Canvis

== Segle XIX ==

== Segle XIX ==

===Repercussions de les guerres napoleòniques sobre Andorra===

===Repercussions de les guerres napoleòniques sobre Andorra===

[[Fitxer:Catalunya-1812-1814-Dep-Segre.png|300px|thumb|left|Andorra en l'Imperi Napoleònic (1812-1814).<br />Departament del Segre ''(Département du Sègre)'' ]]

[[Archiu:Catalunya-1812-1814-Dep-Segre.png|300px|thumb|left|Andorra en l'Imperi Napoleònic (1812-1814).<br />Departament del Segre ''(Département du Sègre)'' ]]

Les [[Guerres Napoleòniques|guerres napoleòniques]] es van traduir a la península Ibèrica del 1808 fins al 1814. Els francesos l’anomenen ''Campanya Francesa'', els espanyols ''Guerra de la Independència Espanyola'', els catalans ''[[Guerra del Francès]]'' i els portuguesos ''Guerra Peninsular''. Si tots bàndols hi donen el seu propi nom és perquè va tenir repercussions a tots indrets, a Andorra inclosa. [[Bonaparte, Napoleon|Bonaparte]] va annexionar-se Catalunya i Andorra.<ref>{{Ref-web|url = http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/imperi-napoleonic/page/2/|títol = Imperi Napoleònic, revista Sàpiens(.cat)|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> Formava part del “projecte d’annexió de nous territoris a l’imperi napoleònic”.{{sfn|Peruga Guerrero|1998|p = 17}}{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1996|p = 14}} L’Europa que va caure sota les seves mans va gestionar-se de tres maneres: les possessions directes (és el cas d’Andorra i Catalunya), les possessions gestionades per membres de la seva família (Castella) i les possessions aliades.<ref>{{Ref-web|url = http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/imperi-napoleonic/page/3/|títol = Imperi Napoleònic, revista Sàpiens(.cat)|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> Com que França va quedar dividida en departaments arrel de la [[Revolució Francesa|revolució francesa]], les annexions anaven acompanyades d’un redisseny territorial. L’Europa napoleònica va redibuixar-se en 130 departaments. Andorra va incorporar-se al Departament del Segre; que alhora formava part dels 4 departaments catalans (Segre, Ter, Montserrat i Bloques de l’Ebre). Dins del Segre, Andorra estava integrada en el districte de [[Puigcerdà]].<ref>{{Ref-web|url = http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/08/la-guerra-del-frances-la-catalunya-napoleonica/|títol = Guerra del francès: la Catalunya napoleònica, revista Sàpiens(.cat)|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> El país va perdre així la seva independència mentre durà la guerra, cosa que comportà problemes amb els privilegis econòmics i institucionals del país. Al final de la guerra, quan [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII d’Espanya]] retorna al tron, els andorrans s’adrecen a la monarquia espanyola perquè li confirmi els privilegis. L’any 1817, mitjançant un reial ordre, el comerç andorrà va restablir-se i es va desbloquejar la situació creada per la guerra.{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 172}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 172}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 342, 343}}

Les [[Guerres Napoleòniques|guerres napoleòniques]] es van traduir en la península Ibèrica del 1808 fins al 1814. Els francesos la nomenen ''Campanya Francesa'', els espanyols ''Guerra de la Independència Espanyola'' i els portuguesos ''Guerra Peninsular''. Si tots bàndols hi donen el seu propi nom és perqué va tenir repercussions a tots llocs, a Andorra inclosa. [[Bonaparte, Napoleon|Bonaparte]] va anexionar-se Catalunya i Andorra.<ref>{{Ref-web|url = http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/imperi-napoleonic/page/2/|títol = Imperi Napoleònic, revista Sàpiens(.cat)|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> Formava part del “proyecte anexió de nous territoris a l’imperi napoleònic”.{{sfn|Peruga Guerrero|1998|p = 17}}{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1996|p = 14}} L’Europa que va caure sota les seues mans va gestionar-se de tres maneres: les possessions directes (és el cas d’Andorra i Catalunya), les possessions gestionades per membres de la seua família (Castella) i les possessions aliades. Com que França va quedar dividida en departaments arrel de la [[Revolució Francesa|revolució francesa]], les anexions anaven acompanyades d’un redisseny territorial. L’Europa napoleònica va redibuixar-se en 130 departaments. Andorra va incorporar-se al Departament del Segre; que llavors formava part dels 4 departaments catalans (Segre, Ter, Montserrat i Bloques de l’Ebre). Dins del Segre, Andorra estava integrada en el districte de [[Puigcerdà]]. El país va perdre així la seua independència mentres durà la guerra, cosa que comportà problemes en els privilegis econòmics i institucionals del país. Al final de la guerra, quan [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII d’Espanya]] retorna al tro, els andorrans s’adrecen a la monarquia espanyola perqué li confirme els privilegis. L’any 1817, per mig d'una real orde, el comerç andorrà va restablir-se i es va desbloquejar la situació creada per la guerra.

 

===Repercussions del confrontament espanyol entre absolutistes i liberals===

===Repercussions del confrontament espanyol entre absolutistes i liberals===

A partir de l’any 1820 la monarquia espanyola va veure’s sacsejada per guerres entre [[Absolutisme|absolutistes]] i [[Liberalisme espanyol|liberals]]. L’any 1823 el veguer francès, P. R. Roussillou (representant del copríncep a Andorra), va haver de deixar clar en el seu llibre “''De l’Andorre''” que Espanya s’havia de mantenir ben lluny de la sobirania andorrana.{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 173}}{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1996|p = 5, 6, 8, 10, 11}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 173}} I és que la monarquia espanyola va ficar el nas sobre el país sense tenir-ne el permís, creient-se sobirana d’Andorra. Les [[Guerres Carlines|guerres carlines]] no van millorar la situació. Per explicar aquesta intromissió cal remuntar-se al 1521 quan la monarquia espanyola demana al Papa d'escollir el bisbe que seurà a la Catedral de la Seu d'Urgell. Indirectament, doncs, la monarquia espanyola intervenia obligant el bisbe a aplicar les seves ordres. Cal dir que el bisbe, del seu costat, ho va fer sempre voluntàriament, ja que l'Església quasi sempre es va posicionar a favor del cantó madrileny.{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1996|p = 5, 6, 8, 10, 11}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 343, 344}}   

A partir de l’any 1820 la monarquia espanyola va veure’s sacsejada per guerres entre [[Absolutisme|absolutistes]] i [[Liberalisme espanyol|liberals]]. L’any 1823 el veguer francès, P. R. Roussillou (representant del copríncep a Andorra), va haver de deixar clar en el seu llibre “''De l’Andorre''” que Espanya s’havia de mantenir ben lluny de la sobirania andorrana.{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 173}}{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1996|p = 5, 6, 8, 10, 11}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 173}} I és que la monarquia espanyola va ficar el nas sobre el país sense tenir-ne el permís, creient-se sobirana d’Andorra. Les [[Guerres Carlines|guerres carlines]] no van millorar la situació. Per explicar aquesta intromissió cal remuntar-se al 1521 quan la monarquia espanyola demana al Papa d'escollir el bisbe que seurà a la Catedral de la Seu d'Urgell. Indirectament, doncs, la monarquia espanyola intervenia obligant el bisbe a aplicar les seves ordres. Cal dir que el bisbe, del seu costat, ho va fer sempre voluntàriament, ja que l'Església quasi sempre es va posicionar a favor del cantó madrileny.{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1996|p = 5, 6, 8, 10, 11}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 343, 344}}