Canvis

Tot i que Graham Greene mai no va voler ser descrit com a "novelista [[catolicisme|catòlic]]", la seua religiositat dona forma a la majoria de les seues noveles i gran part de les seues obres més rellevants (''Brighton Rock'', ''The Heart of the Matter'' o ''The Power and the Glory''), tant en el contingut com en les preocupacions que contenen, són explícitament catòliques.<ref name=mcgowin>[http://www.eclectica.org/v8n4/mcgowin_greene.html Graham Greene, The Major Novels: A Centenary] by [[Kevin McGowin]], ''[[Eclectica Magazine]]''</ref> El [[trastorn bipolar]] que l'escritor aparentment patia també va deixar una forta calcigada en la seua vida com en la seua obra.<ref>[http://entertainment.timesonline.co.uk/tol/arts_and_entertainment/books/article2439198.ece Extract from Graham Greene: A Life in Letters edited by Richard Greene], ''The Times'', 13 de setembre 2007.</ref> En una carta a la seva dona Vivien explicava que tenia "un caràcter profundament opost a la vida domèstica normal" i que "per desgràcia, la malaltia també és el meu material".<ref>{{Cite web|url=http://www.smh.com.au/news/book-reviews/graham-greene-a-life-in-letters/2007/11/30/1196394602841.html?page=2 |title=Graham Greene: A Life In Letters – Book Reviews – Books – Entertainment |work=Sydney Morning Herald |date=30 de novembre 2007 |accessdate=2 de juni 2010}}</ref>

Tot i que Graham Greene mai no va voler ser descrit com a "novelista [[catolicisme|catòlic]]", la seua religiositat dona forma a la majoria de les seues noveles i gran part de les seues obres més rellevants (''Brighton Rock'', ''The Heart of the Matter'' o ''The Power and the Glory''), tant en el contingut com en les preocupacions que contenen, són explícitament catòliques.<ref name=mcgowin>[http://www.eclectica.org/v8n4/mcgowin_greene.html Graham Greene, The Major Novels: A Centenary] by [[Kevin McGowin]], ''[[Eclectica Magazine]]''</ref> El [[trastorn bipolar]] que l'escritor aparentment patia també va deixar una forta calcigada en la seua vida com en la seua obra.<ref>[http://entertainment.timesonline.co.uk/tol/arts_and_entertainment/books/article2439198.ece Extract from Graham Greene: A Life in Letters edited by Richard Greene], ''The Times'', 13 de setembre 2007.</ref> En una carta a la seva dona Vivien explicava que tenia "un caràcter profundament opost a la vida domèstica normal" i que "per desgràcia, la malaltia també és el meu material".<ref>{{Cite web|url=http://www.smh.com.au/news/book-reviews/graham-greene-a-life-in-letters/2007/11/30/1196394602841.html?page=2 |title=Graham Greene: A Life In Letters – Book Reviews – Books – Entertainment |work=Sydney Morning Herald |date=30 de novembre 2007 |accessdate=2 de juni 2010}}</ref>

A més de la seua tasca com a escritor, Graham Greene va treballar d'agent per a l'[[MI6]], el servici d'inteligència britànic, que es serviren de la seua àmplia experiència en països llunyans, instalant-lo a [[Sierra Leone]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]. La seua germana [[Elisabeth Dennys]] fon qui el va reclutar per a l'agència. El seu supervisor i amic personal, [[Kim Philby]], més tart seria acusat d'haver servit d'[[agent doble]] per a la [[Unió Soviètica]].<ref>{{format ref}} http://www.guardian.co.uk/news/1999/feb/10/guardianobituaries</ref>

A més de la seua tasca com a escritor, Graham Greene va treballar d'agent per a l'[[MI6]], el servici d'inteligència britànic, que es serviren de la seua àmplia experiència en països lluntans, instalant-lo en [[Sierra Leone]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]. La seua germana [[Elisabeth Dennys]] fon qui el va reclutar per a l'agència. El seu supervisor i amic personal, [[Kim Philby]], més tart seria acusat d'haver servit d'[[agent doble]] per a la [[Unió Soviètica]].<ref>{{format ref}} http://www.guardian.co.uk/news/1999/feb/10/guardianobituaries</ref>

== Referècnies ==

== Referències ==

<references/>

<references/>