Canvis

====Manteniment de la llengua malgrat tot====

====Manteniment de la llengua malgrat tot====

{{AP|Decadència|Vergonha}}

{{AP|Decadència|Vergonha}}

[[Fitxer:SpeakFrenchBeClean.jpg|thumb|"Parleu francès, no us embruteu", inscripció en una escola nord-catalana, a Aiguatèbia i Talau.

[[Archiu:SpeakFrenchBeClean.jpg|thumb|"Parleu francés, no us embruteu", inscripció en una escola nort-catalana, en Aiguatèbia i Talau. Des del segle XVIII i encara ara França ha volgut uniformisar la llengua de tots els seus territoris per mig de la prohibició, la humiliació, la desaparició de topònims, gentilicis i noms de les llengües diferents al francés (tot són ''patuès'') a més d'atres mètodos propis de tots els genocidis llingüístics.]]  

Des del segle XVIII i encara ara França ha volgut uniformitzar la llengua de tots els seus territoris per mitjà de la prohibició, la humiliació, la desaparició de topònims, gentilicis i noms de les llengües diferentes al francès (tot són ''patuès'') a més d'altres mètodes propis de tots els genocidis lingüístics.]]  

Durant els segles s. XVI i XVII el [[català]] ha substituït completament el llatí i continua essent la llengua d’ús popular a tots els nivells: relació familiar, a l’església, a l’administració,... sigui a [[Andorra]], com a la resta de territoris catalanoparlants.<ref name=":0">{{Ref-web|url = http://webs.racocatala.cat/cat1714/d/histcat.pdf|títol = Història de la Llengua Catalana|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> La prova més evident d’això a Andorra és la redacció del [[Manual Digest]], [[Politar Andorrà]] i Llibres de Privilegis. Tots van ser redactats en llengua catalana.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=59, 57, 56, 48, 47}} No obstant això, a Andorra hi devia haver gent que sabia parlar [[francès]], ja que el Consell d’Estat del rei francès redactava els decrets concernents a Andorra en francès; i lògicament calia algú per entendre’ls.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=26}}  

Durant els segles s. XVI i XVII el [[català]] ha substituït completament el llatí i continua essent la llengua d’ús popular a tots els nivells: relació familiar, a l’església, a l’administració,... sigui a [[Andorra]], com a la resta de territoris catalanoparlants.<ref name=":0">{{Ref-web|url = http://webs.racocatala.cat/cat1714/d/histcat.pdf|títol = Història de la Llengua Catalana|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> La prova més evident d’això a Andorra és la redacció del [[Manual Digest]], [[Politar Andorrà]] i Llibres de Privilegis. Tots van ser redactats en llengua catalana.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=59, 57, 56, 48, 47}} No obstant això, a Andorra hi devia haver gent que sabia parlar [[francès]], ja que el Consell d’Estat del rei francès redactava els decrets concernents a Andorra en francès; i lògicament calia algú per entendre’ls.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=26}}