Canvis

16 bytes afegits ,  11:47 25 oct 2014
m
Llínea 77: Llínea 77:     
====Caiguda de Roma (l'Andorra visigoda)====
 
====Caiguda de Roma (l'Andorra visigoda)====
[[File:Divisió de la Gàl·lia el 481.svg|thumb|Andorra esdevé visigoda un cop instal·lats francs i visigots.]]
+
[[File:Divisió de la Gàl·lia el 481.svg|thumb|Andorra va ser visigoda una vegada instalats francs i visigots.]]
L’inici de l’Edat Medieval comença en la Caiguda de Roma. Els diferents pobles germànics, anomenats “[[bàrbars]]” pels romans, que es varen instal·lar al nord i est d’Europa durant el Ferro baixen cap a la mediterrània fugint dels huns, provinents de les estepes del nord d'[[Europa]]. Les tensions entre ambdós són tals que envaeixen Roma desestabilitzant-la i propiciant la seua caiguda. Vers l’any 395 Roma es va segregar en dos (Imperi d’Orient i Imperi d’Occident), incapaç de fer front als nouvinguts. Tenint Roma dividida, els “bàrbars” maten l’últim emperador, Ròmul, l’any 476. L’Imperi d’Orient es converteix progressivament en Imperi Bizantí, mentre que l'atra banda veu com dos pobles germànics van prenent protagonisme. Estem parlant dels [[francs]] i dels [[visigots]], claus en la història d’Andorra.  
+
L’inici de l’Edat Medieval comença en la Caiguda de Roma. Els diferents pobles germànics, nomenats “[[bàrbars]]” pels romans, que es varen instalar al nort i est d’Europa durant la Edat del Ferro baixen cap a la mediterrànea fugint dels huns, provinents de les estepes del nort d'[[Europa]]. Les tensions entre els dos són tals que envaeixen Roma desestabilisant-la i propiciant la seua caiguda. Vers l’any 395 Roma es va segregar en dos (Imperi d’Orient i Imperi d’Occident), incapaç de fer front als nouvinguts. Tenint Roma dividida, els “bàrbars” maten a l’últim emperador, Ròmul, en l’any 476. L’Imperi d’Orient es convertix progressivament en Imperi Bizantí, mentres que l'atra banda veu com dos pobles germànics van prenent protagonisme. Estem parlant dels [[francs]] i dels [[visigots]], claus en l'història d’Andorra.  
   −
Els ''Visigots'' envaeixen la península Ibèrica creant el [[Visigots|Regne Visigot d’Hispània]] l’any [[572]], que s'estenia fins a [[Narbona]]. A poc a poc van adoptant alguns aspectes de la cultura romana, com ara la llengua i la religió cristiana. A [[la Seu d'Urgell]] ([[Catalunya]]) hi instal·len una Seu Episcopal. Segons el [[Manual Digest]] Andorra va estar sota el domini visigot durant uns 200 anys. És en aquest moment en què es produeix la [[cristianització]] d’Andorra. L’emperador bizantí [[Justinià I]], preocupat per recuperar l’esplendor del que fou [[Antiga Roma|Roma]], avança i recupera el sud-est d’[[Hispània]] als visigots. Ara bé, la caiguda dels visigots és responsabilitat en un primer temps dels francs i després de l’Imperi musulmà que al 711 s’apodera d’Hispània creant l’[[Al-Àndalus]]. Andorra quedarà exempta d’aquestes invasions gràcies als [[francs]].
+
Els ''Visigots'' invadixen la [[Península Ibèrica]] creant el [[Visigots|Regne Visigot d’Hispània]] en l’any [[572]], que s'estenia fins a [[Narbona]]. Poquet a poquet van adoptant alguns aspectes de la cultura romana, com ara la llengua i la religió cristiana. En [[la Seu d'Urgell]] ([[Catalunya]]) hi instalen una Seu Episcopal. Segons el [[Manual Digest]] Andorra va estar baix el domini visigot durant uns 200 anys. És en este moment quan es produix la [[cristianització]] d’Andorra. L’emperador bizantí [[Justinià I]], preocupat per recuperar l’esplendor de lo que fon [[Antiga Roma|Roma]], avança i recupera el sur-est d’[[Hispània]] als visigots. Ara bé, la caiguda dels visigots és responsabilitat en un primer temps dels francs i després de l’Imperi musulmà que en l'any 711 s’apodera d’Hispània creant l’[[Al-Àndalus]]. Andorra quedarà fora d’estes invasions gràcies als [[francs]].
   −
Els ''Francs'' varen ocupar la [[Gàl·lia]] romana (avui [[França]], [[Bèlgica]], [[Països Baixos]], [[Luxemburg]], [[Mònaco]], part de [[Suïssa]] i d’[[Alemanya]]). Venien del [[Rin]] i volien un reialment europeu equiparable a la grandiositat de l’Imperi Romà. Per arribar-hi, en un principi varen aliar-se en Roma en contra dels visigots i dels huns. Ràpidament, però, s’hi varen girar en contra. [[Clodoveu I|Clovis I]], el primer rei important dels francs, va ser el responsable d’aquest gir. Sotmet Roma a la batalla de [[Soissons]] i després s’uneix a les tribus germàniques dels voltants casant-s’hi o barallant-s’hi; tot això en contra dels visigots. És el cas de [[Clotilde de Borgonya]] (de [[cristianisme|confessió cristiana]]), neta del rei [[burgundi]], en qui es casa l’any 493. Després del casament combat contra els Visigots a [[Vouillé (Viena)|Vouillé]], i contra els alamans a Tolbiac. A Tolbiac promet que si aconsegueix la victòria es converteix al cristianisme. Les dues batalles són un èxit i compleix la promesa. [[Andorra]] deixa de dependre dels visigots i es queda sota domini franc. El [[Papa de Roma]] decideix batejar Clovis a [[Reims]] per honorar aquest acte. Així, es dóna per inaugurada la nova capital cristiana, [[París]], que compartirà títol en [[Constantinoble]] i [[Roma]]. Tot plegat dins la [[dinastia Merovíngia]], nom que prové de l’avi de Clovis, [[Meroveu]].
+
Els ''Francs'' varen ocupar la [[Gàlia]] romana (hui [[França]], [[Bèlgica]], [[Països Baixos]], [[Luxemburg]], [[Mònaco]], part de [[Suïssa]] i d’[[Alemanya]]). Venien del [[Rin]] i volien un reialment europeu equiparable a la grandiositat de l’Imperi Romà. Per arribar-hi, en un principi varen aliar-se en Roma en contra dels visigots i dels huns. Ràpidament, pero, s’hi varen girar en contra. [[Clodoveu I|Clovis I]], el primer rei important dels francs, va ser el responsable d’este gir. Sotmet Roma a la batalla de [[Soissons]] i després s’unix a les tribus germàniques dels voltants casant-s’hi o barallant-s’hi; encara que en contra dels visigots. És el cas de [[Clotilde de Borgonya]] (de [[cristianisme|confessió cristiana]]), neta del rei [[burgundi]], en qui es casa en l’any [[493]]. Després del casament combat contra els Visigots en [[Vouillé (Viena)|Vouillé]], i contra els alamans en Tolbiac. En Tolbiac promet que si consegueix la victòria es convertirà al cristianisme. Les dos batalles són un èxit i complix la promesa. [[Andorra]] deixa de dependre dels visigots i es queda baix domini franc. El [[Papa]] de Roma decidix batejar a Clovis en [[Reims]] per honorar este acte. Aixina, es dóna per inaugurada la nova capital cristiana, [[París]], que compartirà títul en [[Constantinoble]] i [[Roma]]. Tot plegat dins de la [[dinastia Merovíngia]], nom que prové del yayo de Clovis, [[Meroveu]].
    
==== La llegenda de Carlemany (l'Andorra franca) ====
 
==== La llegenda de Carlemany (l'Andorra franca) ====
124 431

edicions