Canvis

Història d'Andorra (edita)

Revisió de 18:54 18 oct 2014

1 byte afegit , 18:54 18 oct 2014

Llínea 51: Llínea 51:

==Edat Antiga==

−

En Andorra a causa de l'aïllament geogràfic que produeix la serralada dels Pirineus la població que hi habitava s'anava adaptant als canvis exteriors de manera lenta, com ya s'ha explicat en l'Edat del Bronze (vejau més amunt). Per esta raó es tenen molt poques restes de l’[[Imperi Romà]] i de la Cultura Ibèrica a Andorra. Tanmateix, el país també va ser objecte de la invasió romana en els efectes que això comporta.

+

En Andorra a causa de l'aïllament geogràfic que produeix la serralada dels Pirineus la població que l'habitava s'anava adaptant als canvis exteriors de manera lenta, com ya s'ha explicat en l'Edat del Bronze (vejau més amunt). Per esta raó es tenen molt poques restes de l’[[Imperi Romà]] i de la Cultura Ibèrica a Andorra. Tanmateix, el país també va ser objecte de la invasió romana en els efectes que això comporta.

Les fonts de l’época romana esmenten la zona pirinenca com un espai únic i global que comprén les actuals comarques de la [[Cerdanya]], l’[[Alt Urgell]] i [[Andorra]]. Pels romans, els Pirineus tenien un interés estratègic militar i comercial. Andorra s'ha de situar en este domini com una marca de defensa.{{sfn|Armengol Aleix2009}} L’existència d’una xarxa viària (en la qual trobem la ''[[Strata Ceretana]]'', situada a [[Llívia]]) que travessa els Pirineus de nord a sud va fer que el país no quedés al marge de Roma. Andorra, dins d’esta ret, estaria comunicada directament en la plana de l’Urgellet –seguint el Valira– a través d’una via natural que permetria l’arribada de mercaderies i persones.

Llínea 59: Llínea 59:

'''La "submissió" d'Anníbal i Roma sobre els andorrans (Guerres Púniques):'''

−

[[Guerres Púniques|L’enfrontament entre Roma i els cartaginesos]] d’[[Anníbal Barca|Anníbal]] per la disputa del domini ~~de la Mediterrània~~ occidental fa evident la importància del [[Pirineus|Pirineu]] com a zona de pas i estratègia militar i comercial. L’any 218 aC, a fi d’evitar les zones d’influència de la colònia grega d’[[Empúries]], aliada dels [[Antiga Roma|romans]], Anníbal va utilitzar la vall del [[El Segre|Segre]] per travessar els [[Pirineus]], pel camí d'[[Itàlia]]. Al mateix any, el general [[Corneli Escipió]], al capdavant de l’exèrcit romà, desembarcava a Empúries amb l’objectiu de tallar el proveïment de l’exèrcit d’Anníbal i controlar els passos pirinencs. En aquest context, l’historiador grec [[Polibi]], en relatar el pas d’Anníbal pels Pirineus, esmenta els andosins, arenosins, ilergets i bargusis com a part de pobles sotmesos durant la travessa.

+

[[Guerres Púniques|L’enfrontament entre Roma i els cartaginesos]] d’[[Anníbal Barca|Anníbal]] per la disputa del domini del [[Mediterràneu]] occidental fa evident la importància del [[Pirineus|Pirineu]] com a zona de pas i estratègia militar i comercial. L’any 218 aC, a fi d’evitar les zones d’influència de la colònia grega d’[[Empúries]], aliada dels [[Antiga Roma|romans]], Anníbal va utilitzar la vall del [[El Segre|Segre]] per travessar els [[Pirineus]], pel camí d'[[Itàlia]]. Al mateix any, el general [[Corneli Escipió]], al capdavant de l’exèrcit romà, desembarcava a Empúries amb l’objectiu de tallar el proveïment de l’exèrcit d’Anníbal i controlar els passos pirinencs. En aquest context, l’historiador grec [[Polibi]], en relatar el pas d’Anníbal pels Pirineus, esmenta els andosins, arenosins, ilergets i bargusis com a part de pobles sotmesos durant la travessa.

{{citació|''Després d'haver dut a terme els esmentats preparatius durant l'hivern i d'haver garantit així la seguretat de l'Àfrica i d'Espanya, en ser el dia ficat, avançà amb noranta mil soldats d'infanteria i uns dotze mil de cavalleria. Passà el riu Ebre i sotmeté les tribus dels ilergets, bargusis, aerenosis i andosins fins als Pririneus. Polibi, segle III aC.''}}

Llana

Administradors

3843

edicions