40 300
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Francisco Mora Berenguer''' ([[Sagunt]], [[província de Valéncia|Valéncia]], [[7 de setembre]] de [[1875]] - [[Castelló de la Plana]], [[24 de giner]] de [[1961]]), fon un [[arquitecte]] [[Comunitat Valenciana|valencià]].
{{Biografia|
| nom = Francisco Mora Berenguer
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Arquitecte
| data_naix = [[7 de setembre]] de [[1875]]
| lloc_naix = [[Sagunt]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[24 de giner]] de [[1961]]
| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Francisco Mora Berenguer''' o '''Francesc Mora i Berenguer''' ([[Sagunt]], [[província de Valéncia|Valéncia]], [[7 de setembre]] de [[1875]] - † [[Castelló de la Plana]], [[24 de giner]] de [[1961]]), fon un [[arquitecte]] [[Comunitat Valenciana|valencià]].
== Biografia ==
== Biografia ==
Francisco Mora va nàixer en Sagunt (Valéncia), el [[7 de setembre]] de l'any [[1875]]. Va realisar els seus primers estudis en la seua ciutat natal, traslladant-se més tart a [[Barcelona]] per a estudiar en l'[[Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona|Escola d'Arquitectura]] dirigida per [[Lluís Domènech i Montaner|Domènech i Montaner]]. Es matriculà en la dita escola en [[1890]], obtenint el títul en [[1898]]. Fon companyer d'estudis de Manuel Peris i estigué vinculat en els anys de la seua carrera en Bonaventura Conill, freqüentant a sovint el taller d'[[Antoni Gaudí]]. Després d'acabar els seus estudis ocupà la plaça d'arquitecte municipal en [[Gandesa]] i en [[Tortosa]].
Francisco Mora va nàixer en Sagunt (Valéncia), el [[7 de setembre]] de l'any [[1875]]. Va realisar els seus primers estudis en la seua ciutat natal, traslladant-se més tart a [[Barcelona]] per a estudiar en l'[[Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona|Escola d'Arquitectura]] dirigida per [[Lluís Domènech i Montaner|Domènech i Montaner]]. Es matriculà en la dita escola en [[1890]], obtenint el títul en [[1898]]. Fon companyer d'estudis de Manuel Peris i estigué vinculat en els anys de la seua carrera en Bonaventura Conill, freqüentant a sovint el taller d'[[Antoni Gaudí]]. Despuix d'acabar els seus estudis ocupà la plaça d'arquitecte municipal en [[Gandesa]] i en [[Tortosa]].
La seua arribada a Valéncia es va produir en l'any [[1901]], a l'obtindre el càrrec d'arquitecte municipal de l'Eixample, lloc que ocuparia fins a [[1951]] i que va combinar en la professió lliure d'arquitecte en el disseny i construcció d'un bon número d'edificis en la ciutat de Valéncia. Dos anys després de la seua arribada va realisar per a Manuel Gómez la casa número 31 del carrer de la Pau, primera de les edificacions conegudes com ''Cases Sagnier''. Estes primeres obres estan molt influïdes pel modernisme de Domenech, i esta concretament beu de la ''Casa Calvet'' de [[Gaudí]]. En [[1905]] es va canviar un proyecte, dissenyat en un principi per Antonio Martorell, per un atre de Mora per al mateix Manuel Gómez. Este edifici ubicat en el carrer de la Pau, cantó en el carrer Comèdies, és la segona de les ''Cases Sagnier''.
La seua arribada a Valéncia es va produir en l'any [[1901]], a l'obtindre el càrrec d'arquitecte municipal de l'Eixample, lloc que ocuparia fins a [[1951]] i que va combinar en la professió lliure d'arquitecte en el disseny i construcció d'un bon número d'edificis en la ciutat de Valéncia. Dos anys despuix de la seua arribada va realisar per a Manuel Gómez la casa número 31 del carrer de la Pau, primera de les edificacions conegudes com ''Cases Sagnier''. Estes primeres obres estan molt influïdes pel modernisme de Domenech, i esta concretament beu de la ''Casa Calvet'' de [[Gaudí]]. En [[1905]] es va canviar un proyecte, dissenyat en un principi per Antonio Martorell, per un atre de Mora per al mateix Manuel Gómez. Este edifici ubicat en el carrer de la Pau, cantó en el carrer Comèdies, és la segona de les ''Cases Sagnier''.
Un tercer eixemple d'este tipo de decoració l'oferix en el primer proyecte per a la casa de F.Ordeig, en la plaça del Mercat, número 13, datat en [[1907]] i que més tart fon substituït per un atre diferent d'una llínea neo-gòtica-floral.
Un tercer eixemple d'este tipo de decoració l'oferix en el primer proyecte per a la casa de F.Ordeig, en la plaça del Mercat, número 13, datat en [[1907]] i que més tart fon substituït per un atre diferent d'una llínea neo-gòtica-floral.
A partir de [[1908]] inicià una fase neo-gòtica, els elements de la qual estaven inspirats en monuments locals d'estil [[Arquitectura gòtica|gòtic]]. D'esta época es el proyecte definitiu de la casa de F.Ordeig, comentada en anterioritat, i la construcció del Palau Municipal de l'[[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]], una combinació d'elements inspirats en els principals monuments gòtics de la [[Comunitat Valenciana]].
A partir de l'any [[1908]] inicià una fase neo-gòtica, els elements de la qual estaven inspirats en monuments locals d'estil [[Arquitectura gòtica|gòtic]]. D'esta época es el proyecte definitiu de la casa de F.Ordeig, comentada en anterioritat, i la construcció del Palau Municipal de l'[[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]], una combinació d'elements inspirats en els principals monuments gòtics de la [[Comunitat Valenciana]].
A banda d'estes construccions, Mora es va encarregar de la restauració de la porta dels apòstols de la [[catedral de Valéncia]] en 1909.
A banda d'estes construccions, Mora es va encarregar de la restauració de la porta dels apòstols de la [[catedral de Valéncia]] en 1909.
En [[1910]] es va plantejar la construcció d'un [[Mercat Central de Valéncia]] i en això els oportuns concursos. Mora fon rellevat com a arquitecte municipal per a poder presentar un mercat de llínees [[neo-mudéixar]]s, que fon rebujat. Pero no tot fon roïn perqué dos anys més tart, en [[1912]], va conseguir l'aprovació del seu Pla de l'Eixample per a Valéncia, sobre una superfície de 1.300 hectàrees.
En l'any [[1910]] es va plantejar la construcció d'un [[Mercat Central de Valéncia]] i en això els oportuns concursos. Mora fon rellevat com a arquitecte municipal per a poder presentar un mercat de llínees [[neo-mudéixar]]s, que fon rebujat. Pero no tot fon roïn perqué dos anys més tart, en [[1912]], va conseguir l'aprovació del seu Pla de l'Eixample per a Valéncia, sobre una superfície de 1.300 hectàrees.
I ya en [[1913]] va proyectar la seua obra mestra per excelència: el [[Mercat de Colon]], que ho va finalisar l'any [[1916]]. Un any abans, en [[1915]], fon nomenat acadèmic de número de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia.
I ya en [[1913]] va proyectar la seua obra mestra per excelència: el [[Mercat de Colon]], que ho va finalisar l'any [[1916]]. Un any abans, en [[1915]], fon nomenat acadèmic de número de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia.
Anys més tart participà en obres d'estil francés, com les dos cases bessones per a Carmen Ortiz de Tarancon en el carrer Mestre Gozalbo [[1924]], i serà l'introductor del [[purisme]] en obres com la del Banc Hispà-Americà, en el carrer de les Barques, construït en [[1925]] i derruït en [[1970]].
Anys més tart participà en obres d'estil francés, com les dos cases bessones per a Carmen Ortiz de Tarancon en el carrer Mestre Gozalbo [[1924]], i serà l'introductor del [[purisme]] en obres com la del Banc Hispà-Americà, en el carrer de les Barques, construït en [[1925]] i derruït en [[1970]].
De [[1925]] data un dels seus últims proyectes: L'Escola Industrial, de la que era professor d'Estereotomia, pero que no es va construir fins a més tart, patint diverses reformes.
De l'any [[1925]] data un dels seus últims proyectes: L'Escola Industrial, de la que era professor d'Estereotomia, pero que no es va construir fins a més tart, patint diverses reformes.
Des de [[1920]] fins a la seua mort, participà activament en congressos professionals, tenint una intensa vida social i de representació, sent decà del [[Colege d'Arquitectes de Valéncia]] i president del [[Consell Superior dels Coleges d'Arquitectes d'Espanya]].
Des de [[1920]] fins a la seua mort, participà activament en congressos professionals, tenint una intensa vida social i de representació, sent decà del [[Colege d'Arquitectes de Valéncia]] i president del [[Consell Superior dels Coleges d'Arquitectes d'Espanya]].
També són obra de Mora, l'església parroquial de Nazaret, l'[[Hospital asil de Sant Joan de Deu|Hospital Asil de Sant Joan de Deu]] per a chiquets escrofulosos, (en la [[plaja de la Malvarrosa]]), la frontera de la [[Casa Consistorial de Valéncia]] en [[1909]] en la colaboració de [[Carlos Carbonell (arquitecte)|Carlos Carbonell]], la casa i capella per a Jan Uhr, la casa Suay Bonora en 1909, el Palau Baro de Quadras en 1904-1906, la casa Noguera de 1909, i també va construir al voltant de l'Eixample atres edificis de vivenda en un discret presupost per a l'ornamentació de la frontera, a on es va debatre entre els calius fitomòrfics modernistes i les formes més depurades del [[classicisme]]. Es tracta de cassos com l'edifici del carrer Blanqueries núm. 31 (1918-1920), les cases en el carrer Vivons (1927-28) i l'edifici en la Gran Via Marqués del Túria núm. 42 (1928-30).
També són obra de Mora, l'iglésia parroquial de Nazaret, l'[[Hospital asil de Sant Joan de Deu|Hospital Asil de Sant Joan de Deu]] per a chiquets escrofulosos, (en la [[plaja de la Malvarrosa]]), la frontera de la [[Casa Consistorial de Valéncia]] en l'any [[1909]] en la colaboració de [[Carlos Carbonell (arquitecte)|Carlos Carbonell]], la casa i capella per a Jan Uhr, la casa Suay Bonora en 1909, el Palau Baro de Quadras en 1904-1906, la casa Noguera de 1909, i també va construir al voltant de l'Eixample atres edificis de vivenda en un discret presupost per a l'ornamentació de la frontera, a on es va debatre entre els calius fitomòrfics modernistes i les formes més depurades del [[classicisme]]. Es tracta de casos com l'edifici del carrer Blanqueries núm. 31 (1918-1920), les cases en el carrer Vivons (1927-28) i l'edifici en la Gran Via Marqués del Túria núm. 42 (1928-30).
Francisco Mora Berenguer morí en accident d'automòvil en companyia del seu fill Carlos Mora Ortiz de Tarancon, el [[24 de giner]] de [[1961]], als 85 anys d'edat.
Francisco Mora Berenguer morí en accident d'automòvil en companyia del seu fill Carlos Mora Ortiz de Tarancon, el [[24 de giner]] de [[1961]], als 85 anys d'edat.
[[Image:SanJuan10w.jpg|right|thumbnail|240px|Asil Sant Joan de Deu en Valéncia.]]
[[Image:SanJuan10w.jpg|right|thumbnail|240px|Asil Sant Joan de Deu en Valéncia.]]
'''1903'''
'''1903'''
* Església Parroquial de La punta.
* Iglésia Parroquial de La punta.
* Casa per a Manuel Gómez en el carrer de la Pau núm. 31 (Casas Sagnier).
* Casa per a Manuel Gómez en el carrer de la Pau núm. 31 (Casas Sagnier).
* Proyecte per a l'Escola Industrial.
* Proyecte per a l'Escola Industrial.
* Banc Hispà-Americà en el carrer Barques núm. 8.
* Banc Hispà-Americà en el carrer Barques núm. 8.
== Vore també ==
* [[Palau de l'Exposició]]
== Galeria fotogràfica ==
== Galeria fotogràfica ==
* ''Conocer Valencia a través de su arquitectura''. Varios autores. Ed. Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana i Ajuntament de Valéncia, Valéncia. 2001.
* ''Conocer Valencia a través de su arquitectura''. Varios autores. Ed. Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana i Ajuntament de Valéncia, Valéncia. 2001.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://www.mercadocolon.com/mercado.html Mercat de Colon]
* [http://www.mercadocolon.com/mercado.html Mercat de Colon]
*[http://www.distritofallas.com/historia/el-palacio-de-la-exposicion-y-fallas/ El Palau de l'Exposició i les Falles]
* [http://www.distritofallas.com/historia/el-palacio-de-la-exposicion-y-fallas/ El Palau de l'Exposició i les Falles]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Arquitectes]]
[[Categoria:Arquitectes valencians]]
[[Categoria:Arquitectes valencians]]
[[Categoria:Arquitectes d'Espanya del sigle XX]]
[[Categoria:Arquitectes d'Espanya del sigle XX]]
[[Categoria:Urbanistes d'Espanya]]
[[Categoria:Urbanistes d'Espanya]]