Canvis

* la [[llingüística aplicada]], l'estudi de la llengua i els temes relacionats en la seua aplicació diària, en especial, les polítiques llingüístiques i l'educació o ensenyança d'una llengua.

* la [[llingüística aplicada]], l'estudi de la llengua i els temes relacionats en la seua aplicació diària, en especial, les polítiques llingüístiques i l'educació o ensenyança d'una llengua.

Dins de les aplicacions de la llingüística es pot citar l'us de l'[[anàlisis del discurs]] per molts governs que tenen interés a verificar la nacionalitat reclamada pels solicitants d'asil i que no presenten la documentació necessària per a poder provar la seua afirmació.<ref name="Linguistic Analysis">{{ref-publicació|article=Applied Linguistics and Language Analysis in Asylum Seeker Cases| cognom =Eades| nom =Diana|publicació=Applied Linguistics|any=2005|volum=26|exemplar=4|pàgines=503–526|doi=10.1093/applin/ami021|url=http://songchau.googlepages.com/503.pdf}}</ref> Això sovint pren la forma d'una entrevista personal que es realisa en un departament d'immigració. Segons el país, esta entrevista es porta a terme en la llengua materna del solicitant d'asil a través d'un intérpret, o en una llengua franca internacional, com pot ser l'[[anglés]].<ref name="Linguistic Analysis" /> A [[Austràlia]] s'utilisa el primer mètodo, mentres que [[Alemanya]] es fa servir el de la llengua franca; en canvi, als [[Països Baixos]] s'utilisa qualsevol dels dos sistemes en funció de la llengua en qüestió. Les conclusions finals de l'anàlisis llingüístic pot tindre un paper crític en la decisió del govern sobre l'estatut de refugiat que ha solicitat asil.<ref name="Linguistic Analysis" />

Dins de les aplicacions de la llingüística es pot citar l'us de l'[[anàlisis del discurs]] per molts governs que tenen interés a verificar la nacionalitat reclamada pels solicitants d'asil i que no presenten la documentació necessària per a poder provar la seua afirmació.<ref name="Linguistic Analysis">{{ref-publicació|article=Applied Linguistics and Language Analysis in Asylum Seeker Cases| cognom =Eades| nom =Diana|publicació=Applied Linguistics|any=2005|volum=26|exemplar=4|pàgines=503–526|doi=10.1093/applin/ami021|url=http://songchau.googlepages.com/503.pdf}}</ref> Això sovint pren la forma d'una entrevista personal que es realisa en un departament d'immigració. Segons el país, esta entrevista es porta a terme en la llengua materna del solicitant d'asil a través d'un intérpret, o en una llengua franca internacional, com pot ser l'[[anglés]].<ref name="Linguistic Analysis" /> A [[Austràlia]] s'utilisa el primer método, mentres que [[Alemanya]] es fa servir el de la llengua franca; en canvi, als [[Països Baixos]] s'utilisa qualsevol dels dos sistemes en funció de la llengua en qüestió. Les conclusions finals de l'anàlisis llingüístic pot tindre un paper crític en la decisió del govern sobre l'estatut de refugiat que ha solicitat asil.<ref name="Linguistic Analysis" />

== Història de la llingüística ==

== Història de la llingüística ==

=== Estructuralisme ===

=== Estructuralisme ===

{{Artícul principal|Estructuralisme}}

{{Artícul principal|Estructuralisme}}

Corrent de la llingüística que concep les llengües com a conjunt d'elements interrelacionats. L'[[estructuralisme]] es manifestà com a mètodo ya madur a partir de les tesis presentades al Primer Congrés de Llingüistes de la Haya (1928) i al Primer Congrés de Filòlecs Eslaus de Praga (1929) pel grup de llingüistes que formaven part del nomenat Círcul Llingüístic de Praga i que s'inspiraren en [[Ferdinand de Saussure]] i [[Jan Niecisław Baudoin de Courtenay|Jan Ignacy Baudouin de Courtenay]].

Corrent de la llingüística que concep les llengües com a conjunt d'elements interrelacionats. L'[[estructuralisme]] es manifestà com a método ya madur a partir de les tesis presentades al Primer Congrés de Llingüistes de la Haya (1928) i al Primer Congrés de Filòlecs Eslaus de Praga (1929) pel grup de llingüistes que formaven part del nomenat Círcul Llingüístic de Praga i que s'inspiraren en [[Ferdinand de Saussure]] i [[Jan Niecisław Baudoin de Courtenay|Jan Ignacy Baudouin de Courtenay]].

El moviment, que proliferà aviat en tot un grapat d'escoles (Cercle Lingüístic de Copenhaguen, Escola de Nova York, etc). Si per als neogramàtics la llingüística era història de la llengua, per als estructuralistes és sobretot la descripció d'una llengua ''ara i aquí''.<ref name="GEC01"/>

El moviment, que proliferà aviat en tot un grapat d'escoles (Cercle Lingüístic de Copenhaguen, Escola de Nova York, etc). Si per als neogramàtics la llingüística era història de la llengua, per als estructuralistes és sobretot la descripció d'una llengua ''ara i aquí''.<ref name="GEC01"/>