6408
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «Una '''ciutat estat''' és un territori controlat exclusivament per una ciutat, normalment en la seua sobirania. Les ciutats estat acostumen a tenir la seua pr...».
Una '''ciutat estat''' és un territori controlat exclusivament per una ciutat, normalment en la seua sobirania. Les ciutats estat acostumen a tenir la seua pròpia cultura encara que hi haja diverses que compartixen un orige comú.
Les ciutats estat van ser corrents a l'época clàssica. Encara que sobiranes moltes ciutats estat es van reunir per a formar lligues formals o informals. En alguns casos les lligues es van formar pel [[dret de conquesta]] (p.ex [[Roma]]), moltes pero es van formar voluntàriament per mig d'aliances de pau per a la protecció mútua (p.ex [[Lliga del Peloponés]]).
A l'[[edat mija]] les ciutats estat van ser molt comunes en el que ara és [[Alemanya]], [[Itàlia]] o [[Rússia]]. Algunes d'estes van formar la [[Lliga Hanseàtica]] que va ser una potència comercial durant segles.
Hui en dia, els únics Estats sobirans que tenen un estatus semblant a la definició clàssica de ciutat estat són [[El Vaticà]], [[Mónaco]] i [[Singapur]]. D'atres països, si més no, tenen subdivisions administratives en govern propi llimitades a una [[ciutat autònoma]], com és el cas de [[Berlin]], [[Hamburc (estat)|Hamburc]] i [[Bremen (estat)|Bremen]] a [[Alemanya]], [[Macau]] i [[Hong Kong]] en [[China]], el [[Districte de Colúmbia]] (DC) en els [[Estats Units]], el [[Districte Federal del Brasil]] ([[Brasília]]) al [[Brasil]], el [[Districte Federal Mexicà]] ([[Ciutat de Mèxic]], també nomenada ''Mèxic DF'' o encara ''el DF'') a [[Mèxic]], o els casos de [[Gibraltar]] i les ciutats autònomes de [[Ceuta]] i [[Melilla]], entre moltes atres.
==Referències==
<references/>
[[Categoria:Ciutats estat| ]]
Les ciutats estat van ser corrents a l'época clàssica. Encara que sobiranes moltes ciutats estat es van reunir per a formar lligues formals o informals. En alguns casos les lligues es van formar pel [[dret de conquesta]] (p.ex [[Roma]]), moltes pero es van formar voluntàriament per mig d'aliances de pau per a la protecció mútua (p.ex [[Lliga del Peloponés]]).
A l'[[edat mija]] les ciutats estat van ser molt comunes en el que ara és [[Alemanya]], [[Itàlia]] o [[Rússia]]. Algunes d'estes van formar la [[Lliga Hanseàtica]] que va ser una potència comercial durant segles.
Hui en dia, els únics Estats sobirans que tenen un estatus semblant a la definició clàssica de ciutat estat són [[El Vaticà]], [[Mónaco]] i [[Singapur]]. D'atres països, si més no, tenen subdivisions administratives en govern propi llimitades a una [[ciutat autònoma]], com és el cas de [[Berlin]], [[Hamburc (estat)|Hamburc]] i [[Bremen (estat)|Bremen]] a [[Alemanya]], [[Macau]] i [[Hong Kong]] en [[China]], el [[Districte de Colúmbia]] (DC) en els [[Estats Units]], el [[Districte Federal del Brasil]] ([[Brasília]]) al [[Brasil]], el [[Districte Federal Mexicà]] ([[Ciutat de Mèxic]], també nomenada ''Mèxic DF'' o encara ''el DF'') a [[Mèxic]], o els casos de [[Gibraltar]] i les ciutats autònomes de [[Ceuta]] i [[Melilla]], entre moltes atres.
==Referències==
<references/>
[[Categoria:Ciutats estat| ]]