Canvis

{{AP|Història de la llengua catalana}}

{{AP|Història de la llengua catalana}}

[[File:Ramon Llull.jpg|thumb|Gravat de Ramon Llull del segle XVIII|right]]

[[File:Ramon Llull.jpg|thumb|Gravat de Ramon Llull del segle XVIII|right]]

Es considera l'Edat Medieval com el bressol i desenvolupament de la llengua catalana. El canvi del [[llatí]] cap al [[català]] va ser lent i gradual, gairebé imperceptible, com qualsevol altra [[llengua]] que pren origen en una altra. Les generacions que s'anaven succeint mai van tenir la sensació de parlar una llengua diferent de la dels seus antecessors. Tanmateix, hi ha haver un tall però, com és el cas d'altres llengües romàniques (com ara el [[gallec]], [[portuguès]], [[castellà]], [[francès]], [[occità]], [[italià]], [[romanx]] o [[romanès]]), és difícil de dir quan va ser, sobretot si tenim en compte que malgrat la utilització de llengües vernacles a l'oral, el llatí va predominar en els texts durant molt de temps i només es comença a trobar texts escrits íntegrament en català cap al segle XII. Els historiadors i lingüistes parlen del període que va del segle VII fins al segle VIII com de canvis radicals, moment on ja s'aconsegueix fer una clara diferenciació entre el català i el llatí. A poc a poc va sorgint un [[història de la llengua catalana|català preliterari]] que viurà del segle IX fins al segle XII. A partir d'aquest moment i coincidint amb l'expansió de la [[Corona d'Aragó]], on de fet 85% de la població ja parla català, la llengua catalana s'implanta (a banda de Catalunya i Andorra) a [[País Valencià|València]], la [[Franja d'Aragó]], les [[Illes Balears]], la [[Sardenya]] i finalment al [[Rosselló]]. Neixen el que coneixem avui amb el nom de [[Països Catalans]]. De fet, Andorra en tant que territori del Comtat d'Urgell és l'un dels llocs embrionaris del català. El país en tant que territori català -atès que s'integrava dins la Catalunya Vella- comença a donar senyals escrits en llengua catalana fins i tot abans del començament de l'expansió duta a terme per [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]]. L'Acta de Consagració de la Seu d'Urgell és una prova evident d'això, ja que resulta ser el primer document en el qual ja es comença a notar, a través dels topònims, paraules amb fonètica catalana. Així, a Andorra el català ja es parlava i de fet avui dia es pot trobar encara, sigui en documents de l'època, sigui en les esglésies preromàniques, paraules, inscripcions, mots... en aquest català preliterari. Més endavant, el català es normalitza a través de normes gramaticals que devem a [[Ramon Llull]]. Aquesta normativització portarà ja una presència definitiva del català als escrits.<ref>{{Ref-web|url = http://www.cercat.com/lincaweb/htm/historia.html|títol = Història de la Llengua Catalana|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://webs.racocatala.cat/cat1714/d/histcat.pdf|títol = PDF de racocatala.cat amb el relat de la Història de la Llengua Catalana|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>

Es considera l'Edat Medieval com el bressol i desenvolupament de la llengua catalana. El canvi del [[llatí]] cap al [[català]] va ser lent i gradual, gairebé imperceptible, com qualsevol altra [[llengua]] que pren origen en una altra. Les generacions que s'anaven succeint mai van tenir la sensació de parlar una llengua diferent de la dels seus antecessors. Tanmateix, hi ha haver un tall però, com és el cas d'altres llengües romàniques (com ara el [[gallec]], [[portuguès]], [[castellà]], [[francès]], [[occità]], [[valencià]],[[italià]], [[romanx]] o [[romanès]]), és difícil de dir quan va ser, sobretot si tenim en compte que malgrat la utilització de llengües vernacles a l'oral, el llatí va predominar en els texts durant molt de temps i només es comença a trobar texts escrits íntegrament en català cap al segle XII. Els historiadors i lingüistes parlen del període que va del segle VII fins al segle VIII com de canvis radicals, moment on ja s'aconsegueix fer una clara diferenciació entre el català i el llatí. A poc a poc va sorgint un [[història de la llengua catalana|català preliterari]] que viurà del segle IX fins al segle XII. A partir d'aquest moment i coincidint amb l'expansió de la [[Corona d'Aragó]], on de fet 85% de la població ja parla català, la llengua catalana s'implanta (a banda de Catalunya i Andorra). De fet, Andorra en tant que territori del Comtat d'Urgell és l'un dels llocs embrionaris del català. El país en tant que territori català -atès que s'integrava dins la Catalunya Vella- comença a donar senyals escrits en llengua catalana fins i tot abans del començament de l'expansió duta a terme per [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]]. L'Acta de Consagració de la Seu d'Urgell és una prova evident d'això, ja que resulta ser el primer document en el qual ja es comença a notar, a través dels topònims, paraules amb fonètica catalana. Així, a Andorra el català ja es parlava i de fet avui dia es pot trobar encara, sigui en documents de l'època, sigui en les esglésies preromàniques, paraules, inscripcions, mots... en aquest català preliterari. Més endavant, el català es normalitza a través de normes gramaticals que devem a [[Ramon Llull]]. Aquesta normativització portarà ja una presència definitiva del català als escrits.<ref>{{Ref-web|url = http://www.cercat.com/lincaweb/htm/historia.html|títol = Història de la Llengua Catalana|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://webs.racocatala.cat/cat1714/d/histcat.pdf|títol = PDF de racocatala.cat amb el relat de la Història de la Llengua Catalana|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>

==Edat Moderna ==

==Edat Moderna ==