Canvis

Les fonts de l’época romana nombren la zona pirinenca com un espai únic i global que comprén les actuals comarques de la [[Cerdanya]], l’[[Alt Urgell]] i [[Andorra]]. Pels romans, els Pirineus tenien un interés estratègic militar i comercial. Andorra s'ha de situar en este domini com una marca de defensa.{{sfn|Armengol Aleix2009}} L’existència d’una ret viària (en la qual trobem la ''[[Strata Ceretana]]'', situada en [[Llívia]]) que travessa els Pirineus de nort a sur va fer que el país no quedara al marge de Roma. Andorra, dins d’esta ret, estaria comunicada directament en la plana de l’Urgellet –seguint el Valira– a través d’una via natural que permetria l’arribada de mercaderies i persones.  

Les fonts de l’época romana nombren la zona pirinenca com un espai únic i global que comprén les actuals comarques de la [[Cerdanya]], l’[[Alt Urgell]] i [[Andorra]]. Pels romans, els Pirineus tenien un interés estratègic militar i comercial. Andorra s'ha de situar en este domini com una marca de defensa.{{sfn|Armengol Aleix2009}} L’existència d’una ret viària (en la qual trobem la ''[[Strata Ceretana]]'', situada en [[Llívia]]) que travessa els Pirineus de nort a sur va fer que el país no quedara al marge de Roma. Andorra, dins d’esta ret, estaria comunicada directament en la plana de l’Urgellet –seguint el Valira– a través d’una via natural que permetria l’arribada de mercaderies i persones.  

[[File:Anníbal, andosins.png|thumb|Ruta d'Anníbal (en vermell) en direcció Itàlia i pobles ibèrics (en verd) que s'hi van oposar en batalla]]

[[File:Anníbal, andosins.png|thumb|Ruta d'Anníbal (en roig) en direcció [[Itàlia]] i pobles ibèrics (en verd) que s'hi van oposar en batalla]]

'''La "submissió" d'Anníbal i Roma sobre els andorrans (Guerres Púniques):'''

'''La "submissió" d'Anníbal i Roma sobre els andorrans (Guerres Púniques):'''

[[Guerres Púniques|L’enfrontament entre Roma i els cartaginesos]] d’[[Anníbal Barca|Anníbal]] per la disputa del domini del [[Mediterràneu]] occidental fa evident la importància del [[Pirineus|Pirineu]] com a zona de pas i estratègia militar i comercial. L’any 218 aC, en el fi d’evitar les zones d’influència de la colònia grega d’[[Empúries]], aliada dels [[Antiga Roma|romans]], Anníbal utilisà la vall del [[El Segre|Segre]] per travessar els [[Pirineus]], pel camí d'[[Itàlia]]. En el mateix any, el general [[Corneli Escipió]], en el cap de l’eixèrcit romà, desembarcava en Emprimes en l’objectiu de tallar el proveïment de l’eixèrcit d’Anníbal i controlar els passos pirinaics. En este context, l’historiador grec [[Polibi]], en relatar el pas d’Anníbal pels Pirineus, nombra els andosins, arenosins, ilergets i bargusis com a part de pobles somesos durant la travessia.  

[[Guerres Púniques|L’enfrontament entre Roma i els cartaginesos]] d’[[Anníbal Barca|Anníbal]] per la disputa del domini del [[Mediterràneu]] occidental fa evident la importància del [[Pirineus|Pirineu]] com a zona de pas i estratègia militar i comercial. L’any 218 aC, en el fi d’evitar les zones d’influència de la colònia grega d’[[Empúries]], aliada dels [[Antiga Roma|romans]], Anníbal utilisà la vall del [[El Segre|Segre]] per travessar els [[Pirineus]], pel camí d'[[Itàlia]]. En el mateix any, el general [[Corneli Escipió]], en el cap de l’eixèrcit romà, desembarcava en Emprimes en l’objectiu de tallar el proveïment de l’eixèrcit d’Anníbal i controlar els passos pirinaics. En este context, l’historiador grec [[Polibi]], en relatar el pas d’Anníbal pels Pirineus, nombra els andosins, arenosins, ilergets i bargusis com a part de pobles somesos durant la travessia.  

{{citació|''En acabar d'haver dut a terme els nombrats preparatius durant l'hivern i d'haver garantisat aixina la seguretat d'[[Àfrica]] i d'[[Espanya]], en ser el dia ficat, avançà en noranta mil soldats d'infanteria i uns dotze mil de cavalleria. Passà el riu Ebre i sotmeté les tribus dels ilergets, bargusis, aerenosis i andosins fins als Pririneus. Polibi, segle III aC.''}}

{{citació|''En acabar d'haver dut a terme els nombrats preparatius durant l'hivern i d'haver garantisat aixina la seguretat d'[[Àfrica]] i d'[[Espanya]], en ser el dia ficat, avançà en noranta mil soldats d'infanteria i uns dotze mil de cavalleria. Passà el riu Ebre i someté les tribus dels ilergets, bargusis, aerenosis i andosins fins als Pririneus. Polibi, segle III aC.''}}

Ara bé, això no va ser probablement del tot així, ya que el poble iber va ser un gran resistent a aquestes invasions, segons poden explicar els diferents historiadors que s'han  documentat. És a dir, en el decurs dels enfrontaments entre romans i cartaginesos, els ibers van tenir una importància, si més no, rellevant vist que van oposar resistència a l’exèrcit romà i cartaginès. Una prova d'això la tenim en el guerrer [[Lusitània (portugal)|lusità]] [[Viriato|Viriat]] que va lluitar contra Roma, d'igual manera que els andosins ho van fer contra Anníbal. Però, van acabar per sotmetre’s a Roma arran de diverses revoltes. Amb la submissió dels pobles ibers es va donar per iniciat el conegut procés de romanització, que comporta, entra altres, la incorporació del llatí en la vida quotidiana. Avui en dia el llatí figura encara en l’escut d’Andorra “Virtus, Vnita, Fortior” (l'acció o la força unida és més forta, en català).{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 52, 53}}

Ara bé, això no va ser probablement del tot aixina, ya que el poble iber va ser un gran resistent a estes invasions, segons poden explicar els diferents historiadors que s'han  documentat. En el curs dels enfrontaments entre romans i cartaginesos, els ibers tingeren una importància, rellevant vist que oposaren resistència a l’eixèrcit romà i cartaginès. Una prova d'això la tenim en el guerrer [[Lusitània (portugal)|lusità]] [[Viriato|Viriat]] que lluità contra Roma, d'igual manera que els andosins ho feren contra Anníbal. Pero, acabaren per sometre’s a Roma degut a diverses revoltes. En la submissió dels pobles ibers es va donar per iniciat el conegut procés de romanisació, que comporta, entra atres, la incorporació del llatí en la vida quotidiana. Hui en dia el llatí figura encara en l’escut d’Andorra “Virtus, Vnita, Fortior” (l'acció o la força unida és més forta, en català).{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 52, 53}}

'''Restes arqueològiques:'''

'''Restes arqueològiques:'''