Canvis

La '''dialectologia''' és un camp de la [[llingüística]] que té com a objectiu estudiar les variacions de la [[llengua]], fonamentades sobretot en la localisació geogràfica (i que sovint no pren en conte les variacions degudes a factors socials (que formen allò que se nomena un [[sociolecte]] o generacionals [[cronolecte]]s), o a les variacions en el temps, que s'estudien en [[llingüística històrica]]) i els trets que s'hi associen. Així es dividix la llengua en conjunts més chicotets (nomenats [[dialecte]]s) a partir de convergències de certs trets característics, els quals es poden dividir després en subdialectes i finalment s'arriba a la darrera unitat geogràfica que seria el parlar. Per a establir estes divisions es fan servir tradicionalment unes llínies divisòries nomenades [[isoglossa|isoglosses]] i quan estes arriben a formar un feix prou important, es considera que en aquella zona es passa d'una varietat a l'atra de la mateixa llengua.

La '''dialectologia''' és un camp de la [[llingüística]] que té com a objectiu estudiar les variacions de la [[llengua]], fonamentades sobretot en la localisació geogràfica (i que a sovint no pren en conter les variacions degudes a factors socials (que formen allò que se nomena un [[sociolecte]] o generacionals [[cronolecte]]s), o a les variacions en el temps, que s'estudien en [[llingüística històrica]]) i els trets que s'hi associen. Aixina es dividix la llengua en conjunts més chicotets (nomenats [[dialecte]]s) a partir de convergències de certs trets característics, els quals es poden dividir després en subdialectes i finalment s'arriba a la darrera unitat geogràfica que seria el parlar. Per a establir estes divisions es fan servir tradicionalment unes llínies divisòries nomenades [[isoglossa|isoglosses]] i quan estes arriben a formar un feix prou important, es considera que en aquella zona es passa d'una varietat a l'atra de la mateixa llengua.

== Història ==

== Història ==

Es considera que els estudis dialectals van començar cap a finals del [[segle XIX]]. Esta idea d'estudi dialectal s'atribuïx a [[Georg Wenker]], que envià el [[1876]] uns qüestionaris per correu a una gran part del nort d'[[Alemanya]]. No obstant això la preocupació per la varietat llingüística (o dialectal) ya s'havia plasmat anteriorment en enquestes a l'estat francés (com per eixemple l'enquesta Coquebert de Montbret). Els qüestionaris contenien un llistat de frases escrites en [[alemà]] estàndart i s'havien de transcriure a la varietat local. A partir d'aquell moment, es feu una enquesta semblant en França l'enquesta [[Julien Sacaze|Sacaze]] i estimulà els estudis dialectals de pertot. Al segle següent, els estudis dialectals es revolucionarien en la creació dels [[atles llingüístic]]s, dels quals fon el precursor l'[[Atlas Linguistique de la France]] d'[[Edmond Edmont]] i [[Jules Gilliéron]]. Després han seguit moltíssims atres atles d'abast sovint més reduït (com l{{'}}''Atlas Linguistique du Massif Central'' per l'[[occità]], l'Atles ''Lingüístic de la Comunitat Valenciana'' pel [[valencià]], l{{'}}''Atlante Linguistico del Piemonte Occidentale'' per l'occità, el [[piamontés]] i el [[francoprovençal]] etc.)

Es considera que els estudis dialectals varen començar cap a finals del [[segle XIX]]. Esta idea d'estudi dialectal s'atribuïx a [[Georg Wenker]], que envià en l'any [[1876]] uns qüestionaris per correu a una gran part del nort d'[[Alemanya]]. No obstant això la preocupació per la varietat llingüística (o dialectal) ya s'havia plasmat anteriorment en enquestes en l'estat francés (com per eixemple l'enquesta Coquebert de Montbret). Els qüestionaris contenien un llistat de frases escrites en [[alemà]] estàndart i s'havien de transcriure a la varietat local. A partir d'aquell moment, es feu una enquesta semblant en França l'enquesta [[Julien Sacaze|Sacaze]] i estimulà els estudis dialectals de pertot. En el segle següent, els estudis dialectals es revolucionarien en la creació dels [[atles llingüístic]]s, dels quals fon el precursor l'[[Atlas Linguistique de la France]] d'[[Edmond Edmont]] i [[Jules Gilliéron]]. Després han seguit moltíssims atres atles a sovint més reduït (com l{{'}}''Atlas Linguistique du Massif Central'' per l'[[occità]], l'Atles ''Lingüístic de la Comunitat Valenciana'' pel [[valencià]], l{{'}}''Atlante Linguistico del Piemonte Occidentale'' per l'occità, el [[piamontés]] i el [[francoprovençal]] etc.)

   

   

Convé mencionar als [[Estats Units]] el ''Linguistic Atlas of the United States'' (als anys [[1930]]) que fon entre els primers estudis dialectals que van prendre en conte els factors socials. Actualment la dialectologia està reapareixent tímidament (sovint fon desplaçada per la [[sociollingüística]] precisament per l'anàlisis -i émfasis- dels factors socials) en alguns àmbits, com per eixemple en França o Itàlia on es publicaren moltes obres de qualitat molt variable per a estudiar les varietats locals que estan a punt de desaparéixer, després de decenis de decadència.

Convé mencionar als [[Estats Units]] el ''Linguistic Atlas of the United States'' (en els anys [[1930]]) que fon entre els primers estudis dialectals que varen prendre en conter els factors socials. Actualment la dialectologia està reapareixent tímidament (a sovint fon desplaçada per la [[sociollingüística]] precisament per l'anàlisis -i émfasis- dels factors socials) en alguns àmbits, com per eixemple en França o Itàlia a on es publicaren moltes obres de qualitat molt variable per a estudiar les varietats locals que estan a punt de desaparéixer, després de decenis de decadència.

Entre les evolucions recents de la dialectologia, s'ha de mencionar la [[dialectometria]] que representa un intent de representar la variació dialectal a partir de dades matemàtiques i no com abans a partir d'isoglosses.

Entre les evolucions recents de la dialectologia, s'ha de mencionar la [[dialectometria]] que representa un intent de representar la variació dialectal a partir de dades matemàtiques i no com abans a partir d'isoglosses.

[[Categoria:Dialectologia| ]]

[[Categoria:Dialectologia| ]]