6408
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «L''''oceanografia''' De vegades és també nomenada '''oceanologia''' o '''ciències marines''' és una disciplina científica centrada en l'estud...».
L''''oceanografia''' De vegades és també nomenada '''oceanologia''' o '''ciències marines''' és una [[Ciència|disciplina científica]] centrada en l'estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produïxen en l'[[oceà]], les mars i les zones que llimiten en l'[[atmòsfera terrestre|atmòsfera]], el fons i les terres emergides sugerint una interconexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics.
La paraula «oceanografia» fon acunyada per primer cop l'any [[1584]], del francés ''océanographie'', pero va tenir una vida curta. L'any [[1880]] retorna l'alemany com ''oceanographie''. En esta mateixa época sorgien correlativament en atres llengües ''oceanography'', en anglés; ''oceanografía'', en espanyol. En la llengua portuguesa, la paraula ''oceanografia'' apareix al final del [[segle XIX]].
'''Ciències del mar''' és una llicenciatura que consta de 5 cursos. S'impartixen les assignatures de [[biologia marina]], [[matemàtiques]], [[estadística]], [[oceanografia]] [[física]] (descriptiva), mètodos en oceanografia, [[química]] de les dissolucions aquoses, [[mecànica de fluïts]] geofísics, [[microbiologia]] i [[parasitologia]], [[geofísica]], [[sedimentologia]] i [[paleontologia]] marina, [[tectònica de plaques]], dinàmica marina i oceanografia química durant el primer cicle (3 anys); i [[aqüicultura]], oceanografia ambiental, planificació i gestió del mig marí i litoral, [[ingenieria]] de costes, [[mig ambient]] i [[contaminació del mig marí]], explotació i [[economia]] de recursos marins, recursos minerals marins i instalacions marines durant el segon cicle (2 anys). De moment, esta llicenciatura només s'impartix en les universitats de [[Vigo]], [[Cadis]], [[Sevilla]], [[las Palmas de Gran Canaria]] i [[Universitat d'Alacant|Alacant]].
La vocació de científic marí normalment està relacionada en la variant de biologia marina, pero no només hi ha peixos al mar. Tenint en conte que el 70% del planeta terra l'ocupen mars i oceans és llògic pensar que moltes de les respostes en quan la dinàmica del planeta les podem trobar al mar, per no dir totes. Per eixemple, en el cicle hidrològic i els diferents cicles de diferents composts químics tan importants per la nostra biosfera com el diòxit de carbono el mar té un important paper com a reservori i distribució espacial d'estos elements. El clima, des del regional fins al global, està controlat per la presència o no del mar i les seues corrents marines que ajuden a distribució de la calor entre zones separades per milers de quilòmetres.
En l'àmbit de la geologia també el mar és objecte d'estudi, ya que la major part del material sedimentari provinent de l'erosió i transport als continents és depositat a les conques marines donant a lloc a un important registre geològic.
{{Ciències naturals}}
[[Categoria:Oceanografia| ]]
La paraula «oceanografia» fon acunyada per primer cop l'any [[1584]], del francés ''océanographie'', pero va tenir una vida curta. L'any [[1880]] retorna l'alemany com ''oceanographie''. En esta mateixa época sorgien correlativament en atres llengües ''oceanography'', en anglés; ''oceanografía'', en espanyol. En la llengua portuguesa, la paraula ''oceanografia'' apareix al final del [[segle XIX]].
'''Ciències del mar''' és una llicenciatura que consta de 5 cursos. S'impartixen les assignatures de [[biologia marina]], [[matemàtiques]], [[estadística]], [[oceanografia]] [[física]] (descriptiva), mètodos en oceanografia, [[química]] de les dissolucions aquoses, [[mecànica de fluïts]] geofísics, [[microbiologia]] i [[parasitologia]], [[geofísica]], [[sedimentologia]] i [[paleontologia]] marina, [[tectònica de plaques]], dinàmica marina i oceanografia química durant el primer cicle (3 anys); i [[aqüicultura]], oceanografia ambiental, planificació i gestió del mig marí i litoral, [[ingenieria]] de costes, [[mig ambient]] i [[contaminació del mig marí]], explotació i [[economia]] de recursos marins, recursos minerals marins i instalacions marines durant el segon cicle (2 anys). De moment, esta llicenciatura només s'impartix en les universitats de [[Vigo]], [[Cadis]], [[Sevilla]], [[las Palmas de Gran Canaria]] i [[Universitat d'Alacant|Alacant]].
La vocació de científic marí normalment està relacionada en la variant de biologia marina, pero no només hi ha peixos al mar. Tenint en conte que el 70% del planeta terra l'ocupen mars i oceans és llògic pensar que moltes de les respostes en quan la dinàmica del planeta les podem trobar al mar, per no dir totes. Per eixemple, en el cicle hidrològic i els diferents cicles de diferents composts químics tan importants per la nostra biosfera com el diòxit de carbono el mar té un important paper com a reservori i distribució espacial d'estos elements. El clima, des del regional fins al global, està controlat per la presència o no del mar i les seues corrents marines que ajuden a distribució de la calor entre zones separades per milers de quilòmetres.
En l'àmbit de la geologia també el mar és objecte d'estudi, ya que la major part del material sedimentari provinent de l'erosió i transport als continents és depositat a les conques marines donant a lloc a un important registre geològic.
{{Ciències naturals}}
[[Categoria:Oceanografia| ]]