|Llop Rovira|1998|p = 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 65,}}{{sfn|Jordi Planellas|2013|p = 43}}  

Pel que fa a la vessant artística, el territori nacional no va gaudir ben bé ni del [[renaixement]], ni del [[barroc]]. L’aïllament de la societat andorrana envers la resta de països va fer que se seguís construint i imitant el [[romànic]]. Tot i així, l’enriquiment econòmic del final de l’època moderna va portar el país la construcció de [[retaule|retaules]] (com ara el retaule barroc de l’Alatar Major de St. Serni de Canillo) per decorar les esglésies romàniques d’Andorra. També l’ampliació d’esglésies ja construïdes amb capelles laterals, canvis en els abissos semicirculars que es transformen en quadrats i on se’ls canvia l’orientació. Les esglésies parroquials d’Ordino, Canillo i la Massa en són bones proves. Gràcies a la indústria del ferro, a més, s’incorporen a les esglésies reixes, com ara a St. Climent de Pal i a [[Sant Joan de Caselles|St. Joan de Caselles]].  Els retaules andorrans són de fusta, de petites dimensions i d’estructura d’un sol pla a causa de les mides modestes de les esglésies. El segle XVI els retaules presenten dues tendències: la [[gòtic|gòtica]] (com el retaule de St. Maria d’Encamp), i la renaixentista (com ara a St. Joan de Caselles). El segle XVII algunes esglésies comencen a embellir l’altar major i les capelles laterals amb retaules d’estil barroc (com el retaule de St. Joan Baptista de l’església de St. Esteve de la capital). Els temes més representats són el martiri i purgatori, la [[Passió de Crist]], els arcàngels Miquel i Gabriel o Mare de Déu.{{sfn|Llop Rovira|1998|p = 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 65,}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 118, 119, 122, 123, 124, 125, 150 a 165}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 284 a 315}}   

Pel que fa a la vessant artística, el territori nacional no va gaudir ben bé ni del [[renaixement]], ni del [[barroc]]. L’aïllament de la societat andorrana envers la resta de països va fer que se seguira construint i imitant el [[romànic]]. .{{sfn|Llop Rovira|1998|p = 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 65,}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 118, 119, 122, 123, 124, 125, 150 a 165}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 284 a 315}}   

Pel que fa l’[[arquitectura civil]], el territori nacional veu com es construeixen les primeres grans cases de famílies benestants en pedra, de les quals han perdurat alguns exemples rellevants: la [[Casa de la Vall]] i la casa dels [[Guillem d'Areny-Plandolit|Areny-Plandolit]], una família noble andorrana. Les cases tradicionals andorranes són cases senzilles, adaptades al terreny i a l’economia muntanyenca. Les  parets són de pedra, les façanes pobres, amb fusta per construir-hi escales, portes, finestres,... El segle XVI i XVII es caracteritza per cases d’un o dos pisis, i més cap al final del s. XVIII apareixen cases de tres pisos. Cada nivell tenia una funció. La [[borda]], per la seva banda, s’ha d’entendre com un edifici complementari a l’activitat econòmica de la casa. Per això se situava normalment a mitja muntanya.{{sfn|Llop Rovira|1998|p = 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 65,}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 142, 143, 144, 145}}

Pel que fa l’[[arquitectura civil]], el territori nacional veu com es construeixen les primeres grans cases de famílies benestants en pedra. Les cases tradicionals andorranes són cases senzilles, adaptades al terreny i a l’economia. {{sfn|Llop Rovira|1998|p = 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 65,}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 142, 143, 144, 145}}

===Segles XVI i XVII===

===Segles XVI i XVII===