Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image:Ernest-Renan.gif|thumb|250px|Ernest Renan]] | + | {{Plantilla:Biografia |
− | '''Ernest Renan''' ([[Tréguier]], [[27 de febrer]] de [[1823]]-[[París]], [[2 d'octubre]] de [[1892]]) fon un [[escritor]], [[filòlec]], [[filòsof]] i [[historiador]] [[França|francés]]. | + | |nom = Joseph Ernest Renan |
| + | |image = [[File:Ernest-Renan.gif|250px|Ernest Renan]] |
| + | |peu = |
| + | |data_naix = {{Data naiximent|1823|2|27}} |
| + | |lloc_naix = [[Tréguier]] |
| + | |data_mort = {{Data defunció i edat|1892|10|2|1823|2|27}} |
| + | |lloc_mort = [[París]] |
| + | |nacionalitat = [[França|Francés]] |
| + | |ocupació = [[Escritor]], [[Filologia|filòlec]], [[filòsof]] i [[historiador]] |
| + | |firma = Signature of Ernest Renan.svg |
| + | }} |
| + | '''Joseph Ernest Renan''', més conegut com a '''Ernest Renan''' ([[Tréguier]], [[27 de febrer]] de [[1823]] - † [[París]], [[2 d'octubre]] de [[1892]]) fon un [[escritor]], [[Filologia|filòlec]], [[filòsof]] i [[historiador]] [[França|francés]]. |
| | | |
− | Des de el [[racionalisme]], seguí el corrent de l'Escola Lliberal i contribuí a la [[Busca del Jesús històric]] en la seua obra ''La vie de Jésus'' (París, [[1863]]). Esta publicació li valgué ser expulsat del [[Colege de France]] i l'epitet de "blasfem europeu" per part del papa [[Pio IX]]. Renan se atreví a tildar a [[Jesús de Nazaret]] d'[[anarquiste]]. | + | Des del [[racionalisme]], seguí la corrent de l'Escola Lliberal i contribuí a la [[Busca del Jesús històric]] en la seua obra ''La vie de Jésus'' (París, [[1863]]). Esta publicació li valgué ser expulsat del [[Colege de França]] i l'epitet de "blasfem europeu" per part del [[Papa]] [[Pio IX]]. Renan s'atreví a tildar a [[Jesús de Nazaret]] d'[[anarquiste]]. |
| | | |
− | Aixina mateixa es destacable el seu discurs en [[1882]] intitulat "¿Qué es una Nació?", en el qual dona una idea distinta al voltant del concepte de "nació" a la que atres venien portant, deixant de costat aixina l'importancia racial per a formar-se tal identitat, ni lo ètnic, ni tan se vol el llenguage comú d'un poble. La seua idea de nació va a tractar-se més d'una ''creencia'', de la forma en que un grup de persones forma la seua identitat i se distinguix del restant per haver vixcut una història comuna, temps feliços i tràgics, i per voler viure més coses d'eixe modo, units. La religió, la raça, l'idioma, la cultura, el territori i atres coses queden en un segon pla. Sostenia que "l'oblit, també l'erro històric, son factors essencials per a la creació d'una nació, i es per això que el progrés dels estudis històrics és sovint un perill per a la nacionalitat".<ref>Bestard, J. ''Parentesco y modernidad'', Paidós, Barcelona, 1998, p. 29. ISBN 8449305985</ref> | + | Aixina mateixa és destacable el seu discurs en l'any [[1882]] intitulat "¿Qué es una Nació?", en el qual dona una idea distinta al voltant del concepte de "nació" a la que atres venien portant, deixant de costat aixina l'importancia racial per a formar-se tal identitat, ni lo ètnic, ni tan se vol el llenguage comú d'un poble. La seua idea de nació va a tractar-se més d'una ''creencia'', de la forma en que un grup de persones forma la seua identitat i se distinguix del restant per haver vixcut una història comú, temps feliços i tràgics, i per voler viure més coses d'eixe modo, units. La religió, la raça, l'idioma, la cultura, el territori i atres coses queden en un segon pla. Sostenia que "l'oblit, també l'erro històric, són factors essencials per a la creació d'una nació, i és per això que el progrés dels estudis històrics és a sovint un perill per a la nacionalitat".<ref>Bestard, J. ''Parentesco y modernidad'', Paidós, Barcelona, 1998, p. 29. ISBN 8449305985</ref> |
| + | |
| + | Renan fon membre de la [[Acadèmia Francesa]] i administrador del Colege de França. |
| | | |
| == Obres == | | == Obres == |
| + | |
| * ''Histoire générale et systèmes comparés des langues sémitiques'' (1845) | | * ''Histoire générale et systèmes comparés des langues sémitiques'' (1845) |
| * ''Études d'histoire religieuse'' (1857) | | * ''Études d'histoire religieuse'' (1857) |
Llínea 20: |
Llínea 34: |
| ** ''L'église chrétienne'' (1879) | | ** ''L'église chrétienne'' (1879) |
| ** ''Marc-Aurèle et la fin du monde antique'' (1882) | | ** ''Marc-Aurèle et la fin du monde antique'' (1882) |
− | ** ''Index'' (1883)* ''La réforme intellectuelle et morale'' (1871) | + | ** ''Index'' (1883) |
| + | * ''La réforme intellectuelle et morale'' (1871) |
| * ''Drames philosophiques'' | | * ''Drames philosophiques'' |
| ** ''Caliban'' (1878) | | ** ''Caliban'' (1878) |
Llínea 31: |
Llínea 46: |
| | | |
| === Política === | | === Política === |
| + | |
| * ''Questions contemporaines'' (1868) | | * ''Questions contemporaines'' (1868) |
| | | |
| === Literatura === | | === Literatura === |
| + | |
| * ''Essais de morale et de critique'' (1859) | | * ''Essais de morale et de critique'' (1859) |
| * ''Henriette Renan, souvenir pour ceux qui l'ont connue'' (1862) | | * ''Henriette Renan, souvenir pour ceux qui l'ont connue'' (1862) |
Llínea 41: |
Llínea 58: |
| * ''Patrice'' (1908) | | * ''Patrice'' (1908) |
| * ''Fragments intimes et romanesques'' (1914) | | * ''Fragments intimes et romanesques'' (1914) |
− | * ''Voyages : Italie, Norvège'' (1928) | + | * ''Voyages: Italie, Norvège'' (1928) |
| * ''Sur Corneille, Racine et Bossuet'' (1928) | | * ''Sur Corneille, Racine et Bossuet'' (1928) |
| | | |
| === Filosofia === | | === Filosofia === |
− | * ''[[Averroès|Averroës]] et l'averroisme'' ([[1852]]) | + | |
| + | * ''Averroës et l'averroisme'' ([[1852]]) |
| * ''De philosophia peripatetica, apud Syros'' ([[1852]]) | | * ''De philosophia peripatetica, apud Syros'' ([[1852]]) |
| * ''Dialogues et fragments philosophiques'' ([[1876]]) | | * ''Dialogues et fragments philosophiques'' ([[1876]]) |
Llínea 51: |
Llínea 69: |
| | | |
| === Història i religió === | | === Història i religió === |
| + | |
| * ''Etude d'histoire religieuse'' (1857) | | * ''Etude d'histoire religieuse'' (1857) |
| * ''Le livre de Job'' (1858) | | * ''Le livre de Job'' (1858) |
Llínea 64: |
Llínea 83: |
| | | |
| === Lingüística i arqueologia === | | === Lingüística i arqueologia === |
| + | |
| * ''De l'origine du langage'' (1848-1858) | | * ''De l'origine du langage'' (1848-1858) |
| * ''Histoire générale des langues sémitiques'' (1855) | | * ''Histoire générale des langues sémitiques'' (1855) |
Llínea 69: |
Llínea 89: |
| | | |
| === Correspondència === | | === Correspondència === |
| + | |
| * ''Lettres intimes'' (1896) | | * ''Lettres intimes'' (1896) |
| * ''Nouvelles lettres intimes'' (1923) | | * ''Nouvelles lettres intimes'' (1923) |
| * ''Correspondace avec Berthelot'' (1898) | | * ''Correspondace avec Berthelot'' (1898) |
| * ''Lettres du séminaire'' (1902) | | * ''Lettres du séminaire'' (1902) |
− | * ''Emanuelle'' (1913)* ''Lettres à son frère Alain'' (1926) | + | * ''Emanuelle'' (1913) |
| + | * ''Lettres à son frère Alain'' (1926) |
| * ''Correspondance'' (1927) | | * ''Correspondance'' (1927) |
| * ''Cahiers de jeunesse'' (1906) | | * ''Cahiers de jeunesse'' (1906) |
Llínea 79: |
Llínea 101: |
| * ''Travaux de jeunesse'' (1931) | | * ''Travaux de jeunesse'' (1931) |
| | | |
| + | == Cites == |
| + | |
| + | {{Cita|Els pobles que obliden la seua història, les seues tradicions, la seua llengua i els seus símbols, estan destinats a convertir-se en pols de la seua història|Joseph Ernest Renan}} |
| + | |
| == Referències == | | == Referències == |
| <references /> | | <references /> |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
− | * [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ernest_Renan Ernest Renan]'''
| + | {{Commonscat|Ernest Renan}} |
| + | |
| + | [[Categoria:Biografies]] |
| + | [[Categoria:Escritors]] |
| + | [[Categoria:Filòsofs]] |
| + | [[Categoria:Historiadors]] |