Canvis

==Edat Antiga==

==Edat Antiga==

En Andorra a causa de l'aïllament geogràfic que produix la serralada dels Pirineus la població que l'habitava s'anava adaptant als canvis exteriors de manera lenta, com ya s'ha explicat en l'Edat del Bronze (vejau més amunt). Per esta raó es tenen molt poques restes de l’[[Imperi Romà]] i de la Cultura Ibèrica a Andorra. També, el país també fon objecte de la invasió romana en els efectes que això comporta.

En Andorra a causa de l'aïllament geogràfic que produix la serralada dels Pirineus la població que l'habitava s'anava adaptant als canvis exteriors de manera lenta, com ya s'ha explicat en l'Edat del Bronze (vore més amunt). Per esta raó es tenen molt poques restos de l’[[Imperi Romà]] i de la Cultura Ibèrica en Andorra. També, el país també fon objecte de la invasió romana en els efectes que això comporta.

Les fonts de l’época romana nombren la zona pirinenca com un espai únic i global que comprén les actuals comarques de la [[Cerdanya]], l’[[Alt Urgell]] i [[Andorra]]. Pels romans, els Pirineus tenien un interés estratègic militar i comercial. Andorra s'ha de situar en este domini com una marca de defensa.{{sfn|Armengol Aleix2009}} L’existència d’una ret viària (en la qual trobem la ''[[Strata Ceretana]]'', situada en [[Llívia]]) que travessa els Pirineus de nort a sur va fer que el país no quedara al marge de Roma. Andorra, dins d’esta ret, estaria comunicada directament en la plana de l’Urgellet –seguint el Valira– a través d’una via natural que permetria l’arribada de mercaderies i persones.  

Les fonts de l’época romana nombren la zona pirinenca com un espai únic i global que comprén les actuals comarques de la [[Cerdanya]], l’[[Alt Urgell]] i [[Andorra]]. Pels romans, els Pirineus tenien un interés estratègic militar i comercial. Andorra s'ha de situar en este domini com una marca de defensa.{{sfn|Armengol Aleix2009}} L’existència d’una ret viària (en la qual trobem la ''[[Strata Ceretana]]'', situada en [[Llívia]]) que travessa els Pirineus de nort a sur va fer que el país no quedara al marge de Roma. Andorra, dins d’esta ret, estaria comunicada directament en la plana de l’Urgellet –seguint el Valira– a través d’una via natural que permetria l’arribada de mercaderies i persones.  

[[File:Anníbal, andosins.png|thumb|Ruta d'Anníbal (en roig) en direcció [[Itàlia]] i pobles ibèrics (en verd) que s'hi van oposar en batalla]]

[[File:Anníbal, andosins.png|thumb|Ruta d'Anníbal (en roig) en direcció [[Itàlia]] i pobles ibèrics (en vert) que s'hi varen oposar en batalla]]

'''La "submissió" d'Anníbal i Roma sobre els andorrans (Guerres Púniques):'''

'''La "submissió" d'Anníbal i Roma sobre els andorrans (Guerres Púniques):'''

[[Guerres Púniques|L’enfrontament entre Roma i els cartaginesos]] d’[[Anníbal Barca|Anníbal]] per la disputa del domini del [[Mediterràneu]] occidental fa evident la importància del [[Pirineus|Pirineu]] com a zona de pas i estratègia militar i comercial. L’any 218 aC, en el fi d’evitar les zones d’influència de la colònia grega d’[[Empúries]], aliada dels [[Antiga Roma|romans]], Anníbal utilisà la vall del [[El Segre|Segre]] per travessar els [[Pirineus]], pel camí d'[[Itàlia]]. En el mateix any, el general [[Corneli Escipió]], en el cap de l’eixèrcit romà, desembarcava en Emprimes en l’objectiu de tallar el proveïment de l’eixèrcit d’Anníbal i controlar els passos pirinaics. En este context, l’historiador grec [[Polibi]], en relatar el pas d’Anníbal pels Pirineus, nombra els andosins, arenosins, ilergets i bargusis com a part de pobles somesos durant la travessia.  

[[Guerres Púniques|L’enfrontament entre Roma i els cartaginesos]] d’[[Anníbal Barca|Anníbal]] per la disputa del domini del [[Mediterràneu]] occidental fa evident l'importància del [[Pirineus|Pirineu]] com a zona de pas i estratègia militar i comercial. En l’any 218 aC, en el fi d’evitar les zones d’influència de la colònia grega d’[[Empúries]], aliada dels [[Antiga Roma|romans]], Anníbal utilisà la vall del [[El Segre|Segre]] per atravessar els [[Pirineus]], pel camí d'[[Itàlia]]. En el mateix any, el general [[Corneli Escipió]], en el cap de l’eixèrcit romà, desembarcava en Emprimes en l’objectiu de tallar el proveïment de l’eixèrcit d’Anníbal i controlar els passos pirinaics. En este context, l’historiador grec [[Polibi]], en relatar el pas d’Anníbal pels Pirineus, nombra els andosins, arenosins, ilergets i bargusis com a part de pobles somesos durant la travessia.  

{{citació|''En acabar d'haver dut a terme els nombrats preparatius durant l'hivern i d'haver garantisat aixina la seguretat d'[[Àfrica]] i d'[[Espanya]], en ser el dia ficat, avançà en noranta mil soldats d'infanteria i uns dotze mil de cavalleria. Passà el riu Ebre i someté les tribus dels ilergets, bargusis, aerenosis i andosins fins als Pririneus. Polibi, segle III aC.''}}

{{citació|''En acabar d'haver dut a terme els nombrats preparatius durant l'hivern i d'haver garantisat aixina la seguretat d'[[Àfrica]] i d'[[Espanya]], en ser el dia ficat, avançà en noranta mil soldats d'infanteria i uns dotze mil de cavalleria. Passà el riu Ebre i somet a les tribus dels ilergets, bargusis, aerenosis i andosins fins als Pririneus. Polibi, segle III aC.''}}

Ara bé, això no va ser probablement del tot aixina, ya que el poble iber va ser un gran resistent a estes invasions, segons poden explicar els diferents historiadors que s'han  documentat. En el curs dels enfrontaments entre romans i cartaginesos, els ibers tingeren una importància, rellevant vist que oposaren resistència a l’eixèrcit romà i cartaginès. Una prova d'això la tenim en el guerrer [[Lusitània (portugal)|lusità]] [[Viriato|Viriat]] que lluità contra Roma, d'igual manera que els andosins ho feren contra Anníbal. Pero, acabaren per sometre’s a Roma degut a diverses revoltes. En la submissió dels pobles ibers es va donar per iniciat el conegut procés de romanisació, que comporta, entra atres, la incorporació del llatí en la vida quotidiana. Hui en dia el llatí figura encara en l’escut d’Andorra “Virtus, Vnita, Fortior” (l'acció o la força unida és més forta, en català).{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 52, 53}}

Ara bé, això no va ser probablement del tot aixina, ya que el poble iber va ser un gran resistent a estes invasions, segons poden explicar els diferents historiadors que s'han  documentat. En el curs dels enfrontaments entre romans i cartaginesos, els ibers tingeren una importància, rellevant vist que oposaren resistència a l’eixèrcit romà i cartaginès. Una prova d'això la tenim en el guerrer [[Lusitània (portugal)|lusità]] [[Viriato|Viriat]] que lluità contra Roma, d'igual manera que els andosins ho feren contra Anníbal. Pero, acabaren per sometre’s a Roma degut a diverses revoltes. En la submissió dels pobles ibers es va donar per iniciat el conegut procés de romanisació, que comporta, entra atres, la incorporació del [[llatí]] en la vida quotidiana. Hui en dia el llatí figura encara en l’escut d’Andorra “Virtus, Vnita, Fortior” (l'acció o la força unida és més forta, en català).{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 52, 53}}

'''Restes arqueològiques:'''

'''Restos arqueològiques:'''

Sense entrar massa en el detall dels estris, ornaments i altres materials d’època romana trobats a Andorra, les excavacions arqueològiques mostren la presència de romans al país ya a partir dels s. II i I a.C. fins al s. V dC en diversos jaciments. Els andosins dels segles II i I a.C., en el procés de romanització, comencen a produir vi a la manera romana al Roc d’Enclar d’Andorra la Vella. Les restes demostren que hi havia una granja de vins que formaria part, probablement, d’un mosaic de propietats d’una vil·la situada a la plana de l’Urgellet on es traslladava el vi per a la seua comercialització. Els romans, en voler alguns productes de muntanya, van haver d’administrar el territori dels andosins. En aquest intent, Andorra va ser incorporada a l’Strata Ceretana com a camí secundari. De fet es pot dir que va ser una de les primeres conseqüències de la dominació romana. Roma va millorar immediatament l’Strata Ceretana (també anomenada [[Strata Confluetana]]) i això va permetre la circulació de gent fins a Andorra, i el Camp Vermell de St. Julià de Lòria n’és una prova. Al Camp Vermell (situat en mig del nucli urbà de St. Julià) les excavacions han desvetllat la primera tomba romana d’Andorra, que data del s. III dC, i les restes d’un recinte habitacional força malmès, també romà. L’esquelet correspon a una dona de 30 a 40 anys el dia de la seua mort.  Finalment, es té documentada l’existència d’una altra tomba o cupa romana a l’església de St. Marc i Sta. Maria d’Encamp (situada actualment dins el cementiri comunal d’[[Encamp]]), en què es pot observar restes de vi i forats per a les ofrenes. També es té documentats dos forns d’època romana a la Vall del Madriu, a prop del [http://visitandorra.com/on-dormir/refugi-riu-dels-orris/ refugi d’Orris] de Setut.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 44, 45, 46, 47}}

Sense entrar massa en el detall dels estris, ornaments i altres materials d’època romana trobats en Andorra, les excavacions arqueològiques mostren la presència de romans al país ya a partir dels s. II i I a.C. fins al s. V dC en diversos jaciments. Els andosins dels segles II i I a.C., en el procés de romanització, comencen a produir [[vi]] a la manera romana en el Roc d’Enclar d’Andorra la Vella. Els restos demostren que hi havia una granja de vins que formaria part, probablement, d’un mosaic de propietats d’una villa situada en la plana de l’Urgellet a on es traslladava el vi per a la seua comercialisació. Els romans, en voler alguns productes de muntanya, varen haver d’administrar el territori dels andosins. En este intent, Andorra va ser incorporada a l’Strata Ceretana com a camí secundari. De fet es pot dir que va ser una de les primeres conseqüències de la dominació romana. Roma va millorar immediatament l’Strata Ceretana (també nomenada [[Strata Confluetana]]) i això va permetre la circulació de gent fins a Andorra, i el Camp Vermell de St. Julià de Lòria n’és una prova. En el Camp Vermell (situat en mig del nucli urbà de St. Julià) les excavacions han desvelat la primera tomba romana d’Andorra, que data del s. III dC, i les restos d’un recinte habitacional força malmès, també romà. L’esquelet correspon a una dona de 30 a 40 anys el dia de la seua mort.  Finalment, es té documentada l’existència d’una atra tomba o cupa romana en l’església de St. Marc i Sta. Maria d’Encamp (situada actualment dins el cementeri comunal d’[[Encamp]]), en què es pot observar restos de vi i forats per a les ofrenes. També es té documentats dos forns d’època romana en la Vall del Madriu, prop del [http://visitandorra.com/on-dormir/refugi-riu-dels-orris/ refugi d’Orris] de Setut.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 44, 45, 46, 47}}

'''Invasió dels "bàrbars":'''

'''Invasió dels "bàrbars":'''

L'arribada migratòria dels pobles germànics va fer perillar l'Imperi Romà. En un intent per evitar que avancessin més del que ya  ho havien fet, del 260 fins al 409, Andorra entrarà en l'anomenada Marca Hispànica. Es tractava d'utilitzar els Pirineus com una barrera natural acompanyada de castells que poguessin fer front a la invasió. És en aquest context que es construeix al Roc d'Enclar, a Santa Coloma (poble que pertany a Andorra la Vella), el Castre d'Enclar (o dit d'una altra manera, el Castell d'Enclar). Aquest s'emmarcava en una primera línia de torres al peu de passos de muntanya que s'ajuntava a una segona línia de pobles fortificats situats entre Llívia i la Seu d'Urgell. Les restes trobades al Castre d'Enclar deixen en evidència la construcció d'unes 3 torres endinsades en un habitacle de 5600 m2 de mitjans del segle IV i V, però que va començar a ser abandonat cap al segle VI. Avui en dia aquest castell ya no existeix i només es poden trobar les bases de les torres que s'hi varen construir. Arran del segon pariatge, el copríncep episcopal va haver d'enderrocar-lo com a part de l'acord que establia que cap dels dos coprínceps podia edificar una fortalesa a Andorra.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 44, 45, 46, 47}}

L'arribada migratòria dels pobles germànics va fer perillar l'Imperi Romà. En un intent per evitar que avançaren més de lo que ya  ho havien fet, del 260 fins al 409, Andorra entrarà en la nomenada Marca Hispànica. Es tractava d'utilisar els Pirineus com una barrera natural acompanyada de castells que puguesen fer front a l'invasió. És en este context que es construeix en el Roc d'Enclar, en Santa Coloma (poble que pertany a Andorra la Vella), el Castre d'Enclar (o dit d'una atra manera, el Castell d'Enclar). Este s'emmarcava en una primera llínea de torres al peu de passos de muntanya que s'ajuntava a una segona llínea de pobles fortificats situats entre Llívia i la Seu d'Urgell. Els restos trobades en el Castre d'Enclar deixen en evidència la construcció d'unes 3 torres endinsades en un habitacul de 5600 m2 de mijans del segle IV i V, però que va començar a ser abandonat cap al segle VI. Hui en dia este castell ya no existeix i només es poden trobar les bases de les torres que s'hi varen construir. Arran del segon pariage, el copríncep episcopal va tindre que d'enderrocar-lo com a part de l'acort que establia que cap dels dos coprínceps podia edificar una fortalesa en Andorra.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 44, 45, 46, 47}}

==Edat Mitjana==

==Edat Mitjana==