Canvis

L'orige de la població d'Andorra es remonta ben llunt. Com pràcticament tots els països del món, el primer rastre de població data de la prehistòria. El gènero Homo ya ha evolucionat i patit tantes transformacions que ara el últim descendent, l’[[Homo Sapiens]], ya viu a tots els continents. Encara que soles gosarà de tocar piso andorrà al final del Paleolític Superior just quan s’acaba el periodo [[glaciacions würmianes|glacial Würm]]; vist que adés del [[Paleolític Superior]], [[Andorra]] estava coberta per una glaciació important que impedia la vida de sers humans.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 18 a 31}}  

L'orige de la població d'Andorra es remonta ben llunt. Com pràcticament tots els països del món, el primer rastre de població data de la prehistòria. El gènero Homo ya ha evolucionat i patit tantes transformacions que ara el últim descendent, l’[[Homo Sapiens]], ya viu a tots els continents. Encara que soles gosarà de tocar piso andorrà al final del Paleolític Superior just quan s’acaba el periodo [[glaciacions würmianes|glacial Würm]]; vist que adés del [[Paleolític Superior]], [[Andorra]] estava coberta per una glaciació important que impedia la vida de sers humans.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 18 a 31}}  

Aixina entrada esta época Andorra ya disfrutava d'un clima temperat, en vegetació, rius... i animals que ya traíen cap. En este entorn apareix un grup de caçadors-recolectors vigits de l'[[Arieja]] i del [[Riu Segre|Segre]] que aprofiten l'abric rocós de la [[Balma de la Margineda]] per establir-se només durant l'estiu, cosa que fa de l'indret un campament estacional. L'Andorra del 10000 aC era difícilment habitable durant les atres estacions. Les tempestes, neus i el mal temps els va alluntar durant l'hivern... Ara bé, en la Balma trovaren un bon camí per passar la frontera. Aixina, tot i que temporalment, el lloc es presentava com una bona conexió entre els dos vessants dels Pirineus, fet que va transformar la Balma en pas obligatori, pero no soles. El lloc també era ideal per caçar, ya queena Andorra lo que no faltava eren [[isards]] (símbol d'Andorra), truites o cabres salvatges.<ref>{{Ref-web|url = http://www.elcami.cat/principat-andorra/andorra/andorra-vella/margineda|títol = Informació sobre la Balma de la Margineda, el Castell de Sant Vicenç i el Jaciment de la Roureda de la Margineda|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 30, 31}}  

Aixina entrada esta época Andorra ya disfrutava d'un clima temperat, en vegetació, rius... i animals que ya traíen cap. En este entorn apareix un grup de caçadors-recolectors vigits de l'[[Arieja]] i del [[Riu Segre|Segre]] que aprofiten l'abric rocós de la [[Balma de la Margineda]] per establir-se només durant l'estiu, cosa que fa de l'indret un campament estacional. L'Andorra del 10000 aC era difícilment habitable durant les atres estacions. Les tempestes, neus i el mal temps els va alluntar durant l'hivern... Ara be, en la Balma trovaren un bon camí per passar la frontera. Aixina, tot i que temporalment, el lloc es presentava com una bona conexió entre els dos vessants dels Pirineus, fet que va transformar la Balma en pas obligatori, pero no soles. El lloc també era ideal per caçar, ya queena Andorra lo que no faltava eren [[isards]] (símbol d'Andorra), truites o cabres salvatges.<ref>{{Ref-web|url = http://www.elcami.cat/principat-andorra/andorra/andorra-vella/margineda|títol = Informació sobre la Balma de la Margineda, el Castell de Sant Vicenç i el Jaciment de la Roureda de la Margineda|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 30, 31}}  

La Balma de la Margineda se situa a [[Sant Julià de Lòria]] (una de les 7 divisions territorials d'Andorra) a 970 metros d'altitut per sobre del riu Valira (el riu més gran del país que recupera les aigües del Valira d'Orient i Valira del Nort). Les restes que s'han trobat d'estos caçadors-recolectors són principalment arpons azilians utilitzats per a pescar truites i anguiles, puntes de dors microlaminars utilisades per la caça en llança, gravats en figures abstractes, que és una mostra artística d'estil azilià i micròlits triangulars utilisats per a la caça en arc.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 30, 31}}  

La Balma de la Margineda se situa a [[Sant Julià de Lòria]] (una de les 7 divisions territorials d'Andorra) a 970 metros d'altitut per sobre del riu Valira (el riu més gran del país que recupera les aigües del Valira d'Orient i Valira del Nort). Les restes que s'han trobat d'estos caçadors-recolectors són principalment arpons azilians utilisats per a peixcar truites i anguiles, puntes de dors microlaminars utilisades per la caça en llança, gravats en figures abstractes, que és una mostra artística d'estil azilià i micròlits triangulars utilisats per a la caça en arc.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 30, 31}}  

Estos objectes encara no són visibles per a cap turista, i és que el Govern andorrà encara te en fase inicial el Museu de la Pau, que, a causa de la crisis del 2008, ha posposat el projecte.<ref>{{Ref-web|url = http://www.youtube.com/watch?v=xJ7tOlXBCuw|títul = Fragment de l'Informatiu d'Andorra Televisió sobre el projecte del Museu de la Pau|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.ara.ad/cultura/Museu-Nacional-Frank-Gehry-Paris_0_1225077753.html|títol = El frustrat projecte de Museu Nacional d'Andorra de Frank Gehry s'exposa a París|consulta = |llengua = |editor = |data = (Ara Andorra, 06-10-14)}}</ref>

Estos objectes encara no són visibles per a cap turista, i és que el Govern andorrà encara te en fase inicial el Museu de la Pau, que, a causa de la crisis del 2008, ha posposat el projecte.<ref>{{Ref-web|url = http://www.youtube.com/watch?v=xJ7tOlXBCuw|títul = Fragment de l'Informatiu d'Andorra Televisió sobre el projecte del Museu de la Pau|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.ara.ad/cultura/Museu-Nacional-Frank-Gehry-Paris_0_1225077753.html|títol = El frustrat projecte de Museu Nacional d'Andorra de Frank Gehry s'exposa a París|consulta = |llengua = |editor = |data = (Ara Andorra, 06-10-14)}}</ref>

En l’arribada del [[Neolític]], la Balma de la Margineda es deixa endur pels canvis exteriors que arriben, en este cas, gràcies als corrents fluvials del Segre i de l’Arieja. Per entendre estos canvis cal recordar l'expressió utilisada per l'arqueòlec marxista [[Vere Gordon Childe]] el 1930, "Revolució Neolítica", que no fa atra cosa que donar nom a una série de nous descobriments que revolucionaran realment la vida d'Homo Sapiens. Sapiens descobreix, en efecte, l'agricultura, cosa que li permet abandonar la caça i sedentarisar-se, domesticar animals, per tant, baixar els índexs de mortalitat. En esta revolució seguix la construcció de chicotets pobles insípids a base de fang i una societat que comença a jerarquisar-se, per tant, a desenvolupar creències. Les tombes en pedres, a voltes colossals, com ara els [[megalític]]s en són una prova.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 32, 33}}

En l’arribada del [[Neolític]], la Balma de la Margineda es deixa endur pels canvis exteriors que arriben, en este cas, gràcies als corrents fluvials del Segre i de l’Arieja. Per entendre estos canvis cal recordar l'expressió utilisada per l'arqueòlec marxista [[Vere Gordon Childe]] el 1930, "Revolució Neolítica", que no fa atra cosa que donar nom a una série de nous descobriments que revolucionaran realment la vida d'Homo Sapiens. Sapiens descobreix, en efecte, l'agricultura, cosa que li permet abandonar la caça i sedentarisar-se, domesticar animals, per tant, baixar els índexs de mortalitat. En esta revolució seguix la construcció de chicotets pobles insípids a base de fang i una societat que comença a jerarquisar-se, per tant, a desenvolupar creències. Les tombes en pedres, a voltes colossals, com ara els [[megalític]]s en són una prova.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 32, 33}}

Aixina, en este context, s’ha trobat a la Balma formes arrodonides i simples de ceràmica, típiques de la Revolució Neolítica; és a dir, la Balma passa d’una vida nómada a una de sedentària. S'hi ha constatat un augment de la població cap al VI mileni a.C. (6000 aC fins a 5000 aC) i la utilisació de  l lloc com a pleta per al ramat. No obstant això, la Balma serà abandonada cap al 6640 aC i el desenvolupament humà continuarà en la [[Vall del Madriu-Perafita-Claror|Vall del Madriu]] –hui parc natural declarat patrimoni immaterial de l'humanitat per la [[UNESCO]]– i atres llocs d’Andorra.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 32, 33}}  

Aixina, en este context, s’ha trobat a la Balma formes arrodonides i simples de ceràmica, típiques de la Revolució Neolítica; és a dir, la Balma passa d’una vida nómada a una de sedentària. S'hi ha constatat un aument de la població cap al VI milenari a.C. (6000 aC fins a 5000 aC) i la utilisació de  l lloc com a pleta per al ramat. No obstant això, la Balma serà abandonada cap al 6640 aC i el desenroll humà continuarà en la [[Vall del Madriu-Perafita-Claror|Vall del Madriu]] –hui parc natural declarat patrimoni immaterial de l'humanitat per la [[UNESCO]]– i atres llocs d’Andorra.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 32, 33}}  

En el Madriu, concretament, naix una Explotació Humana. Es tracta d’un campament permanent on l’agricultura encara és incipient i on es combina la caça i la recolecció en l’explotació del mig. Els grups d’humans que vivien eren poc estructurats i la presència d’utillage i ornaments exògens al mig reforcen la hipòtesis que s’intercanviaven en grups del Segre i d'[[Occitània]]. La cabra, l’ovella i el bou foren domesticats i les truites, les anguiles, els vegetals i el blat i ordi són l’aliment en el qual viuen.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 32, 33}}  

En el Madriu, concretament, naix una Explotació Humana. Es tracta d’un campament permanent on l’agricultura encara és incipient i on es combina la caça i la recolecció en l’explotació del mig. Els grups d’humans que vivien eren poc estructurats i la presència d’utillage i ornaments exògens al mig reforcen la hipòtesis que s’intercanviaven en grups del Segre i d'[[Occitània]]. La cabra, l’ovella i el bou foren domesticats i les truites, les anguiles, els vegetals i el blat i ordi són l’aliment en el qual viuen.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 32, 33}}  

S’ha d’entendre que el descobriment de l’agricultura, ceràmica o ferro foren progressius i res va resultar ser descobert d’un dia per l’altre. Així, es pot entendre que mentre el Pròxim Orient experimentava canvis gegantins durant el Bronze, com ara l'aparició de la civilització [[Mesopotàmia|Sumèria]], l'[[antic Egipte]],... Andorra encara vivia com al Neolític. En aquest context, mentre al 10000 aC el [[Pròxim Orient]] ya cultivava, Andorra entrava al Paleolític Superior. Això es deu en part a l’aïllament geogràfic que produeix la serralada dels Pirineus i explica per què els primers pobladors d’Andorra s’anaven adaptant molt lentament a la resta de territoris.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 34, 35}}  

S’ha d’entendre que el descobriment de l’agricultura, ceràmica o ferro foren progressius i res va resultar ser descobert d’un dia per l’altre. Així, es pot entendre que mentre el Pròxim Orient experimentava canvis gegantins durant el Bronze, com ara l'aparició de la civilització [[Mesopotàmia|Sumèria]], l'[[antic Egipte]],... Andorra encara vivia com al Neolític. En aquest context, mentre al 10000 aC el [[Pròxim Orient]] ya cultivava, Andorra entrava al Paleolític Superior. Això es deu en part a l’aïllament geogràfic que produeix la serralada dels Pirineus i explica per què els primers pobladors d’Andorra s’anaven adaptant molt lentament a la resta de territoris.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 34, 35}}  

Per la qual cosa, el bronze a Andorra seguix en una economia mixta i un predomini de la ramaderia sobre l’agricultura, però sempre combinant-t’ho en caça i recol·lecció. El model d’hàbitat de petits poblats comença a evolucionar cap a un urbanisme incipient i tot i les troballes metal·lúrgiques, la vida segueix un model similar a l’anterior. En este entorn els primers pobladors sedentaris del Neolític s’instal·len en 7 estacions diferents, empesos per la cerca de terrenys més aptes. Dites estacions s’assenten just per sobre del fons de la vall, al llarg de més de mig quilòmetre, entre [[Santa Coloma d'Andorra|Santa Coloma]] i [[Andorra la Vella]] (capital d'Andorra) i reben el nom d’Estacions del Cedre. Es troben en el cantó més assolellat de la vall, a la vora de les aigües estancades que hi havia al centre de la planta d’Andorra la Vella. Es tractava d’una de les zones demogràficament més poblades d’Andorra, però no n’era pas l’única. De l’Edat del Bronze també tenim la Fossa de Prats, el Conjunt de Gravats del Roc de les Bruixes i el jaciment del Roc d’Enclar, pero són troballes difícils de datar vist que els pobladors varen continuar en les formes de vida pròpies del Neolític, fet que no permet individualitzar cada jaciment en claritat.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 34, 35}}

Per la qual cosa, el bronze a Andorra seguix en una economia mixta i un predomini de la ganaderia sobre l’agricultura, pero sempre combinant-t’ho en caça i recolecció. El model d’hàbitat de chicotets poblats comença a evolucionar cap a un urbanisme incipient i tot i les troballes metalúrgiques, la vida seguix un model similar a l’anterior. En este entorn els primers pobladors sedentaris del Neolític s'instalen en 7 estacions diferents, empesos per la cerca de terrenys més aptes. Dites estacions s’assenten just per sobre del fons de la vall, al llarc de més de mig quilòmetre, entre [[Santa Coloma d'Andorra|Santa Coloma]] i [[Andorra la Vella]] (capital d'Andorra) i reben el nom d’Estacions del Cedre. Es troben en el cantó més assolellat de la vall, a la vora de les aigües estancades que hi havia al centre de la planta d’Andorra la Vella. Es tractava d’una de les zones demogràficament més poblades d’Andorra, pero no n’era pas l’única. De l’Edat del Bronze també tenim la Fossa de Prats, el Conjunt de Gravats del Roc de les Bruixes i el jaciment del Roc d’Enclar, pero són troballes difícils de datar vist que els pobladors varen continuar en les formes de vida pròpies del Neolític, fet que no permet individualisar cada jaciment en claritat.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 34, 35}}

El jaciment de Parts és una fossa quadrangular, coronada per una estructura empedrada, situada a Prats, [[Canillo]] (una altra de les 7 divisions del país). Dins s’hi ha trobat recipients fets de ceràmica que contenien productes lactis, cereals i estramoni. Les anàlisis realisades porten a considerar que pugui tractar-se bé d’un aixovar d’un enterrament o bé d’una fossa en caràcter votiu. A Prats mateix també s’ha descobert un conjunt de gravats anomenat ''Gravats del Roc de les Bruixes'', que els seus descobridors interpreten com un santuari de l’Edat del Bronze, cosa que suposa també algun possible poblat a les vores, però sobretot, indica ya les primeres traces d’escriptura, encara que rupestres, a Andorra (element característic del Bronze, veure'n més a [[escriptura cuneïforme]]).{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 34, 35, 38, 39}}

El jaciment de Parts és una fossa quadrangular, coronada per una estructura empedrada, situada a Prats, [[Canillo]] (una atra de les 7 divisions del país). Dins s’hi ha trobat recipients fets de ceràmica que contenien productes lactis, cereals i estramoni. Les anàlisis realisades porten a considerar que puga tractar-se be d’un aixovar d’un enterrament o be d’una fossa en caràcter votiu. A Prats mateix també s’ha descobert un conjunt de gravats nomenat ''Gravats del Roc de les Bruixes'', que els seus descobridors interpreten com un santuari de l’Edat del Bronze, cosa que supon també algun possible poblat a les vores, pero sobretot, indica ya les primeres traces d'escritura, encara que rupestres, a Andorra (element característic del Bronze, vore'n més a [[escriptura cuneïforme]]).{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 34, 35, 38, 39}}

===Edat del Ferro===

===Edat del Ferro===