Canvis

12 bytes afegits ,  12:44 31 oct 2014
m
Llínea 73: Llínea 73:     
== Darrers anys ==
 
== Darrers anys ==
[[Fitxer:Solvay1933Large.jpg|right|thumb|300px|Setena Conferència Solvay de [[1933]]. Podem veure Marie Curie asseguda la cinquena per l'esquerra (al centre de la imatge) entre A. Joffe i [[Paul Langevin]]]]
+
[[Fitxer:Solvay1933Large.jpg|right|thumb|300px|Setena Conferència Solvay de [[1933]]. Podem veure a Marie Curie asseguda la cinquena per l'esquerra (al centre de la image) entre A. Joffe i [[Paul Langevin]]]]
Després de la mort del seu marit, va tenir un romanç en el [[físic]] [[Paul Langevin]], que era casat, la qual cosa va resultar un escàndol periodístic en tints [[Xenofòbia|xenòfobs]].<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Marie Curie». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 67 (maig 2008), p. 14. ISSN 1695-2014</ref>
+
Després de la mort del seu marit, va tindre un romanç en el [[físic]] [[Paul Langevin]], que estava casat, lo que va resultar un escàndal periodístic en tints [[Xenofòbia|xenòfobs]].<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Marie Curie». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 67 (maig 2008), p. 14. ISSN 1695-2014</ref>
   −
Durant la [[Primera Guerra Mundial]] Curie va proposar l'ús de la radiografia mòbil per al tractament de soldats ferits. El [[1921]] va publicar un llibre (''La radiologie et la guerre''), va visitar els [[Estats Units]], on fou rebuda triomfalment, en la intenció de recaptar fons per a la investigació científica. En els seus últims anys fou assetjada per molts físics i productors de cosmètics, que van usar material radioactiu sense precaucions.
+
Durant la [[Primera Guerra Mundial]] Curie va proposar l'ús de la radiografia mòbil per al tractament de soldats ferits. En l'any [[1921]] va publicar un llibre (''La radiologie et la guerre''), va visitar els [[Estats Units]], a on fon rebuda triomfalment, en l'intenció de recaptar fons per a l'investigació científica. En els seus últims anys fou assetjada per molts físics i productors de cosmètics, que varen usar material radioactiu sense precaucions.
   −
Curie va [[morir]] prop de la ciutat francesa de [[Salanches]] el [[4 de juliol]] de [[1934]] a conseqüència d'una [[leucèmia]], deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball. En Pierre Curie tingué dues filles, una de les quals [[Irène Joliot-Curie]] fou guardonada en el Premi Nobel en Química l'any 1935, juntament en el seu espòs [[Frédéric Joliot-Curie]]. El [[21 d'abril]] de [[1995]] les seves restes foren traslladades del panteó familiar al [[Panteó de París]] juntament en les del seu espòs.
+
Curie va [[morir]] prop de la ciutat francesa de [[Salanches]] el [[4 de juliol]] de [[1934]] a conseqüència d'una [[leucèmia]], deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball. En Pierre Curie tingué dos filles, una de les quals [[Irène Joliot-Curie]] fou guardonada en el Premi Nobel en Química en l'any [[1935]], juntament en el seu espòs [[Frédéric Joliot-Curie]]. El [[21 d'abril]] de [[1995]] els seus restos foren traslladades del panteó familiar al [[Panteó de París]] juntament en els del seu espòs.
    
== Reconeixements ==
 
== Reconeixements ==
121 173

edicions